Cultural y Deportiva Leonesa

La Cultural y Deportiva Leonesa, más conocida como Cultural Leonesa, ye un club de fútbol español, establecíu na ciudá de Lleón, fundáu en 1923. Anguaño xuega na Primer Federación. Apuesta los sos partíos nel Estadiu Reino de León.

Cultural y Deportiva Leonesa
Cultural y Deportiva Leonesa
Situación
Estáu España
Datos
Tipu club de fútbol
Fundáu en5 agostu 1923[1]
Entrenador Curro Torres
Categoría Primer Federación
Instalaciones
Estadiu Estadio Reino de León (es) Traducir

Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Datos y estadístiques del club editar

  • Temporaes en : 1
  • Temporaes en : 15 (incluyida la 2017/18)
  • Temporaes en 2ªB: 33
  • Temporaes en 2ª Grupu B: 1[2] (Quedó campeón)
  • Temporaes en : 29
  • Meyor puestu na lliga: 15ᵘ (1ª temporada 1955-56)
  • Peor puestu na lliga: 15ᵘ (1ª temporada 1955-56)
  • Meyor temporada: 1954-1955 (Ascensu a Primer División española)
  • Techu históricu en 1ᵘ división: 3ᵘ puestu (Xornada 1 1955-56)
  • Puestu históricu: 61ᵘ (Al rematar la temporada 2016-2017)
  • Más partíos apostaos nel club: Gerardo Rodríguez Morán, con 403 partíos (14 temporaes).
  • Máximu goliador de la historia del club: Mariano Arias Chamorro 'Marianín' con 101 goles.
  • Máximu goliador en Primer División: José Vallejo Rodríguez con 13 goles.
  • Máximu goliador históricu nuna temporada: David Murciego 'Murci' con 39 goles (na temporada 2011-2012 en 3ᵉʳ División en lliga regular y en 40 partíos qu'apostó. Xugó, anque non tol partíu, la ida de la primer ronda de los Play Off d'ascensu ante'l Real Racing de Santander B)
  • Primer gol en Primer División: César Rodríguez Álvarez.
  • Últimu gol en Primer División: Sergio Barragán.
  • Récor de socios nuna temporada: Na temporada 2001/02 la Cultural cuntó na fase d'ascensu a 2ª División con 8.864 socios.
  • Récor d'espectadores nun partíu como llocal: Na temporada 1955-56 la Cultural na inauguración de la Puentecilla en Primer División consiguió atarraquitar les graes con 27.428 espectadores, con una recaldación de 1.083.044 pesetes. El partíu foi ante'l Athletic Club.
  • Mayor Goliada En casa en 1ª: 4-1 al Real Club Celta de Vigo y Deportivo Alavés y 3-0 al Valencia Club de Fútbol (temporada 1955-56).
  • Mayor Goliada Fora de Casa en 1ª: 1-2 a la Unión Deportiva Las Palmas (temporada 1955-56).
  • Mayor Goliada Encaxada En casa en 1ª: 0-4 frente al Real Madrid y Sevilla Club de Fútbol (temporada 1955-56).
  • Mayor Goliada Encaxada Fora de Casa en 1ª: 6-1 frente al Real Madrid (temporada 1955-56).
  • Mayor Goliada a favor: 13-0 a La Bañeza (en lliga, temporada 1965-1966).
  • Mayor Goliada en contra: 8-2 ante'l Athletic Club (en Copa del Rei, temporada 1944/1945) y 1-7 ante'l Real Madrid Club de Fútbol (en Copa del Rei, temporada 2016/2017).
  • Fichaxe más caru de la historia del club: Señé. La Cultural pagó 400.000 euros al Celta de Vigo, nel branu de 2017, pol mediocentro catalán.
  • Venta más cara de la historia del club: Alex Gallar. La Cultural recibió 400.000 euros de la SD Huesca, nel branu de 2017, pel estremu catalán.

Xugadores y cuerpu téunicu editar

Plantía y cuerpu téunicu 2017/18 editar

Nᵘ Nac. Posición Xugador Edá Procedencia
Porteros
  POR Jorge Palatsí 36 años   Girona FC
  POR Jesús Fernández 35 años   Cádiz C.F.
Defenses
  DEF Ángel Bastos 31 años   Coruxo FC
  DEF Viti Díaz   33 años   RC Deportivo de la Coruña"B"
  DEF Gianni Zuiverloon 37 años   ADO Dean Haag
  DEF Unai Albizua 34 años   UCAM Murcia
  DEF David García 30 años   Club Atlético Osasuna
  DEF Ángel García 31 años   Real Valladolid
  DEF Isaac Carcelén 30 años   Real Zaragoza
  DEF Iván González   34 años   Racing Club de Ferrol
Mediocampistes
  MED Yeray González 36 años   Hércules CF
  MED Sergio Marcos 32 años   Real Valladolid
  MED Mario Ortíz 35 años   Albacete Balompié
  MED Samu Delgado 30 años   AD Alcorcón
  MED Emi Buendía 27 años   Getafe Club de Fútbol
  MED Yosuke Ideguchi 27 años   Leeds United
  MED Josep Señé 32 años   Celta de Vigo
  MED Antonio Martínez   34 años   AD Alcorcón
  MED Santiago Magallán   31 años   Unión de Santa Fe
  MED Thierry Moutinho 33 años   CFR Cluj
Delanteros
  DEL Iker Guarrotxena 31 años   Club Deportivo Mirandés
  DEL Iván Salvador 28 años   Real Valladolid CF
  DEL Rodri Ríos 33 años   Córdoba CF
Vencíos
  POR Guille Vallina 28 años   Elche CF
  DEF José Alonso 27 años   Marbella CF
  POR Samuel Diarra 25 años   Atlético Astorga
  MED Tarek Salman 26 años   Atlético Astorga
  MED Khalid Muneer 25 años   Atlético Astorga
  MED Iván Agudu 30 años   Recreativo de Huelva
  MED Touré 27 años   AD Oliveirense

Xugadores internacionales editar

Seleición Categoría Xugador
  Xapón Absoluta |align=center|[[Yosuke

Ideguchi]]

  Qatar Sub-21 Tarek Salman
  Malí Sub-21 Samuel Diarra
  Arxentina Sub-21 Emi Buendía
Datos actualizaos a 26 de Xineru de 2018.

Xugadores con más de 200 partíos cola Cultural editar

Posición Xugador Partíos
  Gerardo 403
  López 308
  José Díez 295
  Luis Hierro 286
  Villafañe (Padre) 269
  Celso 264
  Juan Manuel 250
8ᵘ   Herrero 238
9ᵘ   Miche 226
10ᵘ   Zuazaga 221
11ᵘ   Santi Santos 213
12ᵘ   Luis Ballesteros 207
13ᵘ   Ovalle 206
Datos actualizaos a 19 d'Ochobre de 2016.

Evolución histórica en Lliga editar

Campeonatos Temporaes Títulos Meyor Puestu J G E P Gf Gc Ptos Puestu Históricu
Primer División 1 15ᵘ 30 5 4 21 34 65 14 60ᵘ
Segunda División 15 1 1ᵘ 420 158 79 183 618 690 395 54ᵘ
Segunda División B 33 2 1ᵘ 1252 499 382 371 1557 1302 1699
Tercer División 28 2 1ᵘ 1351 526 177 187 2025 942 926 114ᵘ
Total en Categoría Nacional 85 10 1ᵘ 3015 1148 634 762 4158 2971 2948
Datos actualizaos a 2 de Xunu de 2017.

