Deneb Dulfim (ε Delphini / ε Del / 2 Delphini)[8] ye una estrella de magnitú aparente +4,03[8] na constelación de Delphinus, la tercera más brillosa de la mesma dempués de Rotanev (β Delphini) y Sualocin (α Delphini).

Ficha d'oxetu celesteDeneb Dulfim
estrella[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 308,30322026627 °[2]
Declinación (δ) 11,303266387445 °[2]
Distancia a la Tierra 112,172 pc
Magnitú aparente (V) 4,03 (banda V)
Magnitú absoluta −0,06
Constelación Delphinus (es) Traducir
Velocidá de rotación 49 km/s[4]
Velocidá radial −19,4 km/s[5]
Parallax 8,9149 mas[2]
Radiu 4,6 Radius solars
Gravedá superficial 5000 cm/s²[6]
Tipu espectral B6IV[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 20h 33m 12.773s, 11° 18 11.759

Nome editar

El nome de Deneb Dulfim, n'árabe «la cola del delfín», vien del mesmu raigañu dhenab qu'apaez nos nomes d'estrelles como Deneb (α Cygni), Denébola (β Leonis) o Aldhanab (γ Gruis).

En Arabia ε Delphini yera tamién llamada Al ʽAmūd al Ṣa elīb, señalando la Pilastra de la Cruz», pos pa dellos grupos de primeros cristianos —melquites y nestorianos— l'actual constelación del Delfín simbolizaba la Cruz de Jesús. Pela so parte, a esta estrella llamar en China Pae Chaou, «el melón podre».[9]

Carauterístiques físiques editar

Deneb Dulfim, asitiada na periferia de la Vía Lláctea, falta 360 años lluz del Sistema Solar. Catalogada como una xigante blancu-azulada de tipu espectral B6III,[8][10] tien una temperatura superficial de 13.146 K. Incluyendo la gran cantidá de lluz ultravioleta qu'emite de resultes de la so elevada temperatura, la so lluminosidá ye 745 vegaes mayor que la del Sol.[11] La so velocidá de rotación proyeutada ye de 47 km/s,[12] lo que supón un periodu de rotación igual o inferior a 4,4 díes.

Siendo'l so radiu 4,4 vegaes mayor que'l radiu solar, Deneb Dulfim nun ye verdadera xigante sinón una estrella de la secuencia principal qu'entá funde hidróxenu con una edá envalorada de 66 millones d'años.[11] Con una masa de 4,8 mases solares, el so destín últimu ye convertise nuna nana blanca de carbonu-oxíxenu con aproximao'l 85% de la masa del Sol, perdiendo'l 80% de la so masa mientres les etapes finales de la so evolución.[11] Paez ser una estrella llixeramente variable que'l so rellumu puede llegar a algamar magnitú +3,95.[13]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. Norberto Castro (19 avientu 2016). «The IACOB project. III. New observational clues to understand macroturbulent broadening in massive O- and B-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi:10.1051/0004-6361/201628541. 
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. J. Landstreet (14 febreru 2013). «Abundances determined using Si ii and Si iii in B-type stars: evidence for stratification» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. A30. doi:10.1051/0004-6361/201220671. 
  7. Andrea Fabiana Torres (27 marzu 2009). «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 297–320. doi:10.1051/0004-6361/200811147. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Epsilon delphini (SIMBAD)
  9. Allen, Richard Hinckley (1889). «Delphinus», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 10 de setiembre de 2010.
  10. Deneb Dulfim (The Bright Star Catalogue)
  11. 11,0 11,1 11,2 Deneb Dulfim (Stars, Jim Kaler)
  12. Huang, W.; Gies, D. R. (2008). «Stellar Rotation in Field and Cluster B Stars». The Astrophysical Journal 683 (2). pp. 1045-1051. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008ApJ...683.1045H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  13. Epsilon Delphini (General Catalogue of Variable Stars)

Coordenaes:   20h 33m 12.773s, 11° 18 11.759