Chloroceryle aenea

especie de páxaru

El martín pescador nanu[2] (Chloroceryle aenea) ye una especie d'ave coraciforme de la familia Cerylidae que mora nes tierres baxes de los trópicos americanos; distribuyir dende'l sur de Méxicu al traviés de Centroamérica al centru de Brasil. Estrémense dos subespecies.[3]

Chloroceryle aenea
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Suborde: Alcedines
Familia: Cerylidae
Xéneru: Chloroceryle
Especie: C. aenea
(Pallas, 1764)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Tien 13 cm de llargu y pesa 18 g. Tien la forma de martín pescador típica, con una cola curtia y el picu llargu. Ye verde oliva na parte cimera con un collar de color mariellu-naranxa en tol pescuezu. La parte inferior ye acoloratáu y el banduyu de color blancu. La fema tien una estrecha banda verde nel pechu. Les aves nueves paecer a los adultos, pero tienen la parte inferior más pálidu, ensin la banda de la fema adulta y ensin fálten-y les manches blanques nes ales y los lladrales.

Distribución y hábitat editar

El martín pescador nanu tien una amplia distribución que s'estiende dende'l sur de Méxicu, al traviés d'América Central hasta l'oeste d'Ecuador, y nel este hasta'l centru de Bolivia y el centru de Brasil. La especie ocupa tola cuenca del Amazones y la cuenca del ríu Tocantins nel estáu brasilanu de Pará. Tamién se produz en Trinidá y Tobagu.

Esti diminutu martín pescador habita trupos montes y manglares, a lo llargo de pequeños regueros o ríos colos bancos de vexetación trupa.

Comportamientu editar

El martín pescador nanu suel cazar dende una percha, o una caña baxa cerca de l'agua, enantes de somorguiase pa prindar pequeños pexes o cucharapes. Tamién s'alimenta d'inseutos que prinda nel vuelu.

El nial ye un túnel horizontal d'hasta 40 cm de fondura, escavado nel bancu del ríu, nun montículo de tierra, o d'incidentalmente nun nial de termites arbóreas. La fema pon trés, dacuando cuatro, güevos blancos.

Subespecies editar

Reconócense dos subespecies:[3]

La subespecie del sur, C. a. aenea, tien dos llinies de manches blanques nes ales, y la del norte, C. a. stictoptera tien trés o cuatro llinies de puntos y una mancha blanca oculta de plumes na parte inferior de la cola. Dambes formes pueden reparase nel centru de Costa Rica.

Referencies editar

  1. BirdLife International. «Chloroceryle aenea» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2010.4. Consultáu'l 5 de mayu de 2011. Database entry includes justification for why this species is of least concern.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Sexta parte: Coliiformes, Trogoniformes y Coraciiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 48 (1):  páxs. 107-110. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_48_1_sexto.pdf. 
  3. 3,0 3,1 Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Chloroceryle aenea (TSN 554639)» (inglés). Consultáu'l 5 de mayu de 2011.

Bibliografía editar

  • ffrench, Richard (1991). A Guide to the Birds of Trinidad and Tobago, 2nd edition, Boston: Comstock Publishing. ISBN 0-8014-9792-2.
  • Fry, C. H.; Fry, Kathie; Harris, Alan (1999). Kingfishers, Bee-eaters and Rollers. Londres: Christopher Helm. ISBN 0-7136-5206-3.
  • Hilty, Steven L (2003). Birds of Venezuela. Londres: Christopher Helm. ISBN 0-7136-6418-5.
  • Stiles, F. Gary; Skutch, Alexander F. (1990). A Guide to the Birds of Costa Rica. Ithaca, N.Y: Comstock Publishing. ISBN 0-8014-9600-4.

Enllaces esternos editar