Lucrezia Marinelli, seudónimu de Lucrezia Marinella Vacca[3] (1571Venecia – 9 d'ochobre de 1653Venecia) foi una escritora y poeta italiana, humanista veneciana, defensora de los derechos de les muyeres a mediaos de la Edá Media. Perteneció al pequeñu grupu de muyeres que dende mediaos del sieglu XIV al XVI reivindicaron el so accesu al saber y una vegada introducíes al mesmu, asimilando y aplicando el procedimientu humanísticu refutaron críticamente l'adversa tradición que consideraba a les muyeres inferiores.[4] Ye conocida pol so tratáu La Nobleza y Excelencia de les Muyeres y los Defectos y Vicios de los Homes (1600) una obra que participa nel discutiniu lliterariu denonminada "querelle des femmes" sobre la situación de la muyer y la so subordinación social.

Lucrezia Marinella
Vida
Nacimientu Venecia[1]1571[1]
Nacionalidá Bandera de la República de Venecia República de Venecia
Muerte Venecia[1]9 d'ochobre de 1653[1] (81/82 años)
Estudios
Llingües falaes italianu[2]
Oficiu escritora, poetafilósofa
Trabayos destacaos La Vita di Maria Vergine, Imperatrice dell'Universo (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Lucrezia Marinella yera fía de Giovanni Marinelli un filósofu y pernomáu médicu especializáu n'enfermedaes femenines orixinariu de Módena. Exerció la medicina en Venecia, editó a Hipócrates y escribió diverses obres como llibros de recetes pal cuidu del cuerpu femenín pa restablecer l'equilibriu natural y un tratáu de remedios pa enfermedaes de les muyeres.[4] Nun se conoz información sobre la so madre.

Los datos a partir de la llectura de los sos escritos amuesen un vastu bagaxe cultural qu'entiende filosofía clásica, lliteratura llatina, filosofía platónica renacentista, la lliteratura vulgar (dende Dante, Boccaccio y Petrarca hasta los sos contemporáneos) y la hestoria.[4]

Escribió noveles, dalgunes de les cualos trataben sobre'l bienestar, hixene y guapura de les muyeres.[5] Anque'l so padre nun yera natural de Venecia, Lucrezia y la so familia yeren "cittadinaza".[6] El so hermanu Curzo Marinella tamién yera médicu y ella casóse col médicu Girolamo Vacca. Nengún de los sos fíos nació en Venecia.[7]

Ye posible que fuera'l so padre l'eslabón ente los sos estudios privaos y l'escritura y el mundu de los círculos lliterarios venecianos.[8] Lucrezia nun recibió presiones pa contraer matrimoniu, y por provenir d'una familia d'un profesional el so padre afalar nos sos estudios.[9] Anque les actividaes lliteraries de Lucrezia diéron-y fama, vivió una vida de reclusión. Nun viaxó, sacante visitar les ermites locales, nun esiste evidencia que s'axuntara con otros autores y nun esisten rexistros de qu'allegara a xuntes n'academies esternes.

Les muyeres na Edá Media tardida editar

Los derechos de les muyeres y l'igualdá de la muyer ocuparon una parte importante de la vida de Lucrezia. Trata la tema de la desigualdá na instrucción y la marginalidad inxusta de la muyer plantegando la resistencia de los homes a abandonar el poder. Si les muyeres tienen la mesma "alma razonable" que tienen los homes ya inclusive más noble, entós ¿por qué más perfectamente nun pueden aprender de les mesmes artes y ciencies qu'aprienden los homes? Marinelli utiliza argumentos lliterarios y poéticos pa defender non la igualdá sinón la superioridá de les muyeres. L'argumentu de la guapura femenina convertir nuna nueva concepción de la dignidá del cuerpu femenín.[10]

"Marinelli nun va llindar la so apoloxía a la fórmula celebrativa de los trataos sobre "nobleza y excelencia" femenines sinón que, exhibiendo un nuevu orde del discursu va sustituyir el enconomio pola ostentación de la "superioridá" del xéneru femenín" señala Rosa Rius Gatell estudiosa de la so obra.[4] Marinelli pa rebatir l'argumentu de la inferioridá femenina va esponer los motivos naturales, morales, históricos y filosóficos que demuestren lo contrario. "Pa sofitar el so xuiciu va buscar na lliteratura antiguo y recién, según na hestoria pasada y presente los exemplos de muyeres fuertes, desacobardaes, racionales, cultes, prudentes, guerreres y sabies que desmintieren l'aportunante mitu".[4]

