Cubelles (Cataluña)

conceyu de la provincia de Barcelona

Cubelles ye un conceyu de Cataluña, España, qu'ocupa una estensión de 13,36 km² y tien una altitú de 12 m. Ta adscritu a la contorna del Garraf (provincia de Barcelona) y ta asitiáu a 50 km de Barcelona. Ye la última población costera de la provincia de Barcelona y de la contorna del Garraf pel llau sur y a 40 km de Tarragona. Caltién rellaciones culturales d'hermandá cola llocalidá francesa d'Arles-sur-Tech, perteneciente al departamentu de los Pirineos Orientales.

Cubelles
flag of Cubelles (en) Traducir coat of arms of Cubelles (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Garraf
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Cubelles Rosa Montserrat Fonoll Ventura (es) Traducir
Nome oficial Cubelles (ca)[1]
Códigu postal 08880
Xeografía
Coordenaes 41°12′36″N 1°40′25″E / 41.21°N 1.6736111111111°E / 41.21; 1.6736111111111
Cubelles alcuéntrase n'España
Cubelles
Cubelles
Cubelles (España)
Superficie 13.5 km²
Altitú 12 m[2]
Llenda con Castellet i la Gornal, Vilanova i la Geltrú y Cunit
Demografía
Población 16 950 hab. (2023)
- 7687 homes (2019)

- 7642 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Garraf
0.3% de provincia de Barcelona
0.22% de Cataluña
0.04% de España
Densidá 1255,56 hab/km²
Viviendes 35 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Arles-sur-Tech
cubelles.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Llocalización de Cubelles nel Garraf.

Situación editar

Norte Castellet i la Gornal
Oeste Cunit Cubelles Esti Vilanova i la Geltrú
Sur Mar Mediterraneu

Demografía editar

Evolución demográfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
7 - 35 440 692 869 872 885 895

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
818 738 737 721 759 878 1.563 2.203 2.984

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
3.400 4.151 4.715 5.390 6.497 7.733 9.549 11.835 -

1497-1553: fueos; 1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Democracia editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Lluís Pineda i Gavaldà CDC
1983-1987 Isidre Piñol i Borràs Entesa per
Cubelles
1987-1991 Isidre Piñol i Borràs Entesa per
Cubelles
1991-1995 Isidre Piñol i Borràs i Joan Vidal i Urpi Entesa per
Cubelles
1995-1999 Joan Vidal i Urpi Entesa per
Cubelles
1999-2003 Mònica Miquel i Serdà , Joan Albet i Miró y Josep Marcillas i Massuet IC-V, CiU y ExC
2003-2007 Josep Marcillas i Massuet ExC, PSC, Icb y ERC
2007-2011 M. Lluïsa Romero i Tomás PSC, CiU y ERC
2011-2015 Mònica Miquel i Serdà ICV-EUiA
2015-2019 Rosa Fonoll i Ventura UC-11 RCat
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Cómo llegar editar

  • Tren: La estación del ferrocarril atopar a menos d'un quilómetru del cascu urbanu y de les sableres. La población pertenez a la zona tarifaria 5A de la ATM Àrea de Barcelona. El tren tien la so salida cada 30 minutos dende la estación Barcelona-Sants Estació y el trayeutu dura 45 minutos.
  • Avión: Ta asitiada a 30 minutos del aeropuertu internacional El Prat en Barcelona.
  • Carretera, con coche priváu, les principales víes d'accesu son:
    • Accesu gratuitu: Dende la comarcal C-31 (antigua C-246).
    • Accesu per autopista de peaxe: Dende l'autopista Pau Casals C-32 rama sur, que tien salida direuta nel conceyu.
  • Carretera, n'autobús de llinia: Cubelles cunta con delles paraes que la comuniquen con otres poblaciones del Garraf y con Barcelona capital.

Qué visitar editar

  • Les sableres: La Sablera de la Mota de Sant Pere, Sablera de les Salines y Sablera de les Gavines, conformen tres quilómetros de mariña.
  • Ilesia de Santa María de Cubelles: Data de 1737 y el so campanariu de 1765. Ye de planta rectangular con tres naves estremaes en tramos marcaos polos contrafuertes esteriores. La fachada asonsañen un almohadillado de piedra.
  • Castiellu de los Marqueses de Alfarràs: Foi edificáu en 1675 sobre los restos del antiguu Castiellu de Cubelles. Restauróse apocayá y l'Oficina de Turismu preve realizar visites llueu (seronda 2017).
  • L'Aliança: Fundada en 1914 pol americanu Pere Escardó, ye una muestra del legáu de los indianos. Pertenez a la entidá llocal, la Societat Recreativa L'Aliança.
  • Fonte de la cai Major y fonte de la cai Sant Antoni l'Americanu, Joan Pedro i Roig: Foi l'encargáu de llevar l'agua potable a Cubelles y de construyir los dos fontes públiques que siguen allugaes na cai Major y na cai Sant Antoni.
  • Can Travé: Ye una edificación d'estilu clásicu. Atopábense una biblioteca de mitoloxía clásica y un gabinete d'Historia Natural impulsaos por Frederic Travé. Na actualidá continua perteneciendo a la familia Travé. Propiedá privada, sicasí, puntualmente entamáronse visites.
  • Ermita de Sant Antoni de Pàdua: Construyida en 1694 por Marià Gassó. Capiya d'una sola nave. Carauterízase pola so senciella estructura arquitectónica. Propiedá privada.
  • Antiga Quadra Gallifa: Conxuntu arquiteutónicu del sieglu XI. A principios del sieglu XVI pertenecía al poeta renacentista Joan Boscà Almogàver. Propiedá privada.
  • Casa del Dr. Estapé: Esta casa foi construyida en 1943 pol médicu, cardiólogu y direutor del Hospital de Sant Pau de Barcelona. Propiedá privada.
  • Mercáu selmanal: Los vienres pela mañana, na plaza del Mercáu.
  • Julio y Aagosto: Puestos d'artesanía nel Paséu Marítimu.
  • Esposición permanente del payasu Charlie Rivel, nacíu en Cubelles el 23 d'abril de 1896.

