Constanza II de Sicilia

monxa española (1249–1302)

Constanza de Sicilia o Constanza de Suabia (Sicilia, 1249 - Barcelona, 1302), reina consorte d'Aragón (1276-1302) y reina de Sicilia (1282-1302).

Constanza II de Sicilia
Vida
Nacimientu Catania1248[1]
Nacionalidá España
Bandera d'Italia Italia
Muerte Barcelona9 d'abril de 1302 (53/54 años)
Sepultura Convento de San Francisco de Barcelona (es) Traducir[1]
Catedral de la Santa Cruz y Santolaya de Barcelona[1]
Familia
Padre Manfredo de Sicilia
Madre Beatriz de Saboya (Marquesa de Saluzzo)
Casada con Pedro III de Aragón (es) Traducir (1262, 1262 (Gregorianu) – 1285)[1]
Fíos/es
Hermanos/es
Pueblu Dinastía Hohenstaufen (es) Traducir
Oficiu monxa
Santoral
8 d'abril y 17 de xunetu
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Orde relixosa Orden de Santa Clara (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Yera fía de Manfredo I de Sicilia y de Beatriz de Saboya (Marquesa de Saluzzo). Nieta del emperador Federico II per parte paterna y del conde Amadeo IV de Saboya per parte materna. En 1262 casóse col infante Pedro, que más tarde se convertiría nel rei Pedro III d'Aragón. Esti matrimoniu, que sellaba l'alianza ente Aragón y Sicilia, sirvió de palanca pa estender la influencia aragonesa nel Mediterraneu central en perxuiciu de los intereses franceses.

Cuando Carlos d'Anjou arrampuñó'l tronu de Sicilia en 1266 a Manfredo I, los principales xefes de los gibelinos sicilianos abellugar na corte aragonesa, ente ellos les families de les Lanza, Lauria y Prócidas. Cuando se produció la revuelta de les Víspores sicilianos en 1282, el rei Pedro llamó como home a Constanza, heredera del reinu, y dambos fueron coronaos como reis de Sicilia. Pedro encargó'l gobiernu de la isla a la reina y a los infantes Jaime y Federico, pero Constanza prefirió dexar el gobiernu en manes de los sos fíos. En 1285 quedó vilba y en 1279 treslladar a un conventu de clarises en Barcelona, onde morrió en 1302.

Sepultura editar

 
Sepulcru de la reina Constanza de Sicilia, esposa de Pedro III el Grande, na Catedral de Barcelona.

A la muerte de la reina, el so cadabre recibió sepultura nel Conventu de San Francisco de Barcelona, onde a lo llargo de la Edá Media recibieron sepultura numberosos miembros de la familia real aragonesa, incluyendo al propiu fíu de Constanza de Sicilia, Alfonso III el Lliberal. Ellí permaneció soterráu'l cadabre de la esposa de Pedro III mientres dellos sieglos, hasta qu'en 1835 el Conventu de San Francisco foi baltáu, y la mayoría de los restos de les persones reales ellí soterraes, incluyendo a la reina Constanza y al so fíu Alfonso, fueron treslladaos a la Catedral de Barcelona.

Nel sieglu XX, los restos de la reina fueron asitiaos nun sepulcru, nel llau esquierdu del Altar Mayor de la Catedral de Barcelona, nel que tamién s'atopen los restos mortales d'otros dos reines d'Aragón, la reina María de Xipre, esposa de Xaime II d'Aragón, y la reina Sibila de Fortiá, cuarta esposa de Pedro IV el Ceremoniosu. Nel mesmu sepulcru tamién fuelguen los restos de la reina Leonor d'Aragón, reina de Xipre pol so matrimoniu con Pedro I de Xipre, y nieta de Xaime II d'Aragón. Los sepulcros, nos que los restos de les reines fueron depositaos en 1998, fueron realizaos pol artista catalán Frederic Marès.

Matrimoniu y descendencia editar

 
Escudu.

La boda ente Constanza y Pedro celebrar na catedral de Montpellier el 13 de xunu de 1262. D'esti matrimoniu nacieron los siguientes fíos:


Predecesor:
Carlos I de Nápoles y Sicilia
 
Reina de Sicilia
(xunto a Pedro III d'Aragón)

1282-1302
Socesor:
Xaime II d'Aragón

Bibliografía editar

  • Arco y Garay, Ricardo del (1945). Sepulcro de la Casa Real d'Aragón. Madrid: Institutu Jerónimo Zurita. Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Autor: Jaume Sobrequés. Editorial: Editorial Base. Data d'espublización: abril 2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Kindred Britain.

Enllaces esternos editar