L'okinawense o uchināguchi (en xaponés: kanji 沖縄語, kana おきなわご y rōmaji Okinawa-go; n'okinawense 沖縄口, うちなーぐち y Uchinaaguchi, respeutivamente) ye un idioma que se fala n'Okinawa y nes islles: Kerama, Kumejima, Tonaki, Aguni y otres islles cercanes, na parte más meridional de Xapón. Ye l'únicu idioma ryukyuense que pudo espolletar cola modernización de la islla; envalórase que lo falen 900 mil persones. Pero esti idioma dientro de Xapón llámase-y 沖縄方言 (Okinawa hōxen), o n'asturianu, dialeutu d'Okinawa.

Okinawense
沖縄口
Faláu en  Xapón
Rexón Okinawa
Falantes 984.285
Familia Xapónica

 Ryukyuana
  Okinawense

Alfabetu Xaponés
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3 ryu

Clasificación editar

L'idioma okinawense pertenez a la familia ryukyuense, que forma col xaponés y los sos dialeutos la familia xapónica.

Ortografía editar

L'idioma okinawense usa un amiestu ente kanji y hiragana. Créese que'l hiragana introducir dende Xapón hasta les islles Okinawa. El kanji introducióse adulces por cuenta de la gran influencia de Xapón y les semeyances ente l'idioma okinawense y l'idioma xaponés.

Gramática editar

Sigue la fórmula del idioma xaponés Suxetu + Oxeto + Verbu y fai usu de partícules como l'idioma xaponés, los dialeutos d'esti idioma tienen un cientu de carauterístiques del xaponés clásicu, como la distinción ente la forma terminal y l'atributiva. La función genitiva de が Ga (desusada nel dialeutu shuri), l'usu nominativu de ぬ nu (nel idioma xaponés sería la partícula の no).

Delles partícules

Primero va dicise n'okinawense y depués el so equivalente n'idioma xaponés.

  • んかい(Nkai) → へ(Y) : Indica direición.
  • っし(Sshi) →  で(De): Indica con qué oxetu se fai una aición.
  • てえ(Tee), よお(yoo) → ね(Ne): Partícula qu'indica énfasis con espera de respuesta.
  • : Esti nun s'usa nel okinawense modernu, el so equivalente en xaponés sería を(O).
  • (yá) → は (wa):[1] Partícula de la tema de la oración. Esta partícula suel fundise col soníu siguiente d'esta manera:
    • a + yá > aa
    • i + yá > ee. Exemplu: kuri yá > kuree (ésto ye).
    • o + yá > oo. Exemplu: kutu yá > kutoo (la cosa).
    • n + yá > noo. Esceición: wan yá (yo soi). Ésta vese más que tou n'obres lliteraries y cantares; anque puede dicise tamién wan'nee.
    • Les vocales llargues nun se funden con ésta. Exemplu: Uchinaa yá (Okinawa ye...).

Cópula

Primero va dicise n'okinawense y depués el so equivalente en xaponés.

  • あびーん (abiin) o いびーん (ibiin) → ます (masu)
  • やいびーん (yaibiin) → です (desu)
  • でーびる (deebiru) → でございます (degozaimasu)

Toes estes formes tienen forma en Pasáu.

Entrugues

Primero va dicise n'okinawense, depués en xaponés y d'últimes n'asturianu.

  • いち (ichi?) > いつ (itsu?) > ¿Cuándo?
  • じる (jiru?) > どれ (dore?)> ¿Cuál/Cuála/Cuálo?
  • たー (taa?) > 誰 (dare?)> ¿Quién?
  • たったー (tattaa?) > 誰々 (daredare?) > ¿Quién?
  • ちゃー (chaa?) > どう (dou?) > ¿Cómo?
  • ぬー (nuu?) > 何 (nani?) > ¿Qué?
  • ぬーんち (nuunchi?) > どうして (doushite?) >¿Por qué?
  • まー (maa?) > どこ (doko?) > ¿Ónde?

