Los Embraer E-Jets formen una serie d'aviones comerciales de fuselaxe estrechu fabricaos en Brasil pol fabricante aeronáuticu Embraer. Toos ellos comparten un fuselaxe con igual seición tresversal y la mayoría de los sistemes. Les versiones 170 y 175 comparten ales y motores, estremándose namái nel llargor del fuselaxe y nel pesu máximu al despegue. Los 190 y 195 tamién comparten ales y motores. Son los mayores aviones fabricaos por Embraer.

Embraer E-Jets
familia d'aeronaves
regional jet (en) Traducir y avión comercial
Información
Fabricante Embraer
Historia
Primer vuelu 19 febreru 2002
Entrada en serviciu 17 marzu 2004
Operadores
   JetBlue Airways
   SkyWest Airlines
BA CityFlyer
Aeroméxico Connect
Carauterístiques
Unidaes fabricades 1544
Cambiar los datos en Wikidata

Introducción editar

La serie Embraer E-Jets componer de dos families comerciales principales y de una d'aviones executivos. El E-170 y E-175 móntense sobre'l diseñu base, ente que el E-190 y E-195 son versiones allargaes con motores distintos y ales y trenes d'aterrizaxe mayores. El 170 y el 175 comparten pieces nun 95%, al igual que'l 190 y el 195. Les families ente sigo comparten un 89% de los componentes, ente los que destaquen los fuselaxes con igual seición tresversal y la aviónica Honeywell Primus Epic EFIS suite.

Anunciada na Esposición Aérea de París de 1999, y empezada a fabricar en 2002, la llinia E-Jet ye una serie popular y de rápida espansión d'aviones rexonales. Anque de normal son designaos anteponiendo'l prefixu "Y", téunicamente son aviones rexonales "ERJ".[1] Embraer encurtió'l prefixu ERJ nes sos primeres campañes promocionales pa esaniciar la mala imaxe acomuñada a los reactores rexonales del momentu tales como la familia CRJ. Los 190 y 195 tienen capacidaes similares a les versiones convencionales del Douglas DC-9 o del Boeing 737, aviones estos postreros consideraos de primer llinia.

E-170/175 editar

 
Interior d'un ERJ-175 D'Alitalia.
 
ERJ-175 d'Air Canada.
 
ERJ 170 de Satena nel Aeropuertu Internacional El Dorado de Bogotá Colombia

La familia E-170 ye la más pequeña de los dos, compitiendo colos Bombardier CRJ-900 y Sukhoi Superjet 100. Ye tamién utilizáu como reemplazu pa los BAe-146 y Fokker F-70.

El Embraer 170 foi'l primer avión de la familia en ser producíu. El primer modelu salió de fábrica'l 29 d'ochobre de 2001 y el primer vuelu de prueba realizó'l 19 de febreru del añu siguiente. Sicasí, l'avión nun foi presentáu en sociedá hasta la convención de l'Asociación d'Aereollinies Rexonales de 2002. En comprobando la bona aceptación del E-170 nel mercáu, Embraer llanzó la versión allargada E-175 en xunu de 2003. La certificación de vuelu del 170 foi concedida cuasi dos años dempués de la primer entrega al veceru de llanzamientu LOT Polish Airlines. Les siguientes entregues fueron a otros veceros, tales como US Airways. En 2006, el E-170 yera operáu nos Estaos Xuníos por Delta Connection, US Airways Express y United Express. El primer operador asiáticu foi Hong Kong Express Airways, con un total de 4 unidaes del Embraer 170.

La Fuercia Aérea Colombiana, per mediu de la so aereollinia de serviciu civil Satena incorporó 2 ERJ-170 nel so flotilla d'aeronaves, y darréu otros 4 fueron adquiríes pa operaciones de medianu algame y son operaes por otra compañía colombiana Copa Airlines Colombia. Asina mesmu TAME, Llinia Aérea del Ecuador, convertir nuna de les primeres aereollinies de Suramérica n'adquirir el modelu 170 pa incorporalo na so flota, teniendo na so haber 2 aviones ERJ-170, que s'atopen n'operación dende l'añu 2006.

E-190/195 editar

 
Embraer 195 de l'aereollinia brasilana de so costo Azul.
 
Embraer 190 d'Avianca, cola antigua livery de Taca Airlines
 
Embaer 190 de l'aereollinia austriaca Niki nel Aeropuertu d'Edimburgu.

