Maria Clara Eimmart

astrónoma alemana (1676–1707)

Maria Clara Eimmart (27 de mayu de 1676Nürnberg – 28 d'ochobre de 1707Nürnberg) foi una astrónoma y dibuxante alemana. Foi la fía y ayudante de Georg Christoph Eimmart.[4]

Maria Clara Eimmart
Vida
Nacimientu Nürnberg[1]27 de mayu de 1676[2]
Nacionalidá Bandera d'Alemaña Alemaña
Muerte Nürnberg[3]28 d'ochobre de 1707[2] (31 años)
Familia
Padre Johann Christoph Eimmart
Estudios
Llingües falaes alemán
Oficiu astrónomagrabadora
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Maria Clara Eimmart nació en 1676. El so padre yera'l pintor, grabador, y astrónomu aficionáu Georg Christoph Eimmart el Mozu.[5] El padre, que gastaba tolos sos ingresos na compra de preseos astronómicos y construyó un observatoriu priváu en Núremberg na muralla de ciudá,[6]yera un observador acuciosu y publicó les sos resultancies en delles memories y transaiciones de sociedaes científiques. El so güelu, Georg Christoph Eimmart el Viejo, yera tamién grabador y pintor de semeyes, bodegones, paisaje, y temes históriques.[7] Del so padre, Maria Clara Eimmart aprendió francés, llatín, matemátiques y dibuxu, según l'astronomía.[6] Gracies a la so estensa educación nes belles artes y en ciencia, especializar n'ilustraciones botániques y astronómiques, nes que destacó pola so habilidá pa crear croquis precisos. Yera tamién una grabadora bien capaz y trabayó como asistente del so padre.[5] Creó numberoses ilustraciones del sol y lluna, amás de flores, páxaros, estatues antigües, y semeyes de muyeres, anque la mayoría de les sos obres perdiéronse.[4]

En 1706, Eimmart casóse con Johann Heinrich Muller, alumnu y el socesor del so padre.[8] Eimmart asistió al so home nes clases de Física qu'impartía'l ximnasiu de Núremberg. El so matrimoniu consolidó la posición de Einmart nel observatoriu. La pasión familiar pola astronomía influyó a Muller, que se convirtió de la mesma nun aficionáu dedicáu y llegó a profesor en Altorf, onde punxo n'usu les sos dotes pal dibuxu pa describir cometes, manches solares, y montes llunares, siempres cola ayuda de la so muyer. La pareya tuvo contactos colos hermanos Rost, novelistes y astrónomos y con Wurtzelbauer y Doppelmayer, un historiador d'astronomía. Maria Clara Eimmart morrió en partu en 1707.[4]

Ilustraciones astronómiques editar

Eimmart ye conocida especialmente poles sos ilustración astronómiques exactes. Ente 1693 y 1698, Eimmart realizó más de 350 dibuxos de les fases de la lluna.[4] Esta coleición de dibuxos, realizaos en papel azul distintivu a partir d'observaciones por un telescopiu, denominóse Micrographia stellarum fases lunae ultra 300. Donó dolce d'ellos al conde Marsili, un collaborador científicu del so padre, y diez caltener en Boloña, xunto con tres estudio más pequeños en papel marrón.[8] Les ilustraciones de Eimmart sirvieron de base pa un nuevu mapa llunar.[4]

En 1706, Eimmart tamién ilustró'l eclís total que tuvo llugar esi añu. Schiebinger menta que según delles fontes, Eimmart publicó en 1701 Ichnographia nova contemplationum de sole sol nome del so padre, pero nun hai nicios firmes de que fuera realmente'l so trabayu.[4]

Galería editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 22 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 12 mayu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 (1991) The mind has non sex? : women in the origins of modern science, 1st Harvard pbk., Cambridge, Mass.: Harvard University Press. ISBN 9780674576254.
  5. 6,0 6,1 ; Joy Harvey (2000) The biographical dictionary of women in science. New York [o.a.]: Routledge. ISBN 978-0-415-92038-4.
  6. (1886) Dictionary of Painters and Engravers: biographical and critical. London: George Bell and Sons.
  7. 8,0 8,1 Jeffares, Neil. «Maria Clara Eimmart». Consultáu'l 2 de xunu de 2013.