° Nun se participa dende la temporada 1931-1932 hasta que se refunda'l club na 1939-1940, por eso les temporaes totales nun coinciden colos años del club dende la so fundación.

Gráficu evolución en lliga 1923-2023 editar

° La tercer categoría yera denomada Tercer División española (verde) hasta'l 1977 que pasa a llamase Segunda División B (naranxa).

° En 1977 la cuarta categoría del fútbol español pasa a denominase Tercer División.

° Nun se participa dende la temporada 1931-1932 hasta que se refunda'l club na 1939-1940, por eso les temporaes totales nun coinciden colos años del club dende la so fundación.

Temporada a temporada 1923-1998 editar

Temporada División Posición
1923/24 Rexonal
1924/25 Rexonal
1925/26 Rexonal
1926/27 Rexonal
1927/28 Rexonal
1928/29 2ª División G "B" 1ᵘ
1929/30 2ª División 10ᵘ
1930/31 3ᵉʳ División 6ᵘ
1931/32

-

1932/33

-

1933/34

-

1934/35

-

1935/36

-

1936/37

-

1937/38

-

1938/39

-

1939/40 3ᵉʳ División 8ᵘ
1940/41 3ᵉʳ División 6ᵘ
1941/42 3ᵉʳ División 3ᵘ
1942/43 2ª División 3ᵘ
1943/44 2ª División 9ᵘ
1944/45 2ª División 13ᵘ
1945/46 3ᵉʳ División 3ᵘ
1946/47 3ᵉʳ División 2ᵘ
1947/48 3ᵉʳ División 8ᵘ
Temporada División Posición
1948/49 3ᵉʳ División 7ᵘ
1949/50 3ᵉʳ División 5ᵘ
1950/51 3ᵉʳ División 5ᵘ
1951/52 3ᵉʳ División 3ᵘ
1952/53 3ᵉʳ División 2ᵘ
1953/54 2ª División 4ᵘ
1954/55 2ª División 1ᵘ
1955/56 1ᵉʳ División 15ᵘ
1956/57 2ª División 6ᵘ
1957/58 2ª División 16ᵘ
1958/59 3ᵉʳ División 1ᵘ
1959/60 2ª División 12ᵘ
1960/61 2ª División 6ᵘ
1961/62 2ª División 16ᵘ
1962/63 3ᵉʳ División 4ᵘ
1963/64 3ᵉʳ División 3ᵘ
1964/65 3ᵉʳ División 7ᵘ
1965/66 3ᵉʳ División 2ᵘ
1966/67 3ᵉʳ División 3ᵘ
1967/68 3ᵉʳ División 1ᵘ
1968/69 3ᵉʳ División 4ᵘ
1969/70 3ᵉʳ División 2ᵘ
1970/71 3ᵉʳ División 1ᵘ
1971/72 2ª División 5ᵘ
1972/73 2ª División 19ᵘ
Temporada División Posición
1973/74 3ᵉʳ División 1ᵘ
1974/75 2ª División 20ᵘ
1975/76 3ᵉʳ División 6ᵘ
1976/77 3ᵉʳ División 2ᵘ
1977/78 2ª División B 6ᵘ
1978/79 2ª División B 5ᵘ
1979/80 2ª División B 4ᵘ
1980/81 2ª División B 4ᵘ
1981/82 2ª División B 19ᵘ
1982/83 2ª División B 19ᵘ
1983/84 3ᵉʳ División 2ᵘ
1984/85 3ᵉʳ División 2ᵘ
1985/86 3ᵉʳ División 1ᵘ
1986/87 3ᵉʳ División 2ᵘ
1987/88 2ª División B 14ᵘ
1988/89 2ª División B 8ᵘ
1989/90 2ª División B 7ᵘ
1990/91 2ª División B 9ᵘ
1991/92 2ª División B 6ᵘ
1992/93 2ª División B 10ᵘ
1993/94 2ª División B 17ᵘ
1994/95 3ᵉʳ División 1ᵘ
1995/96 2ª División B 4ᵘ
1996/97 2ª División B 8ᵘ
1997/98 2ª División B 4ᵘ

Temporada a temporada 1998-2023 editar

Temporada División Posición
1998/99 2ª División B 1ᵘ
1999/00 2ª División B 9ᵘ
2000/01 2ª División B 2ᵘ
2001/02 2ª División B 2ᵘ
2002/03 2ª División B 5ᵘ
2003/04 2ª División B 4ᵘ
2004/05 2ª División B 10ᵘ
2005/06 2ª División B 14ᵘ
2006/07 2ª División B 11ᵘ
2007/08 2ª División B 11ᵘ
2008/09 2ª División B 2ᵘ
2009/10 2ª División B 12ᵘ
2010/11 2ª División B 14ᵘ
2011/12 3ᵉʳ División 3ᵘ
2012/13 3ᵉʳ División 2ᵘ
2013/14 2ª División B 14ᵘ
2014/15 2ª División B 7ᵘ
2015/16 2ª División B
2016/17 2ª División B
2017/18 2ª División
2018/19 - -
2019/20 - -
2020/21 - -
2021/22 - -
2022/23 - -