Práutica deportiva editar

Polideportivu municipal: Ta asitiáu al llau de la desaguada del ríu Foix. Ufierta la posibilidá de prauticar tou tipu de deportes: tenis, frontón, pádel, fútbol, baloncestu, ḥoquei, patinaxe y natación, ente otros. Mientres la temporada braniza entámense actividaes y cursinos deportivos.

Na población tamién puede practicase hípica y vela:

  • Club Hípica Cubelles - Ctra. C-31, km. 146
  • Club Marítim Cubelles - Passeig Marítim, e/n

Símbolos editar

Escudu editar

L'escudu de Cubelles definir pol siguiente blasón:

«Escudu losanjado truncáu: 1º de sinople, un castiellu d'oru zarráu de gules; 2º d'oru, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de villa.»[3]

Foi aprobáu'l 15 de xineru de 1993. Nel escudu vese representáu'l castiellu de Cubelles, que foi una posesión de los reis. Por esta razón represéntense los cuatro palos de les armes reales de Cataluña nel escudu de la villa, que se convirtió en "cai de Barcelona" (cosa qu'implicaba que tenía los mesmos privilexos que la ciudá de Barcelona) nel añu 1418. El castiellu nun yera de nengún rei, sinón de los Marqueses de Alfarrás.

Bandera editar

La bandera de Cubelles tien la siguiente definición:

«Bandera apaisada de proporciones dos d'altu por trés de llargu, estremada horizontalmente en dos partes, la parte cimera de color verde escuru, col castiellu mariellu zarráu de colloráu del escudu, nel centru, d'un altor de 8/18 de la del pañu, y separáu pelos estremos inferior y superior por 1/36 del mesmu altor; y l'inferior parlada, con cinco palos mariellos y cuatro de colloraos.»[4]

Publicóse'l 17 de xineru del 2000.

Fiestes y tradiciones editar

  • Xineru: Cabalgata de los Reis Magos: 5 de Xineru.
  • Febreru: Xatonada popular y concursos de “Mestres Xatonaires”
  • Febreru: Antroxu (Merengada popular, Concursu de Xarrés y Amarutes, baille d'Antroxu, Comparses y l'entierru de La so Maxestá l'Antroxu): Febreru.
  • Marzu / Abril: Selmana Santa, Sant Jordi.
  • Mayu: Concentración de vehiculos clásicos y Fiesta de la Bicicleta.
  • Xunu: Fiesta del deporte y concentración sardanista.
  • Julio: Fiesta Mayor Pequeña. En 2017, del 28 al 31 de Julio.
  • Agostu: Fiesta Mayor.
  • Setiembre: Fiesta de la Vendimia. En 2017, del 8 al 10 de Setiembre.
  • Navidá.

Personaxes célebres editar

  • Teresa Mañé Miravet (conocida col pseudónimu de Soledad Gustavo), editora, escritora, maestra y madre de Federica Montseny, primer muyer n'algamar el cargu de ministra n'Europa Occidental.
  • Charlie Rivel (nome artísticu de Josep Andreu i Lasserre), payasu. Na planta baxa del castiellu de los Marqueses de Alfarràs puede visitase la Esposición Permanente del clown Charlie Rivel, espaciu onde s'espón una parte del legáu del payasu universal y Fíu Predilectu de la ciudá. Ver más información nesti enllaz de Wikipedia: Charlie Rivel

Desaguada del ríu Foix editar

La recuperación de los espacios húmedos de la desaguada del ríu Foix, convirtió la zona nuna de les de mayor curiosu del conceyu. El ríu Foix -que dende la construcción del banzáu del Foix ta secu la mayor parte del añu- ye otru de los elementos más emblemáticos de los cubellenses. Na desaguada del Foix, amás de pasar el día arrodiáu de la naturaleza, puede reparase el comportamientu de les aves autóctones d'esta zona. L'espaciu tamién ta dirixíu a les escueles, que pueden visitar y estudiar l'ecosistema d'un ríu mediterraneu como'l Foix.

La so desaguada ta dixebrada del mar por una barrera de sable acumuláu poles corrientes marítimes y los depósitos pluviales, formando llagunes d'agua duce nel so interior. L'espaciu natural del delta del Foix, caltién el brazu de salida al mar que se formó poles riada de 1994, al que s'añedió un segundu brazu dexando una islla nel mediu, coneutada cola zona d'entretenimientu al traviés de pasareles de madera. Otra pasarela de madera sobre unu de los brazos del ríu, sirve de puntu d'observación del desenvolvimientu natural de la desaguada del Foix.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Municat, l'escudu de Cubelles en (catalán)
  4. Municat, la bandera de Cubelles (en catalán)

Bibliografía editar

Varios (1989). Guía de Cataluña. Tolos pueblos y toles contornes. ISBN 84-87135-01-3.

Enllaces esternos editar