El Cairu Históricu

(Redirixío dende El Cairo Históricu)

El Cairo Históricu allugar nel centru d'El Cairu y caracterízase polos sos mezquites y otros monumentos islámicos d'importancia histórica. El Cairo Históricu foi fundáu nel añu 969 como la cortil real de los califes fatimíes, ente que la capital económica y alministrativa real foi la cercana Fustat. Fustat fuera fundada pol comandante militar árabe Amr ibn al As tres la conquista d'Exiptu en 641 y la captura de la capital que taba allugada en Alexandría.

El Cairo Históricu
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Mezquita de Ibn Tulun. Error de Lua en Módulu:Mapa_de_llocalización na llinia 393: Minutes were provided for longitude without degrees also being provided.
Llugar Bandera de Exiptu Exiptu
Criterios Cultural: i, v, vi
Referencia 89
Inscripción 1979 (III Sesión)
Área Estaos árabes
Cambiar los datos en Wikidata

Antecedentes editar

Al-Askar, alcontrada nel actual Cairo antiguu, foi la capital d'Exiptu ente 750 y 868. Ahmad ibn Tulun fundó Al-Qatta'i como la nueva capital d'Exiptu, estatus que caltuvo hasta 905, cuando Fustat convirtióse nuevamente na capital. Tres la destrucción de Fustat en 1168-1169 pa evitar la so captura per parte de los cruciaos, la capital alministrativa d'Exiptu treslladar a El Cairu, onde permaneció dende entós. Tomó-y cuatro años al xeneral Jawhar Al Sikilli (el Sicilianu) construyir El Cairo y por que el califa fatimí Al Muizz abandonar la so antigua Mahdia en Tunicia y asitiárase na nueva capital de los fatimíes n'Exiptu.

Dempués de Menfis, Heliópolis, Guiza y la fortaleza bizantina de Babilonia, Fustat foi una nueva ciudá construyida como guarnición militar pa les tropes árabes. Yera'l centru más cercanu de la península Arábiga que yera accesible al ríu Nilu. Fusta convertir en centru rexonal del Islam mientres el periodu Omeya. Foi ellí onde'l califa omeya, Marwan II estableció la so última resistencia contra los abásidas.

Fundación editar

 
Una casa típica n'El Cairo Históricu.

En 969, yera fatimí, foi fundada oficialmente Al-Qahira (El Cairo), como capital imperial xustu al norte de Fustat. Mientres sieglos, El Cairo creció hasta'l puntu d'absorber otres ciudaes próximes, tales como Fustat, pero'l 969 ye consideráu'l "añu fundacional" de la ciudá moderna.[1] El Cairo convirtióse llueu nun centru d'aprendizaxe, con una biblioteca que contenía dos millones de llibros.[2]

En 1250, los soldaos esclavos o mamelucos tomaron Exiptu y establecieron la so capital n'El Cairo hasta 1517, cuando fueron ganaos polos otomanos. Nel sieglu XVI, El Cairo tenía edificios d'apartamentos onde los dos pisos más baxos sirvíen pa usos comerciales y d'almacenamientu y les múltiples estancies asitiaes sobre ellos yeren arrendaes a inquilinos.[3]

Anguaño, El Cairo Históricu inclúi la Mezquita de Ibn Tulun (la más antigua y grande d'El Cairu), la Universidá d'Al-Azhar, la universidá más antigua del mundu, la Mezquita d'Al-Hakim, ente otres mezquites y edificios históricos.

Amenaces editar

Bona parte d'El Cairu Históricu cuerre peligru pol abandonu y la decadencia, siendo na actualidá unu de les zones más probes y sobrepoblaes de la capital exipcia.[4] Amás, como informa Al-Ahram Weekly, los robos nos monumentos islámicos al interior de Darb Al-Ahmar amenacien el so preservación al llargu plazu.[5]

 
Mapa de la cai Al-Muizz n'El Cairo Históricu.

Patrimoniu de la Humanidá editar

La Unesco na so III sesión en 1979 nomó Patrimoniu de la Humanidá 524 hectárees d'El Cairu históricu en redol a cinco llocalizaciones.

Códigu Nome Estensión
89-001 Al-Fustat 54,49 ha.
89-002 Mezquita de Ahmed Ibn Tulun, zona de la ciudadela, nucleu fatimí d'El Cairu, necrópolis 312,43 ha.
89-003 Necrópolis d'Al-Imam ash-Shaf'i 12,79 ha.
89-004 Necrópolis d'As-Sayyidah Nafisah 83,8 ha.
89-005 Necrópolis Qayitbay 60,15 ha.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Irene Beeson (Setiembre/Ochobre de 1969). «Cairo, a Millennial» páxs. 24, 26-30. Saudi Aramco World. Consultáu'l 9 d'agostu de 2007.
  2. Patricia Skinner (2001), Unani-tibbi, Encyclopedia of Alternative Medicine
  3. Traditional Islamic principles of built environment, ISBN 0700717005 
  4. «Cairo's Darb Al-Ahmar District: Preserving a Historical Heritage» (n'inglés). Qantara.de. 12 d'abril de 2007. http://www.qantara.de/webcom/show_article.php/_c-478/_nr-596/i.html. Consultáu'l 3 d'abril de 2010. 
  5. «Unholy thefts» (n'inglés). Al-Ahram Weekly. 26 de xunu - 2 de xunetu de 2008. http://weekly.ahram.org.eg/2008/903/eg8.htm. Consultáu'l 3 d'abril de 2010. 

Enllaces esternos editar