Asunción Madera (1901Les Palmes de Gran Canaria – 1980Les Palmes de Gran Canaria)[n. 1] más conocida como Chona Madera, foi una periodista, escritora y poeta española.

Chona Madera
Vida
Nacimientu Les Palmes de Gran Canaria1901[1]
Nacionalidá España
Muerte Les Palmes de Gran Canaria1980[1] (78/79 años)
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu escritoraperiodista
Xéneru artísticu poesía
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nació en Les Palmes de Gran Canaria en 1901. Empezó escribiendo como periodista, anque nun sería hasta la década de 1940 cuando empezó a componer poesía y a publicar obres.[3][4] Pasó a ser conocida pol pseudónimu qu'empezó a emplegar, «Chona» Madera.[4] En 1944 publicó'l so primer llibru de poemes, L'entornáu silenciu, que se reeditaría en Madrid trés años más tarde.[5] A lo llargo de la so carrera collaboró tantu con diarios del archipiélagu —L'Ecu de Canaries, La Tarde o El Día— como con revistes lliteraries —Muyeres na isla, Mensaxe o Gánigo—.[6] A finales de la década de 1960 treslladar a Málaga, ciudá onde va morar hasta 1979. En 1967 recibió'l premiu de poesía «Tomás Morales» pola so obra Los contaos intres.[6] Finó en Les Palmes de Gran Canaria en 1980.

Obres editar

  • L'entornáu silenciu (1944)
  • La mio presencia más clara (1956)
  • Les estancies vacíes (1961)
  • La voz que me desvela (1965)
  • Los contaos intres (1966)
  • Siguida señal (1970)
  • La mio otra pallabra (1977)
  • Obres completes (1979)

Bibliografía editar

  • Hernández Quintana, Blanca (2008). Diccionariu d'escritores canaries del sieglu XX. Ediciones Escurre.
  • Jiménez Faru, Luzmaría (1998). Poetes españoles: De 1939 a 1975. Ediciones Torremozas.
  • Millar Torres, Agustín (1982). Biografíes de canarios célebres II. Editora Rexonal Canaria.
  • Pérez, Janet; Ihrie, Maureen (2002). The Feminist Encyclopedia of Spanish Literature: A-M. Greenwood Press.

Notes editar

  1. Otres fontes, sicasí, señalen que nació en 1900 y finó en 1981.[2]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «rexistru d'autoridaes BNE». Consultáu'l 5 xunu 2020.
  2. Millar Torres, 1982, p. 285.
  3. Hernández Quintana, 2008, p. 16.
  4. 4,0 4,1 Pérez y Ihrie, 2002, p. 367.
  5. Jiménez Faru, 1998, p. 39.
  6. 6,0 6,1 Hernández Quintana, 2008, p. 136.

Enllaces esternos editar