Clematis dioica

especie de planta

Clematis dioica ye una especie de la familia Ranunculaceae. Distribuyir en Méxicu, Centroamérica, les Antilles y Suramérica.

Clematis dioica
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Anemoneae
Xéneru: Clematis
Especie: Clematis dioica
L., 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Granes

Carauterístiques editar

Especie trepadora perenne que'l so soporte na naturaleza suelen ser arbustos y árboles; puede algamar hasta 25 m. Les fueyes son peciolaes, opuestes, trifoliaes, con folíolos aovaos, de 5 a 10 cm de llongura por 2 a 7 cm d'anchu. Inflorescencia en recímanos ramificaos (panículas). Flores blanques a blancu-verdoses, con tépalos elípticos de 6 a 10 mm de llongura por 2,5 a 3,5 d'anchu. El frutu ye un aqueniu, con una sola grana.

Propiedaes editar

A les fueyes, tarmos y flores usaos pola medicina tradicional entemecíos con mantega de gochu pa usalos como pomada, atribúyense-y propiedaes desinfestantes o anti-infeicioses. Fervíos n'agua aplicar pa solliviar la hidropesía.

Pa tratar les caries, dolor de mueles o dientes, asítiase un cachu de tarmu y/o una fueya molida na parte afeutada.

En delles enfermedaes respiratories, como'l catarru, aconséyase estregar el cuerpu col amiestu de les fueyes y ayu (Allium sativum) enantes de chase. Pa la gripa, resfréguense les fueyes y esnéldense, o bien, entemecer con alcohol y alcanfor y esnéldense con un pañu. Tamién s'usa p'aselar la tos.

Hestoria

A mediaos del sieglu XVIII, Ricardo Ossado nel Libro del Judío refier: "fechu'l sancocho sirve pa curar les odontalxes esto ye dolores de mueles faciendo buches repitíos".

Más información vuelve apaecer hasta'l sieglu XX, en Maximino Martínez, quien indica que s'usa pa les arenuces uretrales, la dermatosis, como diuréticu, y pa desatapar y llavar les víes urinaries.[1]

Taxonomía editar

Clematis dioica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1084, nel añu 1759.[2]

Etimoloxía

Clematis: nome xenéricu que provién del griegu ˈklɛmətɨs.[3] (klématis) "planta qu'engata" probablemente vinca.

dioica: epítetu llatín que significa "dioica".[4]

Sinonimia
  • Clematis brasiliana DC.
  • Clematis haenkiana C.Presl
  • Clematis thalictroides Steud.[5]
  • Clematis americana Mill.
  • Clematis glabra DC.
  • Clematis virginiana var. dioica (L.) Kuntze
  • Clematis virginiana subsp. dioica (L.) Voss
  • Clematis virginiana f. paucidentata Kuntze[6]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. En Medicina tradicional mexicana
  2. «Clematis dioica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 2 d'ochobre de 2013.
  3. (1995) Sunset Western Garden Book, páx. 606–7.
  4. N'Epítetos Botánicos
  5. Sinónimos en Tropicos
  6. Clematis dioica en PlantList

Bibliografía editar

  1. Girault, Luis (1987) Kallawalla: 226. La Paz: UNICEF-OPS-OMS
  2. Hanan Alipi, Ana María y Juana Mondragón (2006) Clematis dioica L. Heike Vibrans (ed.) Maleces de Méxicu.
  3. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  4. Moreno, N. P. 1993. Taxon. Rev. ~Clematis~ 1–246. Unpublished Ph.D. thesis, Rice Univ., TX, Houston.
  5. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.
  6. Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
  7. Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
  8. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Ranunculaceae. En: Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 243–256.

Enllaces esternos editar