ENIAC, acrónimu de Electronic Numerical Integrator And Computer (Ordenador ya Integrador Numbéricu Electrónicu),[1][2] foi unu de los primeros ordenadores de propósitu xeneral. Yera Turing-completa, dixital, y susceptible de ser reprogramada pa resolver «una estensa clase de problemes numbéricos».[3][4] Foi primeramente diseñada pa calcular tables de tiru d'artillería destinaes al Llaboratoriu d'Investigación Balística del Exércitu de los Estaos Xuníos.[5][6] Los inxenieros John Presper Eckert y John William Mauchly lleváronse'l méritu pola construcción pero fueren seis muyeres quien la programaron: Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum y Frances Bilas Spence.[7][8][9][10][11][12][13]

Ficha de softwareENIAC
Tipu ordenador, computadora única (es) Traducir y ordenador decimal (es) Traducir
Parte de University of Pennsylvania School of Engineering and Applied Science (en) Traducir
UNIVAC I (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Modalidá editar

PP, anque esti títulu pertenez en realidá al ordenador alemán Z1. Amás ta rellacionada col Colossus, que s'usó pa descifrar códigu alemán mientres la Segunda Guerra Mundial y destruyíu tres el so usu pa evitar dexar pruebes, siendo apocayá restaurada pa un muséu británicu. Yera totalmente dixital, esto ye, qu'executaba los sos procesos y operaciones por aciu instrucciones en llinguaxe máquina, a diferencia d'otres máquines ordenadores contemporánees de procesos analóxicos. Presentar al públicu la 15 de febreru de 1946 (78 años).

La ENIAC foi construyida na Universidá de Pennsylvania por John Presper Eckert y John William Mauchly, ocupaba una superficie de 167 y operaba con un total de 17 468 válvules electróniques o tubos de vacíu que de la mesma dexaben realizar cerca de 5000 sumes y 300 multiplicaciones per segundu. Físicamente, la ENIAC tenía 17 468 tubos de vacíu, 7200 diodos de cristal, 1500 relés, 70 000 resistencies, 10 000 condensadores y cinco millones de soldadures. Pesaba 27 Tonelaes, midía 2,4 m x 0,9 m x 30 m; utilizaba 1500 conmutadores electromagnéticos y relés; riquía la operación manual d'unos 6000 interruptores, y el so programa o software, cuando riquía cambeos, retrasaba selmanes d'instalación manual.[14]

La ENIAC alzaba la temperatura del llocal a 50 °C. Pa efectuar les distintes operaciones yera precisu camudar, coneutar y reconectar los cables como se faía, nesa dómina, nes centrales telefóniques, d'ellí'l conceutu. Esti trabayu podía retrasar dellos díes dependiendo del cálculu a realizar.

Unu de los mitos qu'arrodia a esti aparatu ye que la ciudá de Filadelfia, onde s'atopaba instalada, sufría d'apagones cuando la ENIAC entraba en funcionamientu, pos el so consumu yera de 160 kW.

A les 23:45 de la 2 d'ochobre de 1955 la ENIAC foi desactivada pa siempres.

Fiabilidá editar

ENIAC utilizaba válvules termoiónicas de base octal, comunes na so dómina; el acumuladores decimales facer con válvules 6SN7, ente que les válvules 6L7, 6SJ7, 6SA7 y 6AC7 usar pa funciones lóxiques. Numberoses válvules 6L6 y 6V6 usáronse como guiadoras d'impulsos ente los cables que conectaben cada rack del ENIAC.

Dellos espertos electrónicos predixeron que les válvules estropiar con tanta frecuencia que la máquina nunca aportaría a útil. Esta predicción aportó a parcialmente correuta: delles válvules fundíense cuasi tolos díes, dexando a ENIAC inoperante. Les válvules de fabricación especial pa durar llargues temporaes ensin deteriorase nun tuvieron disponibles hasta 1948. La mayoría d'estos fallos asocedíen mientres l'encendíos o apagaos de ENIAC, cuando los filamentos de les válvules y los sos cátodos taben baxu estrés térmicu. Cola simple y costosa aición de nunca apagar ENIAC, los inxenieros amenorgaron los fallos de les válvules a l'aceptable cifra d'una válvula cada dos díes. Acordies con una entrevista en 1989 a Eckert, el fallu continuu de les válvules ye un mitu: "Fallábanos una válvula aproximao cada dos díes y consiguíamos pescudar el problema en menos de 15 minutos". En 1954 el ENIAC operó ensin fallos mientres 116 hores (cerca de cinco díes).

Prestaciones editar

Calcular la trayeutoria de proyeutiles y realizar operaciones matemátiques.

  • En 1,5 segundos yera capaz de calcular la potencia 660000 d'un númberu de 10 cifres.
  • ENIAC podía resolver 5000 sumes o 300 multiplicaciones en 1 segundu.