Distribución xeográfica editar

El okinawense falar n'Okinawa, nes islles circundantes: Kerama, Kume-jima, Tonaki, Aguni y en numberoses islles más pequeñes que s'atopen al este de la islla principal d'Okinawa.

Dialeutos editar

Estremar en tres dialeutos principales: el nortizu (Kunigami), el central o estándar (Shuri-Naha) y el suriegu. El dialeutu shuri foi estandarizado na era del reinu ryukyuense mientres el reináu de Sho Shin (1477-1526). Foi l'idioma oficial, emplegáu pola realeza y l'aristocracia. La totalidá de los cantares y los poemes escritos nesti idioma en felicidá yera emplegaben el dialeutu shuri.

Evolución diacrónica del sistema vocálicu editar

Hubo importantes cambeos nos soníos de dicha llingua col tiempu. Respectu del xaponés estándar, el dialeutu shuri presenta les siguientes diferencies, que pueden ser vocáliques (casu de los cambeos y -> i, y tamién o -> o) o silábiques:

Xaponés Shuri Xaponés Shuri
e i ame (agua) ami
o u kumo (nube) kumu
ai ee ippai (enforma) ippee
au oo kau (mercar) kooyun
ki ci yuki (nieve) yuci
chi tsi michi (camín) mitsi
mi n minato (puertu) n̩natu
ri i odori (baille) udui
wa a kawa (ríu) ka`a


Los valores del silabariu xaponés son distintos nel idioma okiwanense. La siguiente llista da una muestra de los cambeos na pronunciación de sílabes; el primer calter ye la escritura hiragana, siguíu de la pronunciación en okiwanense y depués la pronunciación Xaponesa:

  • え⇒I, Y *

お⇒O, O * け⇒KI, KE

  • こ⇒KU, KO
  • せ⇒SI, SE *

そ⇒EL SO, SO * て⇒TI, TE * と⇒LA TO, TO

  • ね⇒NIN, NE
  • の⇒NU, NON
  • へ⇒HI, HE *

ほ⇒HU, HO

  • め⇒LA MIO, ME *

も⇒MU, MO

  • よ⇒YU, IO
  • れ⇒RI, RE *

ろ⇒RU, RO * ゑ⇒WI

  • を⇒WU, O (WO)
  • あい⇒EE, AI
  • あう⇒OO, AU
  • かい⇒KEE, KAI
  • かう⇒KOO, KAU
  • さい⇒SEE, SAI
  • さう⇒SOO, SAU
  • たい⇒TEE, TAI *

たう⇒TOO, TAU

  • ない⇒NEE, NAI
  • なう⇒NOO, NAU
  • はい⇒HEE, HAI

De los anteriores exemplos esprender que delles silabas variaron consistentemente, como'l cambéu d'A por Y, y de Y por I.

Exemplu editar

Asturianu Okinawense
ううUU
Non あいびらん Aibiran
Hola はいさい Haisai
Gracies にふぇーでびる"Nifeedebiru
Oh...vale だあるさ Daarusa
Té verde うちゃ ucha
Bienveníu めんそーれ Mensōre
Yo 我ん Wan
Usté 御所 Unju
Por favor うにげーさびら Unigeesabira
¿Cómo tas? がんじゅやみせーみ?Ganjuyamisēel mio?
Okinawa 沖縄 Uchinā
Bonos díes 起きみしぇーびてぃ ukimisheebiti
¡Salú! (Dizse antes de beber) 嘉例 karii
¿Entiendi okinawense? うちなあぐちわかいみせえみ? uchinaaguchi wakai misemi?
Entiendo un pocu うふぇわかいびいんufee wakai biin
Ven por favor くまんかいくうわ kumankai kuuwa
Ouch (espresión de dolor) あがあ agaa
Maestru しんし (shinshi)
Xaponés やまとぅぐち (yamatu-guchi)

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Phonetic fussions in the language of Okinawa and a comparision with mainland Japanese» (inglés) (12, 2004,2). Consultáu'l 12 de marzu de 2017.

Enllaces esternos editar