Chamaedorea pauciflora

especie de planta

Chamaedorea pauciflora ye una especie esclusiva de les tierres baxes de la cuenca del ríu Amazones. Distribúise per Colombia, Ecuador, Perú y Brasil.[1]

Chamaedorea pauciflora
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclas: Commelinidae
Orde: Arecales
Familia: Arecaceae
Subfamilia: Arecoideae
Tribu: Chamaedoreeae
Xéneru: Chamaedorea
Willd.
Especie: Chamaedorea pauciflora
Mart.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Son palmes solitaries qu'algamen un tamañu de 2.5 m d'altor, y 0.5-2 cm de diámetru, erecto o baltáu de color verde. Les fueyes de 15-30 cm de llargor, simple o raramente pinnaes. Les inflorescencies interfoliares, remaneciendo de les fueyes, de 80 cm de llargor, coles flores de color naranxa. El frutu de color negru de 10-12 x 7-8 mm.

Les flores masculines tienen un golor bien arumáu que se percibe entá a distancia de la palma, polo cual son usaes poles muyeres Miraña p'arumar el pelo'l día del baille.[2]

Usos editar

Melecinales

Mentóse que la flor tien un arume prestoso y sirve como desodorante.

Construcción

Dacuando utilícense les fueyes nos techos de viviendes. Ferramientes ya instrumentos.

Utilidaes

En dellos casos utiliza la raigañu como escoba; los frutos maduros son usaos como colorante de testiles.

Alimentición

Dacuando los frutos maduros son comestibles; y les fueyes utilizar pa envolubrar alimentos.[3]

Taxonomía editar

Chamaedorea pauciflora describióse por Carl Friedrich Philipp von Martius y espublizóse en Historia Naturalis Palmarum 2: 5, t. 3, f. 3, nel añu 1823.[4]

Etimoloxía

Chamaedorea: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: χαμαί (chamai), que significa "sobre'l terrén", y δωρεά (dorea) , que significa "regalu", en referencia a les frutes fácilmente algamaes na naturaleza pol baxu crecedera de les plantes.[5]

pauciflora: epítetu llatín que significa "con poques flores".[6]

Sinonimia:
  • Morenia pauciflora (Mart.) Drude in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 3(2): 526 (1882).
  • Nunnezharia pauciflora (Mart.) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 730 (1891).
  • Morenia integrifolia Trail, J. Bot. 14: 331 (1876).
  • Morenia integrifolia var. nigricans Trail, J. Bot. 14: 331 (1876).
  • Nunnezharia amazonica Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 730 (1891).
  • Nunnezharia integrifolia (Trail) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 730 (1891).
  • Chamaedorea lechleriana H.Wendl., Gard. Chron., III, 1904(2): 246 (1904).
  • Chamaedorea integrifolia (Trail) Dammer, Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 48: 125 (1906 publ. 1907).
  • Chamaedorea amazonica (Kuntze) Dammer, Notizbl. Königl. Bot. Gart. Berlin 6: 263 (1915).[1][7]

Nome común editar

  • Español: Ponilla, Sangapilla

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Chamaedorea pauciflora». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 21 d'avientu de 2009.
  2. Galeano, G. 1992. Les palmes de la rexón d'Araracuara. Estudios na Amazonia colombiana. Facultá de Ciencies Naturales, Universidá Nacional De Colombia. Segunda Edición. Bogotá, Colombia. 179 pp.
  3. Chamaedorea pauciflora en PalmWeb
  4. Chamaedorea pauciflora en Trópicos
  5. Quattrocchi, Umberto (2000). CRC Press: CRC World Dictionary of Plant Names Volume I A-C. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  6. Rn Epítetos Botánicos
  7. Chamaedorea pauciflora en PlantList

Bibliografía editar

  1. Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
  4. Hodel, D. R. 1992. Chamaedorea Palms 1–338. The International Palm Society, Lawrence.
  5. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  6. Moraes R., M. 2004. Fl. Palmeres Bolivia 1–262. Plural Editores, La Paz.
  7. Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de las Reservas Biológicas de Iquitos, Perú: Allpahuayo–Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 1–1046.