Lucrezia Marinella participa asina na "Querelle des femmes" l'alderique lliterariu sobre la naturaleza y la situación de la muyer empecipiáu en redol al 1500 y que sigue hasta'l final del Renacimientu.[11][4]

Obres editar

 
Portada de 1601 de La nobilita, et l'eccellenza delle donne

Marinella yera una peracabada escritora de munchos xéneros. Les sos obres van dende los comentarios filosóficos sobre la poesía a les obres relixoses ya inspirábase con frecuencia nuna amplia variedá de fontes incluyíes obres científiques y mitolóxiques. Escribió diverses obres de calter espiritual, ente elles vides y xestes de los santos: san Francisco, santa Clara, santa Justina, santa Catalina y la Vita di Maria Vergine.

Lucrezia tamién escribió n'estilu de novela pastoril, como por casu en Arcadia Felice. Esti xéneru tradicionalmente taba llindáu a los autores varones y los personaxes yeren homes, sicasí Arcadia Felice esplora l'amor y l'erotismu como un elementu de la trama en cuenta d'una resolución.[12]

Mientres la so esistencia, Marinella publicó 10 llibros, tuvo hiatos de producción d'hasta 10 años de silenciu ente les sos obres, especialmente en contrayendo matrimoniu con Girolamo Vacca ente 1606-1617.[13] El so primer poema data de 1600.

En 1600 publica La nobilità et l'eccellenza delle donne co'diffetti et mancamenti de gli huomini en respuesta a una diatriba de Giuseppe Passi -unu de los mayores detractores de les muyeres d'ambiente postridentino- sobre los defectos de les muyeres “I donneschi difetti” (Venecia y Milán, 1599) Marinella tomó la primer parte del so títulu de la traducción italiana d'un supuestu testu anónimu francés "Della nobilita et eccellenza delle donne", impresu en Venecia en 1549.[14] El llibru yera una llarga una tradición polémica d'ataques a les muyeres y el so defensa. Nel mesmu plantega un ataque sobre los homes por esautamente los mesmos vicios de los que Passi osó acusar a les muyeres.[5] Marinella foi la primer muyer n'Italia n'apostar con un home por escritu y foi la única vegada qu'escribió explícitamente sobre la misoxinia de Passi.[15]

Na obra Enrico, Marianella escoyó una tema relixosa y políticu, con elementos de les sos obres previes. Señaló les esclusión de les muyeres nel alderique políticu de la dómina. Na obra espresó l'arguyu patriótico por Venecia y rellató una versión veneciana de los eventos de la Cuarta Cruzada de la cual nun esistía nengún documentu venecianu contemporaneu. Esti momentu na hestoria de Venecia recuerda'l so destín ya importancia.[16] En Enrico, Marinella escueye escribir n'unu de los xéneros lliterarios más escelsos del so tiempu que por razones culturales nun yera apreciáu en Venecia. Les muyeres guerreres de Marinella en Enrico utilicen armadures masculines con gracia y dignidá, describir como respetables n'obra y pensamientu, vírxenes castes.[17] 'Arcadia Felice recueye la idea de que l'amor ye restrictivu pa la muyer y va en contra de la so llibertá y creatividá.[18]

N'otra de les obres de Lucrezia titulada Amoro Innamorato et Impazzato: "En Exhortaciones" sicasí, Marinella paez retratase por completu, allabando la doma total de les muyeres y suxuriendo nos términos más firmes que tienen d'evitar actividaes académiques. Según los sos argumentos, les muyeres tienen de permanecer no que yo denominaría anacrónicamente la esfera privada, dexando'l mundu de la política y la filosofía a los homes. Al igual que munches de les sos contemporánees, utiliza les idees de los autores clásicos p'argumentar... Argumenta a favor de la reclusión de les muyeres, valorando especialmente les habilidaes de les muyeres pa xestionar el llar y educar a los sos fíos y asigna tola virtú femenina a les artes doméstiques."[19] ' Tamién llamenta la situación de les muyeres tocantes a la lliteratura y na so última obra Essortationi alle donne afala a les muyeres a evitar siguir una carrera lliteraria.[20] Sobre la reclusión, Lucrezia escribió: "Yo escribí esto nel mio llibru tituláu La Nobleza y l'Excelencia de les Muyeres, pero agora al considerar la tema dende una posición más madura, soi de la opinión que nun ye la resultancia d'un procesu de manipulación consciente nin de l'acción d'una alma enoxada, sinón del albedríu y la providencia de la naturaleza y Dios."[21]

