Christiane Rochefort

escritora francesa

Christiane Rochefort (17 de xunetu de 1917XIV Distritu de París – 24 d'abril de 1998Le Pradet) foi una escritora feminista francesa.[5]

Christiane Rochefort
Vida
Nacimientu XIV Distritu de París17 de xunetu de 1917[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Llingua materna francés
Muerte Le Pradet24 d'abril de 1998[1] (80 años)
Sepultura Cementeriu de Père-Lachaise[2]
Grave of Rochefort (en) Traducir
Estudios
Llingües falaes francés[3]
Oficiu escritora, guionista, traductoraperiodista
Premios
Seudónimu/os Dominique Féjos[4]
IMDb nm0733999
Cambiar los datos en Wikidata

Datos biográficos editar

Nació nuna familia parisina d'izquierda de clase trabayadora.[6] Mientres la Guerra Civil Española (1936-1939) ―cuando la escritora tenía 19 años― el so padre xunir a les Brigaes Internacionales.[7]

Estudió psiquiatría, psicoloxía y etnoloxía en la Sorbona, anque nun terminó los sos estudios. Foi oficinista nel Ministeriu d'Información. y mientres dellos años, el periodismu pal Festival de Cannes, onde se-y va devolver. Tamién trabayó con Henri Langlois na Cinemateca de París.

Rochefort trabayó como periodista y dende 1943 pasó quince años como amestada de prensa al Festival de Cine de Cannes. Publicó dellos llibros so los seudónimos Benoît Becker y Dominique Féjos antes de publicar en 1958 (a los 41 años d'edá) la so primer novela, Le repos du guerrier (El reposu del guerreru), basada na so rellación col escritor Henri-François Rei (1920-1987). Como delles de les sos noveles posteriores, Le repos du guerrier foi un superventes. En 1962 foi afechu nuna popular película empobinada por Roger Vadim, y protagonizada por Brigitte Bardot.[5][6]

En 1962 participó como actriz nel curtiumetraxe Los 4 golpes, dirixíu por François Truffaut; con Gloria Algorta (la víctima), Marie Laforêt (cómpliz nᵘ 2) y François Truffaut (el asesín).[8]

Les sos noveles estremar ente les sátires sociales realistes ambientadas na Francia de la dómina, y fantasíes utópiques o distópicas.[9] Tienen fuertes elementos sexuales.[10]

Artista apasionada y versátil, dedicó gran parte del so tiempu a la música, el dibuxu, la pintura, la escultura, y l'escritura. Activista, participó viviegamente nel primer Movimientu de Lliberación de les Muyeres. En xunetu de 1971 ayudó a Simone de Beauvoir, Jean Rostand y otres a crear l'asociación feminista Choisir causar des Femmes ('escoyer la causa de les muyeres').

En 1988 ganó'l premiu Médicis.

 
Balta de Christiane Rochefort.

Finó'l 24 d'abril de 1998 nel pueblu de Le Pradet, cerca de Tolón, nel sur de Francia. Ta soterrada nel campusantu Père-Lachaise (división 22), en París.

Obres editar

Noveles editar

  • 1953: Le Démon des pinceaux (nouvelle) en Les Œuvres llibres. París: Fayard
  • 1955: Le Fauve et le Rouge-gorge (nouvelle) en Les Œuvres llibres. París: Fayard
  • 1956: Cendres et Or. París: Éditions de Paris
  • 1957: Une fille mal élevée. París: Éditions de Paris sol seudónimu de Dominique Féjos
  • 1958: Tes mains. París: Éditions de Paris sol seudónimu de Dominique Féjos
  • 1958: Le Repos du guerrier. París: Éditions Grasset (Prix de la Nouvelle Vague).
  • 1961: Les Petits Enfants du siècle. París: Grasset
  • 1963: Les Stances à Sophie. París: Grasset[11]
  • 1966: Une rose pour Morrisson. París: Grasset
  • 1969: Printemps au parking. París: Grasset
  • 1972: Archaos ou le Jardin étincelant. París: Grasset
  • 1975: Encore heureux qu'on va vers l'été. París: Grasset
  • 1978: Pardonnez-nous vos enfances (nouvelles) avec Denis Guiot. París: Denoël
  • 1982: Quand tu vas chez Les femmes. París: Grasset
  • 1984: Monde est comme deux chevaux. París: Grasset
  • 1988: El Porte du fond. París: Grasset (premiu Prix Médicis).
  • 1997: Conversations sans paroles. París: Grasset

Ensayos editar

  • 1970: C'est bizarre l'écriture. París: Grasset. Publicáu en Quebec (Canadá), sol títulu: Journal de printemps, récit d'un livre, Éditions de l'Étincelle (1977).
  • 1976: Les enfants d'abord. París: Grasset
  • 1984: Monde est comme deux chevaux. París: Grasset

Traducciones y adautaciones editar

  • 1965: En flagrant délire (intentu de traducción con Rachel Mizrahi de In His Own Write, de John Lennon). París: Robert Laffont.
  • 1966: Le cheval fini d'Amos Kenan (traducción). París: Grasset.
  • 1974: Les tireurs de langue d'Amos Kenan y Pierre Alechinsky (adautación). París: Éditions Yves Rivière.
  • 1976: Holocauste 2 d'Amos Kenan (traduction). París: Flammarion.

Otros editar

Filmografía (parcial) y teatru editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm0733999. Data de consulta: 13 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Deux siècles d'histoire au Père Lachaise. Páxina: 684. Autor: Paul Bauer. Llingua de la obra o nome: francés. Data d'espublización: 2006.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: jo2005267873. Data de consulta: 30 agostu 2020.
  5. 5,0 5,1 Ficha de Christiane Rochefort nel sitiu web IMDb (Internet Movies DataBase).
  6. 6,0 6,1 Marwick, Arthur (2002): The arts in the West since 1945. Oxford University Press, 2002. ISBN 9780192892669.
  7. Aldrich, R.; y Wotherspoon, G. (2001): Who's who in contemporary gay and lesbian history: from World War II to the present day (páx. 356). Routledge, 2001. ISBN 9780415229746. Consultáu'l 12 de xineru de 2015.
  8. Ficha de la película Los cuatro golpes nel sitiu web IMDb (Internet Movies DataBase).
  9. Holmes, Diana (2000): French Women's Writing (1848-1994). Londres: A&C Black, 2000. ISBN 9781847141002.
  10. Alex Hughes: «Erotic writing» in Hughes, Alex; y Reader, Keith (1998): Encyclopaedia of contemporary French culture (páxs. 187-88). Londres: Routledge, 1998. ISBN 0415131863.
  11. Liukkonen, Petri: «Christiane Rochefort», artículu publicáu nel sitiu web Books and Writers (kirjasto.sci.fi). Finlandia: Kuusankoski Public Library. Archiváu dende l'orixinal el 10 de febreru de 2015.

Enllaces esternos editar