Davor Šuker Tocante a esti soníu escucha (1 de xineru de 1968Osijek), ye un ex-futbolista croata. Xugaba como delanteru. Xugó nel Sevilla Fútbol Club, Arsenal FC, nel Real Madrid y el TSV 1860 Múnich, club nel que se retiró como profesional. Dende 2012, foi'l presidente de Federación de Fútbol de Croacia.

Davor Šuker
Vida
Nacimientu Osijek1 de xineru de 1968[1] (56 años)
Nacionalidá Bandera de Croacia Croacia
República Federativa Socialista de Yugoslavia
Estudios
Llingües falaes croata
Oficiu
Oficiu futbolista
Trayeutoria
  Equipu
2001–2003 TSV 1860 Múnich (es) Traducir 25(5)
2000–2001 West Ham United Football Club 11(2)
1999–2000 Arsenal Football Club 22(8)
1996–1999 Real Madrid Club de Fútbol 86(38)
1991–1996 Sevilla Fútbol Club 153(76)
1989–1991 GNK Dinamo Zagreb (es) Traducir 60(34)
1984–1989 NK Osijek (es) Traducir 91(40)
  Seleición nacional
1992–2002   seleición masculina de fútbol de Croacia 69(45)
1991–1991   seleición masculina de fútbol de Yugoslavia 2(1)
1987–1987   seleición masculina de fútbol sub-20 de Yugoslavia 6(6)
Posición o especialidá delanteru
Pesu 78 kg
Altor 181 cm
Premios
Seudónimos Stenac
Cambiar los datos en Wikidata

Trayeutoria editar

 
Suker en 2014 xugando un partíu benéficu.

Empezó a xugar nel equipu llocal de la so ciudá, l'Osijek en 1984 y les sos actuaciones fixeron que fichara pol Dinamo Zagreb en 1989. Tres dellos años nesi club y depués del entamu de la Guerra de Yugoslavia, Davor fichó pol club español Sevilla Fútbol Club, nel añu 1992. Šuker caltener nel club hasta 1996, añu en que se-y trespasó al Real Madrid. Yá nel Madrid Suker ganó, ente otros, los títulos de Lliga y Lliga de Campeones de la UEFA (la tan allampada séptima Copa d'Europa polos aficionaos al Madrid) y tres delles campañes nel club blancu colar a xugar na lliga inglesa, primero nel Arsenal Football Club y dempués nel West Ham. Tres esto terminó la so carrera de futbolista n'Alemaña, nel Múnich 1860.

Anguaño, Davor Šuker ta retiráu del fútbol y montó unes escueles deportives pa enseñar a los neños esti deporte. El 5 de xunetu de 2012 foi escoyíu Presidente de la Federación de Fútbol de Croacia, sustituyendo a Vlatko Markovic.[2]

Clubes editar

Club País Añu Partíos Goles Media
N.K Osijek   Yugoslavia 1985 - 1989 91 40 0.44
N.K. Dinamo Zagreb 1989 - 1991 67 40 0.58
Sevilla F.C.   España 1991 - 1996 177 90 0.51
Real Madrid C.F. 1996 - 1999 106 48 0.46
Arsenal F.C.   Inglaterra 1999 - 2000 22 8 0.36
West Ham F.C. 2000 - 2001 13 3 0.23
T.S.V. Munich   Alemaña 2001 - 2003 30 8 0.27
Total Carrera 523 241 0.46

Estadístiques editar

[3]