La famila E-190 formar dos versiones allargaes del modelu E-170, forníes con mayores ales y nuevos motores, les GUE CF34-10. Rondando una capacidá de 100 places, compite con aviones pequeños de primer llinia como'l Boeing 717-200 o'l 737-600, según col Airbus A318 y A319. El primer vuelu del E-190 foi en marzu de 2004, y el del 195 n'avientu del mesmu añu. El veceru de llanzamientu del E-190 foi l'aereollinia de baxu costo jetBlue con 100 pidíos y opción de 100 más. L'aereollinia de baxu costo europea flybe foi'l veceru de llanzamientu del E-195 con 14 pidíos y opción a 14 más. Como la familia 190/195 ye del mesmu tamañu que munchos aviones de primer llinia, munches de les compañíes operen con ellos direutamente (non al traviés de subsidiarias rexonales o danzadera) y dotándolos de clase "business".

TAME, convertir na primer aereollinia de Suramérica y Llatinoamérica n'adquirir el modelu 190 pa incorporalo na so flota, sicasí, cuasi coles mesmes Copa Airlines de Panamá anunció la compra d'este mesmu modelu d'avión, que recibió primero que Tame recibir, lo cual convirtió-y na primera n'utilizar dichu modelu. El 17 d'avientu de 2007, Tame recibió 2 aviones más d'esti modelu, aumentando a 3 el númberu de ERJ-190 na so flota.

De la mesma, Copa Airlines Colombia, aereollinia filial de Copa Airlines adquirió los sos propios ERJ 190, usándolos nes sos principales rutes y con escelentes acabaos como butaques de cueru negru; esto col fin de sacar a flote la compañía yá que solo tenía aviones McDonell Douglas MD-83, anque na actualidá solo quedó con un MD-83 pa operaciones internacionales o d'alta demanda, y son los aviones d'esti tipu más vieyos del mercáu, acaba de recibir el so docenu modelu, anque yá confirmaron qu'en 2010 van dar de baxa a esti MD-83 ya incorporaren 2 Embraer ERJ190 que na actualidá operen pa Copa Airlines. Taca anunció n'ochobre de 2007 l'adquisición de 11 d'estes aeronaves, llogrando que cuatro aereollinia llatinoamericanes operen esti modelu. Ente que BRA Tresportes Aéreos, aereollinia brasilana fixo'l so propiu anunciu de compra d'aviones del modelu 195, colo que pasaría a ser la primera n'operalos en Suramérica, pero la crisis pola que traviesa esta empresa dexó ensin efectu'l procesu de compra de diches aeronaves.

El 17 de xunetu de 2007, un Embraer 190 de Copa Airlines Colombia salir de la pista del Aeropuertu Internacional Simón Bolívar de Santa Marta, Colombia y quedó llancáu na sablera. Esti vuelu cubría la ruta Cali - Santa Marta y cuntaba con pocu más de 50 pasaxeros, hubo dellos mancaos, pero nengunu de gravedá.

En payares de 2007 otru Embraer 190 de Copa Airlines Colombia que cubría la ruta Pereira - Bogotá tuvo que devolvese al Aeropuertu Internacional Matecaña de la ciudá de Pereira, por un dañu nel sistema d'aire acondicionáu, lo que produció fumu na cabina, los pasaxeros entraron en llerza, hubo dalgunos un pocu amoriaos pero nada seriu. Con ésti incidente Copa Airlines Colombia antigua AeroRepública completa 2 falles na so flota de Embraer 190.

El 31 de xunetu de 2018 un Embraer 190 qu'operaba'l vuelu AM2431 de Aeroméxico con 97 pasaxeros y 4 tripulantes a bordu, accidentar al intentar desapegar del aeropuertu de la ciudá de Durango, cuando se dirixía escontra la Ciudá de Méxicu. Los primeres reportes indiquen que nun hai víctimes fatales, pero sí dellos mancaos. De manera estraoficial atribúyese l'accidente a les males condiciones meteorolóxiques al momentu d'intentar el despegue: fuertes vientos, agua y xarazo. Sicasí hai qu'esperar l'informe oficial y lo que resulte de la investigación correspondiente.

L'aereollinia de bandera d'Arxentina: Aerolíneas Argentinas realizó un pidíu de 20 Embraer 190 pal so filial de cabotaxe Austral Líneas Aéreas este foi destináu pa dir reemplazando pasu ente pasu a los cuasi treinteañeros MD-80's, estos fueron apurríos ente 2010 y 2011.[2] Anguaño l'aereollinia tien dos unidaes más pidíes.

L'aereollinia de bandera de Marruecos: Royal Air Maroc, realizó'l pidíu de cuatro Embraer 190 nel añu 2013, siendo apurríu l'últimu aparatu n'avientu de 2014.

L'aereollinia de bandera de Venezuela: Conviasa, cerró la compra d'unos 20 aviones comerciales n'avientu de 2011, nuna operación financiada pol bancu estatal de desenvolvimientu de Brasil BNDES.

Les aereollinies europees como: Alitalia, KLM, British Airways, Air France y Air Europa, Operen distintes aeronaves siendo Alitalia la mayor operadora de los E190 nel vieyu continente.

