Chamaedorea pauciflora
Chamaedorea pauciflora ye una especie esclusiva de les tierres baxes de la cuenca del ríu Amazones. Distribúise per Colombia, Ecuador, Perú y Brasil.[1]
Chamaedorea pauciflora | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Liliopsida | |
Subclas: | Commelinidae | |
Orde: | Arecales | |
Familia: | Arecaceae | |
Subfamilia: | Arecoideae | |
Tribu: | Chamaedoreeae | |
Xéneru: |
Chamaedorea Willd. | |
Especie: |
Chamaedorea pauciflora Mart. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción editar
Son palmes solitaries qu'algamen un tamañu de 2.5 m d'altor, y 0.5-2 cm de diámetru, erecto o baltáu de color verde. Les fueyes de 15-30 cm de llargor, simple o raramente pinnaes. Les inflorescencies interfoliares, remaneciendo de les fueyes, de 80 cm de llargor, coles flores de color naranxa. El frutu de color negru de 10-12 x 7-8 mm.
Les flores masculines tienen un golor bien arumáu que se percibe entá a distancia de la palma, polo cual son usaes poles muyeres Miraña p'arumar el pelo'l día del baille.[2]
Usos editar
- Melecinales
Mentóse que la flor tien un arume prestoso y sirve como desodorante.
- Construcción
Dacuando utilícense les fueyes nos techos de viviendes. Ferramientes ya instrumentos.
- Utilidaes
En dellos casos utiliza la raigañu como escoba; los frutos maduros son usaos como colorante de testiles.
- Alimentición
Dacuando los frutos maduros son comestibles; y les fueyes utilizar pa envolubrar alimentos.[3]
Taxonomía editar
Chamaedorea pauciflora describióse por Carl Friedrich Philipp von Martius y espublizóse en Historia Naturalis Palmarum 2: 5, t. 3, f. 3, nel añu 1823.[4]
Chamaedorea: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues: χαμαί (chamai), que significa "sobre'l terrén", y δωρεά (dorea) , que significa "regalu", en referencia a les frutes fácilmente algamaes na naturaleza pol baxu crecedera de les plantes.[5]
pauciflora: epítetu llatín que significa "con poques flores".[6]
- Morenia pauciflora (Mart.) Drude in C.F.P.von Martius & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 3(2): 526 (1882).
- Nunnezharia pauciflora (Mart.) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 730 (1891).
- Morenia integrifolia Trail, J. Bot. 14: 331 (1876).
- Morenia integrifolia var. nigricans Trail, J. Bot. 14: 331 (1876).
- Nunnezharia amazonica Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 730 (1891).
- Nunnezharia integrifolia (Trail) Kuntze, Revis. Xen. Pl. 2: 730 (1891).
- Chamaedorea lechleriana H.Wendl., Gard. Chron., III, 1904(2): 246 (1904).
- Chamaedorea integrifolia (Trail) Dammer, Verh. Bot. Vereins Prov. Brandenburg 48: 125 (1906 publ. 1907).
- Chamaedorea amazonica (Kuntze) Dammer, Notizbl. Königl. Bot. Gart. Berlin 6: 263 (1915).[1][7]
Nome común editar
- Español: Ponilla, Sangapilla
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ 1,0 1,1 «Chamaedorea pauciflora». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 21 d'avientu de 2009.
- ↑ Galeano, G. 1992. Les palmes de la rexón d'Araracuara. Estudios na Amazonia colombiana. Facultá de Ciencies Naturales, Universidá Nacional De Colombia. Segunda Edición. Bogotá, Colombia. 179 pp.
- ↑ Chamaedorea pauciflora en PalmWeb
- ↑ Chamaedorea pauciflora en Trópicos
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). CRC Press: CRC World Dictionary of Plant Names Volume I A-C. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ Rn Epítetos Botánicos
- ↑ Chamaedorea pauciflora en PlantList
Bibliografía editar
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
- Henderson, A., G. A. Galeano & R. Bernal. 1995. Field Guide Palms Amer. 1–352. Princeton University Press, Princeton, New Jersey.
- Hodel, D. R. 1992. Chamaedorea Palms 1–338. The International Palm Society, Lawrence.
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Moraes R., M. 2004. Fl. Palmeres Bolivia 1–262. Plural Editores, La Paz.
- Vásquez Martínez, R. 1997. Flórula de las Reservas Biológicas de Iquitos, Perú: Allpahuayo–Mishana, Explornapo Camp, Explorama Lodge. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 63: 1–1046.
Wikispecies tien un artículu sobre Chamaedorea pauciflora. |