Rendimientu Lliga Copa Copa de la Lliga Continental Total
Temporada Club Lliga Partíos Goles Partíos Goles Partíos Goles Partíos Goles Partíos Goles
Yugoslavia Lliga Copa Copa de la Lliga Continental Total
1985–86 N.K. Osijek First League 10 3 - - - - - - 10 3
1986–87 26 8 - - - - - - 26 8
1987–88 29 10 - - - - - - 29 10
1988–89 26 18 - - - - - - 26 18
1989–90 G.N.K.Dinamo Zagreb First League 28 12 3 4 - - 2 1 33 17
1990–91 32 22 - - - - 2 0 34 22
España Lliga Copa del Rei Supercopa d'España Europa Total
1991–92 Sevilla F.C. La Lliga 22 6 4 4 - - - - 26 10
1992–93 33 13 2 0 - - - - 35 13
1993–94 34 24 7 3 - - - - 41 27
1994–95 32 17 2 3 - - - - 34 20
1995–96 32 17 3 1 - - 6 4 41 22
1996–97 Real Madrid C.F. La Lliga 38 24 5 5 - - - - 43 29
1997–98 29 10 1 1 - - 7 4 37 15
1998–99 19 4 2 0 - - 5 1 26 5
Inglaterra Lliga FA Cup Copa de la Lliga Europa Total
1999–2000 Arsenal Premier League 22 8 3 0 1 1 13 3 39 12
2000–01 West Ham United 11 2 0 0 2 1 - - 13 3
Alemaña Lliga DFB-Pokal Otros Europa Total
2001–02 1860 Munich Bundesliga 14 4 3 1 - - - - 17 5
2002–03 11 1 2 1 - - - - 13 2
Total Yugoslavia !151 74 3 4 - - 4 1 158 79
España !239 114 26 17 - - 18 9 283 140
Inglaterra !33 10 3 0 3 2 13 2 52 14
Alemaña !25 5 5 3 - - - - 30 8
Total Carrera !448 203 34 20 3 2 38 16 523 241

[4]

Seleición nacional editar

Yugoslavia editar

Categoríes menores

A los 19 años, Suker participó na Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 1987 celebrada en Chile, onde representó al equipu de Yugoslavia, que s'alzó de manera invicta como campeón del tornéu. Šuker (Botín de plata) anotó 6 goles siendo pieza fundamental nel once yugoslavu que cuntaba con estrelles promisorias como Prosinecki (Balón d'Oru) Boban (Balón de Plata) y Mijatović, venciendo na ronda de penalties 1-1 (5-4) na final a la entós Alemaña Federal.

Absoluta Darréu en

1989 participó nes eliminatories para Italia 1990 alternando dellos partíos y tuvo ente los 22 del equipu yugoslavu na Copa del Mundu a los 22 años, pero nun xugó nengún alcuentru.

Participaciones en fases finales editar

Competición Categoría See Resultáu Partíos Goles
Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 1987 Sub-20   Chile Campeón 6 6
Copa Mundial de Fútbol de 1990 Absoluta   Italia Cuartos de final 0 0
Total 6 6

Croacia editar

Absoluta Debuta pa fines

de 1990 pa los colores de la so nación Croacia, que yá se dixebró de Yugoslavia, pero nun ye hasta la declaración de la so Independencia n'ochobre de 1991 y depués cola so afiliación a mediaos de 1992 a la FIFA y a la UEFA, que Croacia puede participar en tolos campeonatos de manera oficial. Al igual que Yugoslavia, Croacia nun pudo participar na eliminatoria d'USA 94 por cuenta de la guerra de los Balcanes siendo suspendíos por FIFA. Clasificó a la Eurocopa 1996 onde foi unu de los animadores del tornéu cayendo en cuartos de final ante la futura campeona Alemaña y anotando 3 goles nel tornéu.

Croacia xuega'l so primera eliminatoria mundialista clasificatoria para Francia 1998 y clasificó nel repechaje superando a Ucraína, con un 2-0 en Zagreb y 1-1 en Kiev.

Yá en Francia 1998, Croacia quedó nel Grupu H xunto con Arxentina, Xamaica y Xapón. Les sos victories frente a Xamaica 3-1 con un gol so y el 1-0 frente a los nipones con otru solitariu gol de Šuker, fixeron que Croacia llograra la clasificación pa octavos de segundes, magar ganar frente a «la albiceleste» 1-0. Šuker y Croacia taben por vivir los meyores momentos de la so historia. Pa ello n'octavos, venció a la favorita seleición rumana por 1-0 con un penalti so; depués nun partíu épicu en cuartos encargar de la seleición alemana, vixente campeona d'Europa, a la que vencería por un claru 3-0 anotando'l tercer tantu, la celebración en Croacia foi apoteósica nes cais, los aficionaos enfervorizados daben cantaraes de: "Viva la seleición" "Šukerman" y "Šuker presidente".