Participaciones en Copa d'España editar

Participaciones en Copa del Rei, Alfonsu XIII editar

Participaciones en Copa del Xeneralísimu editar

Temporada Ronda Local Marcador Visitante Resultáu
1925/1926 Grupos RC Celta de Vigo 3-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-6 Real Sporting de Xixón
Real Sporting de Xixón 4-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-5 RC Celta de Vigo Esaniciáu
1927/1928 Grupos CyD Leonesa 3-2 RC Celta de Vigo
CyD Leonesa 2-1 Racing de Sama
Real Unión de Valladolid 2-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 3-3 Real Uviéu
RC Deportivo 6-1 CyD Leonesa
RC Celta de Vigo 8-0 CyD Leonesa
Racing de Sama 3-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 6-1 Real Unión de Valladolid
Real Uviéu 5-3 CyD Leonesa
CyD Leonesa 3-1 RC Deportivo Esaniciáu
1928/1929 1/16 CD Castellón 4-2 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-1 CD Castellón Esaniciáu
1929/1930 1/16 Sevilla C.F. 2-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-0 Sevilla C.F.
Sevilla C.F. 2-1 CyD Leonesa Desempate. Esaniciáu
1930/1931 1/16 C.D. Logroñés 7-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-8 C.D. Logroñés Esaniciáu
Temporada Ronda Local Marcador Visitante Resultáu
1940/1941 1/16 Racing de Sama 3-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 3-1 Racing de Sama Esaniciáu
1941/1942 1/16 CyD Leonesa 0-1 CD La Coruña
CD La Coruña 0-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1943/1944 1/16 Celta de Vigo 5-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-2 Celta de Vigo Esaniciáu
1944/1945 1/16 CyD Leonesa 1-5 Athletic Club
Athletic Club 8-2 CyD Leonesa Esaniciáu
1947/1948 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 1-0 Deportivo Maestranza Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 3-1 Caudal Deportivo Clasificáu
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 2-0 CD Lemos Clasificáu
4ª Ronda CyD Leonesa 1-0 Círculo Popular Clasificáu
5ª Ronda CyD Leonesa 0-4 Real Uviéu Esaniciáu
1948/1949 2ª Ronda Deportivo Maestranza 5-3 CyD Leonesa Esaniciáu
1954/1955 1/8 Sevilla CF 3-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 3-2 Sevilla CF Esaniciáu
1955/1956 1/8 Atlético de Bilbao 3-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-3 Atlético de Bilbao Esaniciáu
1959/1960 1/32 CF Estremadura 3-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-0 CF Estremadura
Partíu de desempate CyD Leonesa 2-0 CF Estremadura Clasificáu
1/16 UD Las Palmas 0-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-0 UD Las Palmas Clasificáu
1/8 Real Madrid CF 5-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 0-4 Real Madrid CF Esaniciáu
1960/1961 1/32 CD Mestalla 2-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-2 CD Mestalla Esaniciáu
1961/1962 1/32 Granada CF 3-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-4 Granada CF Esaniciáu
1969/1970 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 6-0 CD San Martín
CD San Martín 1-1 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 2-0 CD Lugo
CD Lugo 2-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1970/1971 1ᵉʳ Ronda SD Eibar 0-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-0 SD Eibar Clasificáu
2ª Ronda CD Moscardó 1-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-0 CD Moscardó Clasificáu
3ᵉʳ ronda CD Calella 4-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-0 CD Calella Esaniciáu
1971/1972 2ª Ronda CyD Leonesa 1-0 CD Ourense
CD Ourense 3-2 CyD Leonesa Clasificáu
3ᵉʳ ronda RCD Mallorca 0-2 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-0 RCD Mallorca Clasificáu
4ª Ronda CD Cartaxena 3-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 4-2 CD Cartaxena Esaniciáu
1972/1973 2ª Ronda SD Eivissa 0-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 5-2 SD Eivissa Clasificáu
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 2-0 Hércules CF
Hércules CF 3-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1973/1974 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-0 SD Ponferradina
SD Ponferradina 1-0 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 2-0 Palencia CF
Palencia CF 2-3 CyD Leonesa
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 2-1 RCD Deportivo de la Coruña
RCD Deportivo de la Coruña 2-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1974/1975 2ª Ronda Xerez CD 0-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-1 Xerez CD Clasificáu
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 4-0 CD Castellón
CD Castellón 2-0 CyD Leonesa Clasificáu
4ª Ronda CyD Leonesa 2-0 CD Ourense
CD Ourense 3-1 CyD Leonesa Esaniciáu

Participaciones en Copa del Rei, Xuan Carlos I editar

Temporada Ronda Local Marcador Visitante Resultáu
1975/1976 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-0 CD Castellón
CD Castellón 2-1 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CF Talavera 2-2 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-2 CF Talavera Esaniciáu
1976/1977 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-3 Rayo Vallecano
Rayo Vallecano 3-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1977/1978 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-1 Real Avilés
Real Avilés 1-2 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda Real Uviéu 2-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-2 Real Uviéu Esaniciáu
1978/1979 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-0 UD Xixón Industrial
UD Xixón Industrial 1-1 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 1-0 Real Racing Club de Santander
Real Racing Club de Santander 3-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1979/1980 1ᵉʳ Ronda CD Béjar Industrial 0-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 4-1 CD Béjar Industrial Clasificáu
2ª Ronda UD Salamanca 0-0 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-2 UD Salamanca Esaniciáu
1980/1981 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 0-3 UD Salamanca
UD Salamanca 2-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1981/1982 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 3-1 Burgos CF
Burgos CF 3-2 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 0-0 Real Sporting de Xixón
Real Sporting de Xixón 3-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1984/1985 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 1-0 UD Salamanca
UD Salamanca 3-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1985/1986 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 0-5 Real Valladolid CF
Real Valladolid CF 5-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1986/1987 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-1 SD Gimnástica Segoviana Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 0-1 CD Castellón
Atlético Astorga FC 0-3 CyD Leonesa Esaniciáu
1987/1988 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 1-0 Real Burgos CF
Real Burgos CF 2-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1988/1989 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-1 CD Lugo
CD Lugo 3-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1990/1991 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 1-0 Atlético Bembibre
Atlético Bembibre 0-0 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 0-2 Real Ávila
Real Ávila 0-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1991/1992 1ᵉʳ Ronda Racing Lermeño CF 1-1 CyD Leonesa
CyD Leonesa 3-1 Racing Lermeño CF Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 0-2 CF Palencia
CF Palencia 2-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1992/1993 1ᵉʳ Ronda Atlético Astorga FC 0-4 CyD Leonesa
CyD Leonesa 2-2 Atlético Astorga FC Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 0-0 UD Salamanca
UD Salamanca 1-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1993/1994 2ª Ronda CyD Leonesa 3-2 Real Sporting de Xixón
Real Sporting de Xixón 5-1 CyD Leonesa Clasificáu
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 1-0 CF Palencia
CF Palencia 1-2 CyD Leonesa Esaniciáu
1994/1995 2ª Ronda CyD Leonesa 2-1 CD Colonia Moscardó
CD Colonia Moscardó 0-1 CyD Leonesa Clasificáu
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 2-4 Sevilla FC
Sevilla FC 2-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1995/1996 1ᵉʳ Ronda Talavera CF 2-2 CyD Leonesa
CyD Leonesa 1-1 Talavera CF Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 1-1 Real Valladolid
Real Valladolid 3-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1996/1997 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 0-1 Deportivo Alavés
Deportivo Alavés 2-0 CyD Leonesa Esaniciáu
1998/1999 1ᵉʳ Ronda CyD Leonesa 2-2 Numancia
Numancia 1-1 CyD Leonesa Esaniciáu
1999/2000 Ronda preliminar SD Ponferradina 4-3 CyD Leonesa Esaniciáu
2001/2002 1/32 CyD Leonesa 1-0 Real Racing Club de Santander Clasificáu
1/16 CyD Leonesa 1-2 Real Club Deportivo de La Coruña Esaniciáu
2002/2003 Ronda preliminar CyD Leonesa 2-1 Real Ávila
Real Ávila 0-1 CyD Leonesa Clasificáu
1/32 CyD Leonesa 2-1 Rayo Vallecano Clasificáu
1/16 CyD Leonesa 0-2 Atlético de Madrid Esaniciáu
2003/2004 1/32 CyD Leonesa 1-0 Albacete Balompié Clasificáu
1/16 CyD Leonesa 0-1 Atlético de Madrid Esaniciáu
2004/2005 1/32 CyD Leonesa 1 - 1 (p. 4-3) Deportivo Alavés Clasificáu
1/16 CyD Leonesa 1 - 2 Athletic Club Esaniciáu
2009/2010 1ᵉʳ Ronda SD Lemona 2-2 (p. 2-4) CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 4-0 Unión Estepona Clasificáu
3ᵉʳ ronda Ontinyent CF 0-0 (p. 3-5) CyD Leonesa Clasificáu
1/16 CyD Leonesa 0-2 FC Barcelona
FC Barcelona 5-0 CyD Leonesa Esaniciáu