Vida personal y influencia editar

Francesco Agostino della Chiesa describir como "una muyer de gran elocuencia y conocencies" y afirmó que "sería imposible devasala."[22] Cristofero Bronzino, indicó que la so prosa y poesía yeren escepcionales, les sos composiciones sacres yeren bien bones y yera una gran esperta en filosofía moral y natural." Arcangela Tarabotti espresó que yera una de los sos más grandes almiradores, anque escontra'l final de la so vida indicó que la atacara.[23] Marinella dedicó La Nobleza y l'Excelencia de les Muyeres a Lucio Scarano un doctor y amigu del so padre que s'interesó especialmente pola so formación lliteraria. Inclusive llamar "La xoya del nuesu sieglu" y comparar cola poeta griega Corinna[24] Marinella dedicó'l so poema Amoro Innamorato et Impazzato a una muyer: la duquesa de Mandua, Caterina Medici.[25]

Casóse col médicu Girolamo Vacca y del so testamentu deduzse que tuvo dos fíos, Antonio y Paulina.[4]

Morrió de malaria a los 82 años en Campiello dei Squillini en Venecia el 9 d'ochobre de 1653. Foi soterrada na ilesia parroquial cercana a S. Pantaleone.

Publicaciones editar

  • Marinella, L. , 1595, La Colomba sacra, Poema eroico. Venice.
  • 1597, Vita del serafico et gloriosu San Francesco. Descritto in ottava rima. Ove si spiegano -y attioni, Le astinenze y i miracoli di esso, Venice.
  • 1598, Amore innamorato ed impazzato, Venice.
  • 1601a, La nobiltà et l'eccellenza delle donne co' diffetti et mancamenti de gli uomini. Discorso di Lucrezia Marinella in due parti acolumbro, G , Venice.
  • 1601b, The Nobility and Excellence of Women, and the Defects and Vices of Men, Dunhill, A. (ed. and trans.), Chicago: The University of Chicago Press, 1999.
  • 1602, La vita di Maria vergine imperatrice dell'universu. Descritta in prosa y in ottava rima, Venice.
  • 1603, Rime sacre, Venice.
  • 1605, L'Arcadia felice, Venice.
  • 1605a, L'Arcadia felice, F. Lavocat (ed.), Florence: Accademia toscana di scienze y lettere, ‘La Colombaria’ 162, 1998.
  • 1605b, Vita del serafico, et gloriosu San Francesco. Descritto in ottava rima, Venice.
  • 1606, Vita di Santa Giustina in ottava rima, Florence.
  • 1617, La imperatrice dell'universu. Poema heroicu, Venice.
  • 1617a, La vita di Maria Vergine imperatrice dell'universu, Venice.
  • 1617b, Vite de' dodeci heroi di Christo, et de' Quatro Evangelisti, Venice.
  • 1624, De' gesti heroici y della vita meravigliosa della serafica Santa Caterina da Siena, Venice.
  • 1635, L'Enrico ovvero Bisanzio acquistato. Poema heroicu, Venice.
  • 1645a, Essortationi alle donne et a gli altri s'a loru saranno a grau di Lucretia Marinella. Parte Prima, Venice.
  • 1645b, Exhortations to Women and to Others if They Please, L. Benedetti (ed. and trans.), Toronto: Centre for Reformation and Renaissance Studies, 2012.[11]

Bibliografía editar

N'español editar

  • Cagnolati, Antonella; Lucrezia Marinelli Vacca, De la nobleza y excelencia de les muyeres. ArCiBel Editores. 2013 ISBN 9788415335351[26]

N'otros idiomes editar

  • Luca Piantoni, Mirabile cristianu ed eloquenza sacra in Lucrezia Marinelli, in Poesia y retorica del Sacru tra Cinque y Seicento, a cura di Elisabetta Selmi, Erminia Ardissino, Alessandria, Edizioni Dell'Orso, 2009, pp. 435–445.
  • Westwater, Lynn Lara. "The disquieting voice: Women's writing and antifeminism in seventeenth-century Venice (Italy, Lucrezia Marinella, Sara Copio Sullam, Arcangela Tarabotti)." Dissertation Abstracts International. Section A: Humanities And Social Sciences 64, non. 10 (2003): 3705. Women's Studies International, EBSCOhost
  • Putnam, Christie-Anne, and Anna Riehl. "Lucrezia Marinella and the "Querelle des Femmes" in Seventeenth-Century Italy." Sixteenth Century Journal 41, non. 4 (Winter 2010 20010): 1200-1201. Academic Search Complete, EBSCOhost
  • Byars, Jana. "Byars on Marinella." H-Net Reviews In The Humanities & Social Sciences (December 2012): 1-2. Academic Search Complete, EBSCOhost
  • Payne, Lynda Stephenson. "The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men (Book)." ISIS: Journal Of The History Of Science In Society 92, non. 4 (December 2001): 779.Academic Search Complete, EBSCOhost
  • Marinella, Lucrezia, and Anne Dunhill. 1999. The nobility and excellence of women, and the defects and vices of men. Chicago: University of Chicago Press.
  • Lucrezia Marinella. De’ gesti eroici y della vita maravigliosa della Serafica S. Caterina da Siena De’ gesti eroici y della vita maravigliosa della Serafica S. Caterina da Siena by Lucrezia Marinella
  • Deslauriers, Marguerite, "Lucrezia Marinella", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2012 Edition), Edward N. Zalta (ed.)

