La economía de Qatar espolletó nos últimos años con una crecedera elevada continua del PIB real. La crecedera foi impulsada en gran midida polos sectores del petroleu y el gas natural. Sicasí, la crecedera de les manufactures, de la construcción y de los sectores de servicios financieros emburriaron el componente non petroleru a pocu más de la metá del PIB nominal de Qatar per primer vegada dende l'añu 2000.[1]

Economía de Qatar
Moneda Riyal qatarín
Organizaciones comerciales de les que ye parte OMC, OPEP
Datos estadísticos[1]
PIB nominal 167 605 219 780,22 $ [2]
PIB nominal per cápita 63 249 $ [3]
Posición del PIB 52ª nel mundu[4]
Crecimientu del PIB 2,7 % [5]
PIB por sector agricultura 0.1%, industria 68%, servicios 31.9%
Total de la fuercia de trabayu 1 593 000% (2014)
Industries gas natural llicuao, producción de crudu y refinamientu de petroleu, amoniacu, fertilizantes, productos petroquímicos, barres de refuerzu d'aceru, cementu, arreglu comercial de buques
Datos comerciales[1]
Esportaciones 131.6 mil millones (2014)
Destín d'esportaciones Xapón 25.3%, Corea del Sur 18.8%, India 12.7%, República Popular de China 7.7%, Singapur 6.4%, Emiratos Árabes Xuníos 5.1% (2014)
Importaciones 38.23 mil millones (2014)
Destín d'importaciones Estaos Xuníos 11.5%, República Popular de China 10.6%, Emiratos Árabes Xuníos 8.2%, Alemaña 7.1%, Xapón 6.4%, Reinu Xuníu 5.5%, Italia 4.9%, Arabia Saudita 4.6% (2014)
Finances públiques[1]
Deuda esterna 156.8 mil millones (2014)
Ingresos 92.46 mil millones (2014)
Gastu públicu 58.54 mil millones (2014)
Cambiar los datos en Wikidata
Edificios en Doḥa.

El petroleu y el gas siguen representando aproximao'l 92% de los ingresos d'esportación, y el 62% de los ingresos del gobiernu.[1] El petroleu y el gas fixeron de Qatar el país de más grande renta mundial per cápita y el país col desemplegu más baxu. Les reserves de petroleu conocíes son más de 25 mil millones de barriles, tienen de permitir la esplotación continua nos niveles actuales mientres unos 56 años.[1] Les reserves probaes de gas natural del país perpasen los 25 billones de metros cúbicos, aproximao'l 13% del total mundial y la tercera más grande reserva del mundu.[1]

Tres l'ésitu de ser escoyíu pa ser sede de la Copa del Mundu de Fútbol 2022, Qatar ta acelerando los proyeutos d'infraestructura a gran escala, como exemplu la rede de metru de Qatar, sistema de tren llixeru, la construcción d'un puertu nuevu, carreteres, estadios y l'infraestructura deportiva rellacionada. El nuevu aeropuertu internacional de Hamad inauguróse a mediaos de 2014 con una capacidá de pasaxeros añal inicial de 24 millones y con una proyeición de 50 millones cuando tea completu.[1]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 CIA. «The World Factbook». Consultáu'l 31 de xineru de 2016.
  2. «base de datos del Bancu Mundial». Bancu Mundial. Consultáu'l 21 ochobre 2018.
  3. «base de datos del Bancu Mundial». Bancu Mundial. Consultáu'l 27 mayu 2019.
  4. https://www.cia.gov/the-world-factbook/field/real-gdp-per-capita/country-comparison/
  5. URL de la referencia: http://www.imf.org/external/datamapper/NGDP_RPCH@WEO?year=2016.

Enllaces esternos editar