Participaciones en Copa del Rei, Felipe VI editar

Temporada Ronda Local Marcador Visitante Resultáu
2015/2016 1ᵉʳ Ronda CD Dime 2-3 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CD Laredo 3-1 CyD Leonesa Esaniciáu
2016/2017 1ᵉʳ Ronda CD Laredo 2-3 CyD Leonesa Clasificáu
2ª Ronda CyD Leonesa 3-1 CD Calahorra Clasificáu
3ᵉʳ ronda CyD Leonesa 2-1 Albacete Balompié Clasificáu
1/16 CyD Leonesa 1-7 Real Madrid CF
Real Madrid CF 6-1 CyD Leonesa Esaniciáu
2017/2018 1/64 AD Alcorcón 2-4 CyD Leonesa Clasificáu
1/32 CyD Leonesa 0-4 Real Valladolid CF

Cantera editar

Xúpiter Lleonés editar

La CyD Leonesa "B" Xúpiter Lleonés ye l'equipu filial de la Cultural y Deportiva Leonesa. Nació del equipu denomináu Xúpiter Lleonés, que dempués se llamó Cultural de Lleón. Na temporada 2009/2010 sumió al baxar de la Tercer División. Na temporada 2014/2015, el filial foi "refundado" y xuega na Segunda División Provincial Aficionaos de Lleón. Quedó primero del grupu y xubió a Primer División Provincial Aficionaos de Lleón. Nesta categoría tuvo un añu, una y bones el 30 d'abril de 2016 consiguió l'ascensu a la Primer División Rexonal, al clasificase en primer posición, percima de la Ponferradina "B".

Xuveniles editar

Pa promover nuevos xugadores procedentes de la cantera, el club dispón de dos equipos de xuveniles federaos, cada unu nuna categoría distinta. Dacuando l'entrenador del primer equipu convoca pa dellos partíos a xugadores xuveniles y dalgunos d'ellos debutaron y xugaron nel primer equipu siendo xuvenil.

  • Xuvenil "A": Los problemes que tuvo'l club nos últimos años tamién afectaron a los sos equipos xuveniles, dempués d'unos bonos años na División d'Honor Xuvenil, agora atópase na categoría Nacional Xuvenil, la segunda categoría a nivel nacional. Unu de los oxetivos principales de la base del club lleonés ye devolver al so primer equipu xuvenil a la máxima categoría del fútbol Nacional.
  • Xuvenil "B": Milita en Primer División Provincial xuvenil.

Cadetes, Infantiles, Esquiles, Redrueyos y Prebenjamines editar

El club desenvuelve y promueve el fútbol ente les instituciones educatives per mediu d'escueles de fútbol. Los neños que más destaquen, y que les sos families aceptar, pasen a formar parte de los distintos equipos federaos que participen en distintes competiciones.

Equipos en categoría de Cadete:

  • Cadete "A": En 1ᵉʳ División Provincial Cadete.
  • Cadete "B": En 2ª División Provincial Cadete.

Equipos en categoría de Infantil:

  • Infantil "A": En Territorial Rexonal Infantil.
  • Infantil "B": En 1ᵉʳ División Provincial Infantil.
  • Infantil "C": En 3ᵉʳ División Provincial Infantil.

Equipos en categoría de Alevin:

  • Esquil "A": En 1ᵉʳ División Provincial Esquil.
  • Esquil "B": En 2ª División Provincial Esquil.
  • Esquil "C": En 3ᵉʳ División Provincial Esquil

Equipos en categoría de Benjamín:

  • Benjamín "A": En 1ᵉʳ División Provincial Benjamín.
  • Benjamín "B": En 2ª División Provincial Benjamín.

Equipos en categoría de Prebenjamín:

  • Prebenjamín "A": En 1ᵉʳ División Provincial Prebenjamín.
  • Prebenjamín "B": En 2ª División Provincial Prebenjamín.

Estructura del club editar

Cargu Encargáu(s)
Presidente Tariq Abdulaziz Al Naama
Vicepresidente Iván Bravo
Direutor xeneral Felipe Llamazares
Direutor deportivu Óscar Cano
Conseyu asesor Antonio Martín Escayu
José Lasa
Ignacio Álvarez
Fundación culturalista Manuel Carneru
Diego Calzáu
Secretaría téunica Santi Santos
Xuan Carlos Valiño (axuntu)
César Villafañe (axuntu)
Área social Juan Luis Diez Mata

Entrenadores de la Cultural editar

Dende la so fundación, l'equipu tuvo múltiples entrenadores. L'entrenador que consiguió mayores llogros deportivos foi Román Galarraga, que xubió al equipu a Primer División.

Entrenadores del S.XX

Entrenadores del S.XXI

Nome Entamu Fin Temporada Títulos Presidente
  Miguel Ángel Álvarez Tomé 1997 1999 (1ᵉʳ etapa) 1997-1998 Eugenio Álvarez
1998-1999 2ªB G.II Juan Diez Guisasola
  Raúl Longhi 1999 2000 1999-2000
  Miguel Ángel Álvarez Tomé 2001 2003 (2ª etapa) 2001-2002 José Luís García de Celis
2002-2003
  Carlos García Cantarero 2004 2005 2004-2005
  Miguel Ángel Álvarez Tomé 2005 2006 (3ᵉʳ etapa) 2005-2006
  Milo Abelleira 2006 2008 2006-2007 Domingo Cueto Acebal
2007-2008
  Álvaro Cervera 2008 2009 2008-2009
  Josu Uribe 2009 2010 2009-2010 Carlos Emperador Francu
  Alberto Jiménez Monteagudo 2010 2011 2010-2011   Domingo Cueto Acebal
  Luis Cembranos 2011 2014 2011-2012 Javier Baena Navalón
2012-2013  
2013-2014 Felipe Llamazares
  Javier Cabello Rubio 2014 2015 2014-2015
  Juan Ferrando 2015 2016 2015-2016 Tariq Abdulaziz Al Naama
  Rubén de la Barrera 2016 2016-2017 2ªB  
2017-2018

Presidentes de la Cultural editar

Dende la so fundación, y hasta que la Llei del Deporte obligó a la mayoría de los clubes a convertise en Sociedaes Anónimes Deportives, la Cultural y Deportiva Leonesa taba dirixida por un presidente escoyíu polos socios. Tres el tresformamientu en SAD, el Presidente del Conseyu ser tamién de la Cultural y Deportiva Leonesa. El postreru presidente escoyíu polos socios foi Juan Díez Guisasola.

Dellos presidentes tuvieron al frente del club en dos causes distintos. El más famosu ye Antonio Amilivia, que llevó al equipu dende Tercer División a Primer División nos años cincuenta del sieglu XX. Luis Fernández Rabanal dio viabilidá económica al club nos años sesenta y ochenta del sieglu XX. El primer presidente estranxeru ye Tariq Abdulaziz Al Naama, anguaño nel cargu.