El programadores de ENIAC editar

Magar fueron los inxenieros de ENIAC, Mauchly y Eckert, los que pasaron a la historia, hubo seis muyeres que s'ocuparon de programar la ENIAC, que la so historia foi callada a lo llargo de los años y recuperada nes últimes décades.[13][9] Clasificaes entós como "subprofesionales", posiblemente por una cuestión de xéneru o p'amenorgar los costos llaborales, esti equipu de programadores destacaba poles sos habilidá matemátiques y lóxiques y trabayaron inventando la programación a midida que realizar. En 1943, mientres l'intre de la Segunda Guerra Mundial, les calculistas y supervisores direutes yeren básicamente muyeres. El grupu de programadores del ENIAC taba conformáu por: Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum y Frances Bilas Spence práuticamente nun apaecen nos llibros d'historia de la computación, mas dedicaron llargues xornaes a trabayar cola máquina, utilizada principalmente pa cálculos de trayeutoria balística y ecuaciones diferenciales, contribuyendo al desenvolvimientu de la programación d'ordenadores.[15] Cuando la ENIAC convirtióse depués nuna máquina llexendaria, los sos inxenieros fixéronse famosos, ente que nunca se-y dio creitu dalgunu a estos seis muyeres que s'ocuparon de la programación.[16][11]

Munchos rexistros de semeyes de la dómina amuesen la ENIAC con muyeres de pies frente a ella. Hasta la década del 80, díxose inclusive qu'elles yeren namái modelos que posaben xunto a la máquina ("Refrigerator ladies"). Sicasí, estes muyeres sentaron les bases por que la programación fora senciella y accesible pa toos, crearon el primer set de rutines, les primeres aplicaciones de software y les primeres clases en programación.[10] El so trabayu modificó drásticamente la evolución de la programación ente les décades del 40 y el 50.[12][9]

Ver tamién editar

Bibliografía editar

  • Shurkin, Joel (1996). Engines of the mind : the evolution of the computer from mainframes to microprocessors. Nueva York: Norton. ISBN 0-393-31471-5.
  • Goldstine, Herman H. (1972) The Computer: from Pascal to von Neumann. Princeton, New Jersey: Princeton University Press. Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 0-691-02367-0.
  • «The Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC)». Mathematical Tables and Other Aids to Computation 2 (15):  páxs. 97–110. 1946. doi:10.2307/2002620. (reimpreso tamién en The Origins of Digital Computers: Selected Papers, Nueva York: Springer-Verlag 1982, pp. 359–373). ISSN 0891-6837. 

Referencies editar

  1. John Presper Eckert Jr. y John W. Mauchly, Electronic Numerical Integrator and Computer, United States Patent Office, US Patent 3,120,606, presentada 26.6.1947, dada 4.2.1964, ya invalidada el 9.10.1973 dempués del fallu xudicial en “Honeywell v. Sperry Rand” 180 USPQ 673 (D. Minn. 1973).
  2. Goldstine 1972
  3. Goldstine & Goldstine 1946, p. 97
  4. Shurkin 1996
  5. Goldstine 1972, p. 214
  6. El primer usu de ENIAC foi la realización de cálculos pa la bomba d'hidróxenu.
  7. The World's First Programmers, the Women of the ENIAC, to come to NYC
  8. ENIAC Programmers Project - Honoring Computer Pioneers and Preserving Their Stories
  9. 9,0 9,1 9,2 «ENIAC Programmers Project». Consultáu'l 27 de febreru de 2016.
  10. 10,0 10,1 Donaldson James, Susan (4 d'avientu de 2007). ABC News (ed.): «First Computer Programmers Inspire Documentary». Consultáu'l 27 de febreru de 2016.
  11. 11,0 11,1 Women Proto-Programmers Get Their Just Reward
  12. 12,0 12,1 «Invisible Computers: The Untold Story of the ENIAC Programmers» (inglés). Witi Technology (1 de payares de 2007). Consultáu'l 16 de mayu de 2015.
  13. 13,0 13,1 Light, Jennifer S. (1999). «When Computers Were Women». Technology and Culture 40 (3):  páxs. 455–483. doi 10.1353/tech.1999.0128. http://pcfly.info/doc/Computers/18.pdf. 
  14. «ENIAC, unu de los primeros servidores de la hestoria». Consultáu'l 28 de xunetu de 2013.
  15. Barceló, Miquel (2008) Una hestoria de la informática. UOC, S.L., páx. 62-63. ISBN 978-8497887090.
  16. «El ENIAC un pioneru de los ordenadores». Muséu de la Informática editorial=Universidá Politéunica de Valencia. Consultáu'l 16 de mayu de 2015.

Enllaces esternos editar

39°57′08″N 75°11′26″W / 39.9522°N 75.1905°O / 39.9522; -75.1905