Llegaría asina a semifinales, onde enfrento a la anfitriona Francia, los croates sorprendieron con otru gol del imparable Šuker, al empecipiase la segunda metá pal 1-0 parcial. Sicasí, el gol foi rápido compensáu polos franceses, que-y dieron vuelta al marcador con un doblete de Lilian Thuram pal 2-1 final qu'esaniciaba a los croates. Nel partíu pol 3ᵉʳ llugar enfrentar a la seleición holandesa, a la que venceríen por 2-1 con un gol de Suker pa roblar la so meyor actuación nun Mundial, un tercer yá que los asitiaba nel mapa futbolísticu internacional con apenes un par de participaciones en grandes eventos, y ensin llegar a la década de vida.

Amás de la gran actuación coleutiva croata, Šuker de 30 años cerraba un añu fantásticu llaráu d'ésitos, cumplía munchos de los sos suaños, alzar col troféu de la Bota d'Oru como'l máximu goliador del tornéu con 6 tantos, y col troféu del Balón de Plata como'l segundu meyor futbolista del eventu. Anotó goles en tolos partíos que xugó, salvu nel alcuentru con Arxentina que perdieron 1-0.

La gran xeneración de futbolistes formada por Zvonimir Boban, Robert Prosinečki, Robert Jarni, Mario Stanić, Goran Vlaović, y lideraos por Davor Šuker, cerraríen la más gloriosa etapa hasta'l momentu de la nueva seleición croata, dexando unes bases sólides sobre les que s'asitiaría'l futuru de la seleición hasta l'actualidá.

Remató la so carrera con 46 goles na seleición, 45 d'ellos pa Croacia; ye'l mayor goliador de la historia de la so seleición. En marzu de 2004 foi escoyíu por Pelé ente los 125 ameyores futbolistes de la historia.

Participaciones en fases finales editar

Competición Categoría See Resultáu Partíos Goles
Eurocopa 1996 Absoluta   Inglaterra Cuartos de final 4 3
Copa Mundial de Fútbol de 1998 Absoluta   Francia Tercer llugar 7 6
Copa Mundial de Fútbol de 2002 Absoluta   Corea del Sur y   Xapón Primer fase 1 0
Total 12 9

Palmarés editar

Campeonatos Nacionales editar

Títulu Club País Añu
Lliga Española Real Madrid   España 1997
Supercopa d'España Real Madrid   España 1997

Copes Internacionales editar

Títulu Club See Añu
Copa Mundial Xuvenil Seleición de Yugoslavia   Chile 1987
Lliga de Campeones Real Madrid   Países Baxos 1998
Copa Intercontinental Real Madrid   Xapón 1998
(*) Incluyendo la Seleición

Distinciones individuales editar

Distinción Añu
Bota d'Oru de la Copa del Mundu (6 goles) 1998

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: transfermarkt.com. Identificador Transfermarkt d'un futbolista: 1407. Apaez como: Davor Suker. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: distintes llingües.
  2. Suker, nuevu presidente de la Federación de Fútbol de Croacia. Consultáu'l 5 de xunetu de 2012. Marca.com
  3. Davor Šuker en National-Football-Teams (n'inglés)
  4. «Davor Suker National team statistics». Rsssf.com. http://www.rsssf.com/miscellaneous/suker-intlg.html. Consultáu'l 3 de xunetu de 2011. 

Enllaces esternos editar


Predecesor:
  Oleg Salenko
  Hristo Stoichkov
Bota d'Oru de la Copa Mundial de la FIFA
1998
Socesor:
  Ronaldo


Predecesor:
  Vlatko Marković
Presidente de la Federación de Fútbol de Croacia
2012-
Socesor:
-