Llista de presidentes editar

Presidentes de la Cultural y Deportiva Leonesa
Periodu Presidente
1ᵘ - 5 d'agostu de 1923 - xineru de 1924   Miguel Gutiérrez Díez-Canseco
2ᵘ - Xineru de 1924 - agostu de 1926   Valentín Belinchón  
3ᵘ - Agostu de 1926 - febreru de 1927   Mariano Andrés
4ᵘ - Febreru de 1927 - abril de 1927   Julio del Campu
5ᵘ - Abril de 1927 - xunu de 1928   Ramón Belinchón  
6ᵘ - Xunu de 1928 - abril de 1930   Crisanto Sáenz de la Calzada      
7ᵘ - Abril de 1930 - payares de 1930   Miguel Pérez
8ᵘ - Payares de 1930 - febreru de 1931   Pascual García Moliner
9ᵘ - Febreru de 1931 - 9 de xunetu de 1931   José Botes
10ᵘ - 11 de payares de 1939 - 1942   Francisco González Valdés (1ᵘ mandatu)
11ᵘ - 1942 - xunu de 1943   Francisco González García
12ᵘ - Xunu de 1943 - 11 de mayu de 1946   Antonio Amilivia (1ᵘ mandatu)
13ᵘ - 12 de mayu de 1946 - payares de 1946   Francisco González Valdés (2ᵘ mandatu)
14ᵘ - Payares de 1946 - 14 de xunetu de 1947   José Reyero (1ᵘ mandatu)
15ᵘ - 15 de xunetu de 1947 - 13 de xunu de 1949   Fernando Rodríguez Pandiella
16ᵘ - 14 de xunu de 1949 - xunu de 1950   Salavador Rocha
17ᵘ - Xunu de 1950 - xunu de 1951   Antonio Díez
18ᵘ - Xunu de 1951 - 1 d'agostu de 1957   Antonio Amilivia (2ᵘ mandatu)  
19ᵘ - 9 d'agostu de 1957 - setiembre de 1958   José Montes
20ᵘ - Setiembre de 1958 - ochobre de 1958   José Reyero (2ᵘ mandatu)
21ᵘ - Ochobre de 1958 - 10 de xunetu de 1959   Eduardo Pérez López 
22ᵘ - 11 de xunetu de 1959 - 1 de xunu de 1963   Demetrio Villalón
23ᵘ - 2 de xunu de 1963 - Xineru de 1965   Luis García Blanco
24ᵘ - Xineru de 1965 - Xunetu de 1965   Toribio Morán
25ᵘ - Xunetu de 1965 - febreru de 1970   Luis Fernández Rabanal (1ᵘ mandatu) 
26ᵘ - Febreru de 1970 - xunu de 1974   Ángel Panero   
27ᵘ - Xunu de 1974 - setiembre de 1977   José García Morán
28ᵘ - Setiembre de 1977 - 13 de payares de 1981   José Elías Fernández Lobato
29ᵘ - 14 de payares de 1981 - marzu de 1982   José Antonio Gutiérrez Ballesteros
30ᵘ - Marzu de 1982 - 31 d'avientu de 1982   Antonio Prieto Fuertes
31ᵘ - 10 de xineru de 1983 - 23 de setiembre de 1983   Oswaldo Prieto
32ᵘ - 24 de setiembre de 1983 - 22 de xineru de 1987   Luis Fernández Rabanal (2ᵘ mandatu)  
33ᵘ - 23 de xineru de 1987 - xunu de 1987   Francisco Suárez (1ᵘ mandatu)
34ᵘ - Xunu de 1987 - 25 d'ochobre de 1989   Manuel Rodríguez
35ᵘ - 25 d'ochobre de 1989 - 3 d'abril de 1990   Jesús Aladro
36ᵘ - 3 d'abril de 1990 - 8 d'abril de 1993   Francisco Suárez (2ᵘ mandatu)
37ᵘ - 8 d'abril de 1993 - xineru de 1997   Salvio Barrioluengo  
38ᵘ - Xineru de 1997 - febreru de 1998   Eugenio Álvarez
39ᵘ - Febreru de 1998 - xunu de 2001   Juan Díez Guisasola  
40ᵘ - Xunu de - 2001 - avientu de 2006   Antonio García de Celis'
41ᵘ - Avientu de 2006 - Xineru de 2010   Domingo Cueto Acebal (1ᵘ Mandatu)
42ᵘ - Xineru de 2010 - Xunu de 2010   Carlos Emperador Franco
43ᵘ - Xunu de 2010 - 22 de xunu de 2011   Domingo Cueto Acebal (2ᵘ mandatu)
44ᵘ - 22 de xunu de 2011 - 20 de mayu de 2013   Javier Baena Navalón
45ᵘ - 20 de mayu de 2013 - 3 d'avientu de 2015   Felipe Llamazares

  Tariq Abdulaziz Al Naama  

° Los títulos que se recueyen na tabla, son copes de Castiella y Lleón y lligues de 2ª, 2ªB y 3ᵉʳ división.

Llista en función d'años de mandatu editar

Presidentes de la Cultural y Deportiva Leonesa por llonxevidá
Años de presidencia Presidente
9 años Antonio Amilivia (1943-1946 y 1951-1957)
Luis Fernández Rabanal (1965-1970 y 1983-1987)
5 años Antonio García de Celis (2001-2006)
Domingo Cueto Acebal (2006-2010 y 2010-2011)
4 años Francisco González Valdés (1939-1942 y 1946)
Demetrio Villalón (1959-1963)
Ángel Panero (1970-1974)
José Elías Fernández Lobato (1977-1981)
Francisco Suárez (1987 y 1990-1993)
Salvio Barrioluengo (1993-1997)
3 años Tariq Abdulaziz Al Naama (2015-actualidá)
José García Morán (1974-1977)
Juan Díez Guisasola (1998-2001)
2 años Valentín Belinchón (1924-1926)
Crisanto Sáenz de la Calzada (1928-1930)
José Reyero (1946-1947 y 1958)
Fernando Rodríguez Pandiella (1947-1949)
Luis García Blanco (1963-1965)
Manuel Rodríguez (1987-1989)
Javier Baena Navalón (2011-2013)
Felipe Llamazares (2013-2015)
Tariq Abdulaziz Al Naama (2015-actualidá)
1 añu Miguel Gutiérrez Diez-Canseco (1923-1924)
Mariano Andrés (1923-1924)
Julio del Campu (1927)
Ramón Belinchón (1927-1928)
Miguel Pérez (1930)
Pascual García Moliner (1930-1931)
José Botes (1930)
Francisco González García (1942-1943)
Salavador Rocha (1949-1950)
Antonio Díez (1950-1951)
José Montes (1957-1958)
Eduardo Pérez López (1958-1959)
Toribio Morán (1965)
José Antonio Gutiérrez Ballesteros (1981-1982)
Antonio Prieto Fuertes (1982)
Oswaldo Prieto (1983)
Jesús Aladro (1989-1990)
Eugenio Álvarez (1997-1998)
Carlos Emperador Franco (2010)

Uniforme editar

  • Uniforme titular: Camiseta blanca, pantalón blancu y medies blanques.
  • Uniforme alternativu: Camiseta rosa, pantalón rosa y medies roses.
  • Patrocinador: DB Schenker.
  • Firma Deportiva: Hummel.

Nos sos oríxenes la camiseta yera gris y el pantalón y les medies, negres. En 1925 establecióse pantalón y camiseta blanques y caltuviéronse medies negres hasta 1950. A partir d'esi momentu, la equipación ye totalmente blanca. Na 2013/2014 les camisetes llevaron un logo en conmemoración del 90 aniversariu del club.

