Densidá (física)
Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
La densidá, en física, ye una magnitú referida a la cantidá de masa contenida nun determináu volume y pue utilizase en términos absolutos o relativos.
Densidá | |
---|---|
propiedá mecánica de los materiales y mesurando (es) ![]() | |
cantidá física y propiedá física intesiva | |
![]() |
Densidá absolutaEditar
La densidá absoluta (tamién nomada densidá real) espresa la masa por unidá de volume. Cuando nun se fai aclaración dala al respeuto, el términu densidá suel entendese nel sentido de densidá absoluta.
Densidá relativaEditar
La densidá relativa o aparente espresa la rellación ente la densidá d'una sustancia y la densidá de l'agua, resultando una magnitú adimensional. Por definición, nel Sistema Métricu Decimal la densidá de l'agua ye la unidá. La so masa específica ye de 1.000 kg/m³, o de 1 kg/L (a les condiciones de 1 atm y 4 °C).
Midimientu de la densidáEditar
L'aparatu que normalmente s'usa pa midir la densidá d'un fluyíu ye'l picnómetru.
Unidaes de densidáEditar
Dalgunes de les unidaes de densidá más usaes son:
Densidaes medies de dalgunes sustanciesEditar
Sustancia | Densidá (kg/m³) |
Aceite | |
Aceru | |
Agua | |
Agua de mar | |
Aire | |
Alcohol | |
Aluminiu | |
Carbonu | |
Cauchu | |
Cuerpu humanu | |
Diamante | |
Gasolina | |
Xelu | |
Fierro | |
Formigón armao | |
Madera | |
Mercuriu | |
Oru | |
Piedra pómez | |
Plata | |
Platín | |
Plomu | |
Poliuretanu | |
Sangre | |
Tierra (Planeta) | |
Vidru |
Ver tamiénEditar
ReferenciesEditar
Enllaces esternosEditar
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Densidá (física).