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 121460460. Data de consulta: 13 agostu 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. Scheda biografica
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Rosa Rius Gatell (1993). «Lucrezia Marinelli y la "excelencia" de les muyeres na Venecia de 1600».
  5. 5,0 5,1 Marinella, Lucrezia, and Anne Dunhill. 1999. The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago: University of Chicago Press. (pg.3) Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «Marinella_1» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  6. Marinella, Lucrezia, and Stampino MG. 1998. Enrico; or Byzantium Conquered: A Heroic Poem. Chicago: University of Chicago Press (pg.4)
  7. Marinella, Lucrezia, and Stampino MG. 1998. Enrico; or Byzantium Conquered: A Heroic Poem. Chicago: University of Chicago Press (pg.4)
  8. Marinella, Lucrezia, and Anne Dunhill. 1999. The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago: University of Chicago Press.(pg. 3)
  9. Marinella, Lucrezia, and Anne Dunhill. 1999. The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago: University of Chicago Press.(pg. 1)
  10. Levi, Anna Bofill (8 de xunetu de 2016). Los soníos del silenciu: Aproximamientu a la hestoria de la creación musical de les muyeres (en castellanu). Editorial UOC. ISBN 9788491164944. Consultáu'l 16 d'avientu de 2016.
  11. 11,0 11,1 Deslauriers, Marguerite, "Lucrezia Marinella", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2012 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <http://plato.stanford.edu/archives/win2012/entries/lucrezia-marinella/>.
  12. Cox, Virginia (2011) The Prodigious Muse: Women's Writing in Counter-Reformation Italy., Web, Baltimore: The Johns Hopkins University Press, páx. 198. Consultáu'l 1 de mayu de 2015.
  13. Marinella, Lucrezia, and Anne Dunhill. 1999. The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago: University of Chicago Press. (pg.8)
  14. Marinella, Lucrezia, and Anne Dunhill. 1999. The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago: University of Chicago Press. (pg. 2)
  15. Kent, Francis William; Zika, Charles (2005) Rituals, Images, and Words, Web, Turnhout Brepols Publishers, páx. 326. ISBN 978-2-503-53801-3. Consultáu'l 1 de mayu de 2015.
  16. Marinella, Enrico. Chicago Press. (pg. 4)
  17. Marinella, Enrico.Chicago Press. (pg. 8)
  18. Kent, Francis William; Zika, Charles (2005) Rituals, Images, and Words, Web, Turnhout Brepols Publishers, páx. 332. ISBN 978-2-503-53801-3. Consultáu'l 1 de mayu de 2015.
  19. Byars, Jana. "Byars on Marinella." H-Net Reviews In The Humanities & Social Sciences (December 2012): 1-2. Academic Search Complete, EBSCOhost
  20. Kent, Francis William; Zika, Charles (2005) Rituals, Images, and Words. Turnhout Brepols Publishers, páx. 340. ISBN 978-2-503-53801-3. Consultáu'l 1 de mayu de 2015.
  21. Marinella, Lucrezia (1645) Essortationi alle donne et a gli altri s'a loru saranno a grau di Lucretia Marinella: Parte prima. Venice: Per Francesco Valuasense, páx. 11.
  22. Marinella, The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago. (pg.1)
  23. Marinella, The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men (pg.5)
  24. Marinella, The Nobility and Excellence of Women and the Defects and Vices of Men. Chicago. (pg.1)
  25. Marinella, Enrico.Chicago Press. (pg. 8)
  26. «Lucrezia Marinelli Vacca, De la nobleza y excelencia de les muyeres» (2013). Consultáu'l 16 d'avientu de 2016.

Enllaces esternos editar