En xunetu de 2014 presentóse, pa xugar un partíu benéficu, una camiseta edición llindada d'esmoquin. Tuvo una repercusión mundial y, gracies a la collaboración de la Cultural y Deportiva Leonesa y de Admerz, convertir nun ésitu de ventes. Llegó a ciudaes de tol mundu y consiguió que la Cultural llograra una notoriedá nunca vista antes nel club. El so gran ésitu deber a la gran viralidad qu'algamó en redes sociales: creóse un hashtag #esmoquinCultu y el día de la presentación la Cultural Leonesa convirtióse trendic topic nacional en Twitter.

Firma deportiva y esponsor editar

Periodu !Firma deportiva !Esponsor

principal

2000-2001   PROFUTLE
2001-2002
2002-2003
2003-2004
2004-2005
2005-2006 Bemiser
2006-2007 De La Riva
2007-2008
2008-2009 Leocasa
2009-2010
2010-2011   Agües de Lleón
2011-2012 RMD
2012-2013 Hartazi
2013-2014  
2014-2015 Trig money
2015-2016 Save the Dream
2016-2017  
2017-2018 Aspire Academy

Simboloxía editar

Himnu editar

Parte del Himnu de la Cultural y Deportiva Leonesa
Lletra: Ángel Arredondo Giraldo

«Como la nieve qu'en fríu iviernu.
cubre de blancu tou Lleón.
Ye'l color que visti l'equipu,
que llevo dientro del corazón.

La lletra y música del himnu oficial de la Cultural Leonesa foi creáu y compuestu por Ángel Arredondo Giraldo, y el grupu de música folclórica lleonesa La Braña interpretar. El 29 d'abril de 2007 presentar a tolos aficionaos el nuevu himnu compuestu por Manuel Quijano (padre de los componentes de Café Quijano), que foi refugáu pola afición y recuperóse nos partíos l'himnu d'Ángel Arredondo Giraldo. Este ye l'himnu cantáu: http://www.youtube.com/watch?v=BAvcR75oC4Q

Escudu editar

L'escudu de la Cultural y Deportiva Leonesa basar nun Lleón rampante coronáu y llinguáu (símbolu de la ciudá de Lleón) de color coloráu, arrodiáu per una circunferencia tamién colorada na que s'enserta en nome del club: "Cultural y Deportiva Leonesa" con lletres blanques, rematáu na parte cimera de la circunferencia con una Corona colorada, con adornos blancos y naranxes, símbolu que porta como club representativu de la capital del Vieyu Reinu de Lleón. El diseñu del mesmu ye de Máximu Sanz.

Derbi lleonés editar

El derbi lleonés[3] ye un partíu de fútbol qu'apuesten la Cultural y Deportiva Leonesa y la Ponferradina, al ser los dos equipos más potentes de la provincia de Lleón. A lo llargo de la historia, enfrentáronse en partíos oficiales correspondientes de Lliga (Segunda División "B" y Tercer División d'España), en Copa Castiella y Lleón y dalguna vegada en Copa del Rei. Amás, apostaron múltiples partíos amistosos. La rivalidá ente dambos equipos nun ye comparable en tola provincia de Lleón. Nestos partíos, ye normal que l'afición visitante vaya en masa a sofitar al so equipu nel estadiu contrariu.

Cuando la Cultural y Deportiva Leonesa taba en Tercer División diose derbis ente'l Club Atlético Bembibre, La Virxe del Camín, Club Deportivo Ejido de Lleón, Sociedad Deportiva Hullera Vascu-Lleonesa o'l Atlético Astorga Fútbol Club.

Nos últimos años, cola S.D. Ponferradina en Segunda División y l'efímeru pasu de la Cultural y Deportiva Leonesa per Tercer División, tamién se dio derbis ente'l club capitalín con otros equipos de la provincia, como pue ser contra'l Club Atlético Bembibre, La Virxe del Camín o'l Atlético Astorga Fútbol Club. Con esti postreru, xugó los últimos derbis na Segunda División B d'España.

Na temporada 2016/17 tres el descensu de la SD Ponferradina recupérase'l principal derbi lleonés que nun se xugaba desque dambos xugaren na mesma categoría na 2009/10. Amás col descensu del Atlético Astorga Fútbol Club va ser l'únicu derbi lleonés que s'apueste en Segunda División B.

L'últimu derbi lleonés ente la Cultural y Deportiva Leonesa y la Ponferradina, xugáu'l 15 de Xineru de 2017, quedó 0-0. Col ascensu de la Cultural a segunda división perder de nuevu l'enfrentamientu lleonés por excelencia. Amás pa la temporada 2017/18 los únicos enfrentamientos ente equipos provinciales van ser en Tercer División.

Comparancia ente los dos equipos editar

Fechu Cultural y Deportiva Leonesa SD Ponferradina
Añu de fundación 1923 1922
Temporaes en Primer División 1 0
Puestu na clasificación histórica de primer División 60ᵘ -
Puestu más altu alcanzáu en Primer División 15ᵘ (1955-56) -
Techu históricu en Primer División 3ᵘ (Xornada 1, 1955-56) -
Primer temporada en Primer División 1955-56 -
Temporaes en Segunda División 15 6
Campeonatos de Segunda División 1 -
Temporaes en Segunda División B 58 50
Campeonatos de Segunda División B 6 6
Temporaes en Tercer División 7 15
Campeonatos de Tercer División 2 -
Meyor participación na Copa del Rei 1/8 de final (1955, 1956 y 1960) 1/16 de final (2009, 2012, 2013 y 2016)
Récor históricu de socios nuna temporada 8 864 (2001-02) 6 500 (2006-07)
Capacidá del estadiu 13 451 8 800

° Contabilícense los datos previos a 1977 de Tercer División en Segunda División B yá que antes d'esa fecha, la Tercer División ye la tercer categoría del fútbol nacional, dempués pasa a denominase asina a la cuarta categoría.

Cómputu total d'enfrentamientos oficiales editar

Competición PX CDL Y SDP Goles CDL Goles SDP
Segunda División B 74 35 17 24 117 84
Tercer División 10 3 4 3 10 12
Copa del Rei 3 1 0 2 5 5
Total 87 39 21 29 132 101
PX: Partíos xugaos
CDL: Victories de la Cultural y Deportiva Leonesa
E: Empates
SDP: Victories de la SD Ponferradina
Goles CDL: Goles del Cultural y Deportiva Leonesa
Goles SDP: Goles del SD Ponferradina

Datos actualizaos al últimu enfrentamientu oficial, na temporada 2016-17.

° Contabilícense los partíos previos a 1977 de Tercer División en Segunda División B yá que antes d'esa fecha, la Tercer División ye la tercer categoría del fútbol nacional, dempués pasa a denominase asina a la cuarta categoría.