Embraer Lineage 1000 editar

El 2 de mayu de 2006 Embraer anunció los sos planes pa construyir una versión executiva del E-190. Esti reactor tendría la mesma estructura básica del E-190, pero'l so algame estender a los 7778 km (4833 milles) y incluría asientos de luxu para hasta 19 persones.

E-198 editar

En 2011, Embraer anunció que diba centrar la so atención nel desenvolvimientu de les versiones anovaes de la familia E-Jet, en llugar d'en un avión totalmente nuevu. Les nueves variantes taríen meyor asitiaes pa competir col so principal rival, el Bombardier CSeries, y taríen impulsaes polos nuevu motores con turbinas de mayor diámetru qu'ufierten meyores nel consumu específicu de combustible , según una situación más elevada n'aterrizaxe y, posiblemente, una nueva ala d'aluminiu o fibra de carbonu. Air Lease Corp denominó provisionalmente l'anováu E-Jet como E-198, y encamentó a Embraer qu'aumente'l E-190 nuna fila (118 asientos en configuración de clase única) y el E-195 en dos o tres files (dando cabida dende 130 a 134 pasaxeros). GUE, Pratt & Whitney y Rolls-Royce fueron los suministradores de motores que se presentaron pal modelu. el motor turbofán de Pratt & Whitney foi l'escoyíu en xineru de 2013 como motor de los aviones de les nueves versiones de E-Jets.

Entrada en serviciu editar

 
Embraer 190 d'Austral Líneas Aéreas en Misiones, Arxentina.

El mayor pidíu conxuntu de cualquier tipu de E-Jets foi realizáu por jetBlue con 100 unidaes pidíes del E-190 y opción a 100 más. Tanto Air Canada como US Airways tamién fixeron grandes pidíos y operen flotes con aviones de dambes families. En febreru de 2006, US Airways anunció que diba convertir 57 de los sos pidíos de E-170 en 25 de E-190, con opción pa 32 más; Air Canada encargó 34 E-190 más. Apocayá, Aerolíneas Argentinas mercó 20 unidaes d'esti modelu destinaes al so filial Austral Líneas Aéreas, les que terminó de recibir en setiembre de 2011, convirtiéndose nel operador más importante'l E-190 n'América Llatina. Dende'l puntu de vista del pasaxeru, los reactores Embraer son alternatives alcontradices tanto a los reactores rexonales convencionales, como los CRJ, como a los grandes aviones convencionales. La configuración en dos columnes esanicia l'odiáu asientu del mediu, amás de dexar mayor espaciu pa equipaxe de mano tanto enriba como debaxo de los asientos. Estos pueden variar según les aereollinies, pero polo xeneral tienen mayor espaciu pa les piernes y son más anchos. Un exemplu: los E-170 operaos por US Airways tienen 46,35 cm d'anchu (18,25 pulgaes) y un espaciu pa los pies ente 78,74 y 81,28 cm (31-32 pulgaes). Nos Boeing 737 de US Airways, mayores que'l E-170, los asientos tienen namái 43,18 cm d'anchu (17 pulgaes) y ente 76,2 a 78,74 cm pa les piernes (30-31 pulgaes), d'alcuerdu a la versión del Boeing 737. Esti espaciu extra fai l'avión muncho más curiosu pa los pasaxeros.[3]

Pidíos y entregues editar

Llista de pidíos y entregues de la familia Embraer E-Jet:

Variante Imaxe Pidíos Opciones Entregues Pidíos ensin cubrir
E-170   193 29 183 10
E-175   198 266 163 35
E-190   560 265 451 109
E-195   142 20 111 31
Total 1093 580 908 185

Fonte: Embraer - datos hasta avientu de 2012.[4]

Especificaciones editar

Carauterístiques xenerales editar

  • Tripulación: 4 (pilotu, copilotu, de normal 2 auxiliares de vuelu)
  • Capacidá:
    • E-170: 70-80 pasaxeros
    • E-175: 78-88 pasaxeros
    • E-190: 98-114 pasaxeros
    • E-195: 108-122 pasaxeros
  • Llargor:
    • E-170: 29,90 m (98 pies 1 pulgada)
    • E-175: 31,68 m (103 pies 11 pulgada)
    • E-190: 36,24 m (118 pies 11 pulgaes)
    • E-195: 38,65 m (126 pies 10 pulgaes)
  • Valumbu:
    • E-170/175: 26,00 m (85 pies 4 pulgaes)
    • E-190/195: 28,72 m (94 pies 3 pulgaes)
  • Altor:
    • E-170/175: 9,67 m (32 pies 4 pulgaes)
    • E-190/195: 10,57 m (34 pies 8 pulgaes)
  • Pesu en vacíu:
    • E-170: 21140 kg
    • E-175: 21810 kg
    • E-190: 28080 kg
    • E-195: 28970 kg
  • Pesu máximu al despegue:
    • E-170: 35990 kg (STD) 37200 kg (LR)
    • E-175: 37500 kg (STD) 38790 kg (LR)
    • E-190: 50300 kg (LR) 51800 kg (AR)
    • E-195: 50790 kg (LR) 52290 kg (AR)
  • Motores:

Prestaciones editar

  • Velocidá máxima: 890 km/h (481 nuedos, Mach 0.82)
  • Algame:
    • E-170/175: 3334 km (STD) 3889 km (LR)
    • E-190/191: 3334 km (STD) 4260 km (LR)
    • E-195: 2593 km (STD) 3334 km (LR)
  • Techu de vuelu: 41000 pies (12500 m)
  • Rellación emburrie-pesu:
    • E-170: 0.42:1
    • E-175: 0.39:1
    • E-190: 0.41:1
    • E-195: 0.39:1

Accidentes editar

  • El 17 de xunetu de 2007 un E-190 con matrícula HK-4455-X de la compañía AeroRepública (Agora Copa Airlines Colombia) y que fuera fabricáu'l 17 de xineru de 2007, cubría la ruta Cali- Santa Marta salir de la pista del aeropuertu Simón Bolívar de la ciudá de Santa Marta. Al paecer esi día la pista taba moyada y l'estrechu llargor d'esta facilitó que l'avión saliérase y cayera nel mar, nun hubo nengún mancáu, pero l'avión sufrió daños irreparables y consideróse perda total. La pista tuvo cerrada per unes hores.
  • El 24 d'agostu de 2010 un E-190 fletáu pola compañía Henan Airlines sufrió un accidente al aterrizar nel aeropuertu Lindu de la llocalidá de Yichun en China. De los 96 ocupantes finaron 42.
  • El 16 de setiembre de 2011, el vuelo 148 de la empresa TAME con un avión E-190 que cubría la ruta Loja-Quitu, con 97 pasaxeros y 6 tripulantes, en mediu del mal tiempu salir de la pista del Aeropuertu Internacional Mariscal Sucre con 96 pasaxeros y 6 tripulantes, aproximao a les 19:15 locales (00:15 UCT), con 11 pasaxeros con firíes leves.
  • El 29 de payares de 2013 un E-190 de LAM Aereollinies de Mozambique estrellar nun parque natural asitiáu al noroeste de Namibia, finando los sos 33 ocupantes.[5]
  • La mañana del 28 d'abril de 2016 un avión de la empresa TAME sufrió un incidente cuando aterrizaba nel aeropuertu Mariscal Lamar de Cuenca, provincia del Azuay. El sucesu rexistróse cerca de les 08:00. Nel sitiu web del aeropuertu indícase qu'a esa hora esperaba la llegada del vuelu 173 procedente de la ciudá de Quito (Pichincha). L'aereollinia informó en Twitter que l'avión, un Embraer 190, perdió pista por cuenta de les males condiciones meteorolóxiques reinantes na ciudá. Tamién detalló que nel mesmu viaxaben 87 pasaxeros y 6 tripulantes, quien nun resultaron mancaos.[6]
  • El 31 de Julio de 2018 el vuelu AM2431, un E190 de la empresa Aeromexico sufrio un incidente tres un despegue fallíu dende l'Aeropuertu Internacional de Durango con destín nel Aeropuertu Internacional de Ciudá de Mexico. L'aeronave, que sufrio un esbarrumbe causáu por una supuesta microrrafaga, cayó cutiendo la so ala esquierda, perdiendo'l so motor esquierdu. Darréu esmúzose por unos cuantos metros perdiendo'l so segundu motor lo cual potencialmente causo empezar a amburar l'aeronave. Nel vuelu viaxaben 97 pasaxeros y 4 tripulantes de los cualos nengunu fallecio, sicasí, el Capitan del vuelu, Carlos Meyran sufrio estropio cervical.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Datos sobre los Embraer 170/175/190/195». Airliners.net. Consultáu'l 17 de xunetu de 2006.
  2. «Información Diariu La Nación editorial= La Nación». Consultáu'l 26 d'avientu de 2009.
  3. «Tabla comparativa d'aviones rexonales de SeatGuru». Archiváu dende l'orixinal, el 18 de xunetu de 2006. Consultáu'l 17 de xunetu de 2006.
  4. «Embraer In Numbers». Embraer.com. Consultáu'l 16 d'ochobre de 2012.
  5. Siquier 33 muertos al estrellase un avión en Namibia rtve.es (30 de payares de 2013). Consultáu'l 2 d'avientu de 2013.
  6. [1]

Enllaces esternos editar