Cómputu total d'enfrentamientos amistosos editar

Competición PX CDL Y SDP Goles CDL Goles SDP
Triangular pola minería 1 0 1 0 0 0
Copa Diputación de Lleón 3 0 0 3 4 8
Copa Castiella y Lleón 1 0 0 1 0 1
Tornéu ciudá de Ponferrada 1 0 0 1 1 2
Tornéu Reinu de Lleón 1 1 0 0 3 1
Tornéu Virxe de la Encina 2 0 1 1 4 5
Otros amistosos 11 6 1 4 24 17
Total 20 7 3 10 36 34
PX: Partíos xugaos
CDL: Victories de la Cultural y Deportiva Leonesa
E: Empates
SDP: Victories de la SD Ponferradina
Goles CDL: Goles del Cultural y Deportiva Leonesa
Goles SDP: Goles del SD Ponferradina

Datos actualizaos al últimu enfrentamientu amistosu, na pre-temporada 2014/15.

Palmarés editar

  Competiciones nacionales editar

Competición Títulos Subcampeonatos Tercer puestu
Segunda División d'España (2) 1928-29 - 1954-55 1942-1943
Segunda División B (6) 1958-59 - 1967-68 - 1970-71 - 1973-74 - 1998-99 - 2016-17 1946-47 - 1952-53 - 1965-66 - 1969-70 - 1976-77 - 2000-01 - 2001-02 1941-42 - 1945-46 - 1951-52 - 1963-64 - 1966-67 - 1966-67
Tercer División (2) 1985-86 (Gr. VIII) - 1994-95 (Gr. VIII) 1983-84 (Gr. VIII) - 1984-85 (Gr. VIII) - 1986-87 (Gr. VIII) - 2012-13 (Gr. VIII) 2011-12 (Gr. VIII)
Campeonatu d'España d'Aficionaos (0) 1969-70

° La tercer categoría yera denomada Tercer División española hasta'l 1977 que pasa a llamase Segunda División B.

° En 1977 la cuarta categoría del fútbol español pasa a denominase Tercer División.

° Contabilícense los campeonatos y subcampeonatos de Tercer División previos a 1977 na seición de Segunda División "B" porque antes d'esi añu la denominación de la tercer categoría d'España yera Tercer División, y darréu a esi añu denominar asina a la Cuarta Categoría. Polo tanto los títulos previos pertenecen a la Tercer Categoría.

  Competiciones rexonales editar

Competición Títulos Subcampeonatos
Copa Castiella y Lleón (4) 1925-26, 1927-28, 1928-29, 1929-30 1924-25, 1930-31,

Torneos amistosos editar

  • Copa Carlos Pinilla: 1950
  • Troféu de la Galleta: 1971, 1975
  • Troféu de la Sardina: 2012
  • Troféu Santa Marta: 2012
  • Troféu Memorial Rafa Tejerina: 2012
  • Memorial Carlos Pérez: 2016, 2017

Instalaciones deportives editar

Estadiu editar

 
La Cultural y Deportiva Leonesa apostando un partíu nel Estadiu Reino de León frente al CE Sabadell.

[4]

Los primeros llares (1922-1948) editar

Desque en xunetu de 1922 el presidente de la Cultural, Miguel Díez Canseco, pidiera al Conceyu de Lleón un espaciu nel que construyir el so campu, hasta la llegada al estadiu d'El Ejido en 1948, la Cultural percorrió munchos rincones de la ciudá. Primero foi El Parque, onde yá esistía un campu de xuegu municipal, allugáu pela rodiada, sobre la zona güei conocida col mesmu nome.

Cola ampliación de la masa social, l'equipu treslladar en 1926 al Campu de Guzmán, allugáu sobre l'actual Avenida de Roma y que recibía esi nome por tar cerca de la estatua dedicada al militar lleonés. Ellí xugó hasta la so primer desapaición en 1931. El curtiu resurdir de 1936 llevar al campu de San Mamés, qu'años dempués va ser el centru de la cantera lleonesa.

Rematada la guerra, el Club dio los sos primeros pasos nel actual barriu d'Eres d'Anueva, nel campu que'l Sindicatu d'Estudiantes Universitarios de Falanxe Española usaba pa xugar a fútbol y rugby. L'ésitu d'esta resurreición llevólu a xugar a La Corredera ente 1940 y 1948, añu en que por cuenta de la crisis causada pol presuntu amañu d'un partíu ante l'Albacete, tuvo qu'abandonar esti recintu pa treslladase a El Ejido. Nesti intre, mientres se faíen una serie d'obres, la Cultu apostó dellos partíos nel Estadiu Hispánicu, de recién construcción y llamáu yá entós a ser el corazón del deporte de la capital del Bernesga.

El primer gran feudu: El Ejido (1948-1955) editar

Aquella crisis de 1948 sacó la parte más arrogante de la ciudá. El Maestranza, otru gran equipu de la ciudá, formáu por militares de la Base Aérea de La Virxe del Camín, dexó'l so estadiu, allugáu nel barriu d'El Ejido, por que la Cultural pudera completar aquel resurdir del branu del 48.

La tribuna de La Corredera treslladóse ellí, y adulces, el campu foise ampliando hasta poder allugar públicu polos cuatro llaos del campu. Presidir un carauterísticu marcador circular.

Nesti estadiu la Cultural vivió'l so meyor momentu. Xubió a Primer División el 10 d'abril de 1955 y debutó en dicha categoría'l 11 de setiembre d'esi mesmu añu. El postreru partíu ellí apostáu foi ante la Valencia, nel que los lleoneses vencíen por trés goles a cero. Los problemes d'espaciu llevaron a la nuesa Cultu a una nueva casa, y el Ejido, hasta la so baltadera pocos años dempués, foi'l feudu de la cantera lleonesa.

La lleenda del Antonio Amilivia (1955-1998) editar

El 23 d'ochobre de 1955 ante unes 27.000 persones (más del doble de la so capacidá) inaugurábase l'estadiu de La Puentecilla ante'l Athletic de Bilbao. Tres tantos años, per primer vegada la Cultural tenía un auténticu feudu nel que faer valir el so potencial en Primer División.

Les instalaciones fueron ameyorando adulces. Por casu, nun tuvo lluces fixes hasta los años 70. El carauterísticu marcador del fondu norte, conocíu ente l'afición como “Marcador Dardu”, informaba simultáneamente de los resultaos de primer División y convirtióse na principal seña d'identidá del recintu.

La so modestia fixo que'l so deterioru fuera rápidu y yá a finales de los 70 presentaba serios defectos, sobremanera nos vestuarios. Aun así la situación nun camudó hasta los años 90, cuando'l Conceyu, propietariu del campu, reformó los vestuarios pensando en faer una remodelación total del mesmu. Sicasí optóse por otres soluciones y el 31 d'ochobre de 1998 xugaron ante'l Barakaldo el postreru partíu nesti estadiu, cerrando cuatro décades d'historia del culturalismu.

Área deportiva de Puente Castro (1998-2001) editar

La despidida del Antonio Amilivia, trescalada siempres por una romántica señardá, traía consigo una total renovación de les instalaciones deportives de la ciudá. Tres años de sobrecarga del Amilivia y de buscar sedes alternatives pa la cantera, Lleón y la Cultural pasaron a tener una ciudá deportiva allugada en Puente Castro.

Les espectaculares instalaciones del Área Deportiva de Puente Castro cuenta con un campu de yerba natural, otru d'artificial, unu de rugby y un miniestadio nel que la Cultural xugó tres temporaes y una fase d'ascensu. Amás convirtióse na sede de los clubes de la cantera culturalista, amás d'otros equipos. Eso fai que, inevitablemente, güei esti estadiu seya sinónimu de culturalismu.

El Reinu de Lleón (2001-) editar

En mayu de 2001, en fase d'ascensu ante'l Xerez CF, inaugurábase'l Nuevu Antonio Amilivia, un preciosu campu con una capacidá pa más de 13.000 espectadores que tien toles condiciones pa cuntar con partíos internacionales. En 2009 y con motivu del MC Aniversariu del Reinu de Lleón, camudó'l so nome pa recuperar la memoria del antiguu reinu medieval y pasó a llamase “Estadiu Reino de León”.

Los principales eventos culturalistes qu'allugó nel so curtiu pero intensa historia fueron nes distintes ediciones de Copa del Rei nes que'l nuesu club llogró clasificase a rondes nes que tenía d'enfrentase con equipos de primer División. Asina, pasaron pequí equipos de la máxima categoría como l'Euru Depor”, l'Atlético de Madrid en dos causes consecutives, el Athletic de Bilbao, l'Albacete, el Rayo Vallecano, el Racing de Santander, el FC Barcelona nel meyor momentu de la so historia y el Real Madrid Club de Fútbol, campeón d'Europa esi añu.

Otros importantes partíos qu'apostó fueron como sede de la seleición española sub-21 y de l'absoluta en dos causes, ante Armenia en 2003 y ante Costa Rica en 2015.

Les carauterístiques del estadiu faen que seya un llugar ideal por que Lleón tenga un estadiu a la so midida, un feudu ideal por que nuesa Cultu xuegue en Segunda División y, por qué nun suañar, competir en cotes más altes.

Ciudá deportiva editar

La Cultural y Deportiva Leonesa usa unes instalaciones municipales pela rodiada de Lleón, na llocalidá de Puente Castro. Esta ciudá deportiva ye'l Area Deportiva de Puente Castro. Cuenta con:

  • Tres campu de fútbol. (Unu d'ellos con capacidá pa 4.600 espectadores).
  • Zones d'entrenamientu específicu.
  • Un campu de rugby.
  • Un edificiu principal con vestuarios, ximnasiu, dependencies médiques, almacén y llavandería, sala de prensa.
  • Un aparcamientu.

Filmografía editar

  • Documental TVE (25-2-2016), Marianín, el Xabalín del Bierzo en RTVE.es
  • Cultu TV (Temporada 2015-16),

Afición y peñes editar

L'afición de la Cultural y Deportiva Leonesa, conocida como "los culturalistes", foi nuna gran cayida llibre mientres la década de los 90 y la primer década de los años 2000, una de los sos fuertes mejorias tratar de la temporada 2011/2012 na que'l númberu de socios aumentar de 1.500 a 3.000.

Na temporada 2012/13, el club llega a 1.500 socios a entamos de setiembre. Nos trés primeres selmanes de setiembre'l club consigue la cifra de 1.606 socios, de los cualos un 60 % son renovaciones y un 40% son nuevos abonaos. Los 812 socios de la temporada anterior nun retiraren entá'l so nuevu carné.

Na temporada 2013/2014 repite cifres de la temporada anterior a entamos de setiembre.

Clara xubida de socios na 2015/16, cola llegada d'Aspire y la finalización de la 2014/15 en sesta posición, lluchando por puestos de Play-Off d'ascensu a Segunda División. Acaben superándose los 3.000 socios. Yá na temporada 2016/17 les Peñes quieren dar un impulsu y crean la Grada d'Animación Culturalista allugada no fondero Sur, un espaciu ónde se xunen toes la peñes col principal oxetivu de dar coloríu a la grada.

PEÑES:

  • El Lleón Rampante

Surdió na tribuna oeste pa poder animar a la Cultural y Deportiva Leonesa acaldía. Col pasu del tiempu pasa al fondu norte onde permanez hasta la temporada 2010/2011. Nos dos siguientes temporaes, en Tercer División, treslladar al fondu sur cola peña Arguyu cazurro. Cuando l'equipu volvió a Segunda División B, la peña volvió al fondu norte, hasta la temporada 2016/17 na que se crea la Grada d'Animación Culturalista y arrexuntar toles Peñes no fondero Sur.

Na actualidá forma parte del tornéu nacional interpeñas, nel cual axúntense tolos años delles peñes del territoriu nacional (Córdoba, Eibar, Logroño, Palencia, Salamanca, Barakaldo, Xixón, San Sebastian).

  • Arguyu Cazurro

Nació nel añu 2008 y asítiase no fondero sur.

  • Peña culturalista Toribio Morán

La peña Toribio Morán foi fundada en 1997 y ye la más antigua. Asítiase no fondero norte del estadiu. Ye la única peña que nun quier formar parte de la Grada d'Animación Culturalista polo que'l so allugamientu nun varia. Anguaño tien más de 150 socios.

  • Grupu Guzmán El bonu

Nació en 2014 y asítiase no fondero sur

  • Triperos del Fondu Sur

Nació en payares de 2015 y ta allugada no fondero sur.

Peñes fora de Lleón:

Nació tamién en payares de 2015 y tien la so sede na Casa Lleón de Madrid. Cuntaba con 10 miembros na so fundación, anguaño yá son 40 socios. Forma parte de la Grada d'Animación Culturalista. Cuando los sos miembros alleguen al Reinu de Lleón allugar por norma xeneral no fondero Sur.

La idea cola que naz la peña ye xunir a tolos lleoneses que tán exiliaos na capital pa ver a la Cultural y poder caltener vivu'l sentimientu culturalista dende l'alloñanza. Na sede van axuntar pa ver los partíos que tresmita'l club en streaming o cualquier televisión autonómica. Amás van entamar viaxes a los partíos de fora ya inclusive a dalgunos que s'apuesten nel Estadiu Municipal Reino de León.

Pero los culturalistes en Madrid nun quieren que los eventos entamaos sían puramente deportivos. Los fundadores tamién quieren realizar comíes y actos culturales pa faer "un pocu de piña lleonesa na capital, yá que de xemes en cuando échase de menos xuntase con otros de Lleón en Madrid".

Los eventos deportivos tamién van ser pilastra de la peña, como triangulares de fútbol con otres peñes d'equipos foranos afincaes en Madrid, como les del Sporting o les del Uviéu, coles que yá caltuvieron contactos.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://nosgustaleon.com/historia-la-cultural-deportiva-leonesa/. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20210514163950/https://nosgustaleon.com/historia-la-cultural-deportiva-leonesa/. Data de consulta: 10 xineru 2022. Data d'espublización: 18 ochobre 2016. Data d'archivu: 14 mayu 2021.
  2. La Segunda División Grupu B foi una categoría qu'esistió unicamente la temporada 1928/29, equivalente a un tercer nivel de la lliga española.
  3. http://www.aupadeportiva.com/historia/detalleequipo.asp?qry=12
  4. http://www.cydleonesa.com/club/cydl-historia
  5. http://www.sportleon.com/noticia/11779/cultural/madrid-ye-culturalista.html
  6. http://www.leonoticias.com/frontend/leonoticias/La-Cultural-Sigue Faciéndose-Grande-Tambien-En-Madrid-vn190023-vst219
  7. http://www.culturalleonesa.com/aficion/penes/pena-madrilena/item/734-presentada-la pena-culturalista-madrilena

Enllaces esternos editar