Diferencies ente revisiones de «Mirandés»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Llinia 35:
En Portugal, l'asturllionés fálase principalmente nel conceyu de [[Miranda de l Douro]], y en dos aldees del conceyu de [[Bumioso]]; [[Angueira]], y [[Bilasseco]],<ref>[http://mirandes.no.sapo.pt/LMRNconvencao.pdf Convenção ortográfica da Lingua Mirandesa, Cámara Municipal de Miranda de Douro- Centro de Linguística da Universidade de Lisboa, Miranda de Douro-Lisboa, 1999]</ref> siendo discutida la inclusión nesti últimu conceyu de la freguesía de [[Caçarelhos|Caçareilhos]].<ref> Dellos autores, como Amadeu Ferreira, incluyen esta llocalidá ente les de fala mirandesa. Lo cierto ye que la Convención ortográfica de la llingua mirandesa nun la inclúi dientro del dominiu mirandés. Ver Ferreira, Amadeu (2010): “O Mínimo sobre a Língua Mirandesa”, en 11º Festival Intercéltico de Sendim, nᵘ 13, Sendin: Sons da Terra, páxs. 61 a 63</ref> Asina, l'área ocupada por falantes de mirandes tien alredor de 500 km² de superfice, asitiándose na llende cola provincia llionesa de [[Zamora (provincia)|Zamora]].
 
D'acuerdu con dellos autores, dende'l [[sieglu XVII]] nun se falaría asturianuasturlleonés na llocalidá de Miranda de l Douro, anque la llingua vieno a tornar a a ciudá gracies a falantes del área rural que treslladaron la so residencia nos caberos años. Arriendes d'ello, habría considerase a los alumnos de primaria que cursen l'asignatura de mirandés nes escueles públiques de la capital municipal.
 
Otramiente, el dominiu llingüísticu asturllionés nel actual territoriu de Portugal foi antaño más vastu, en trazos xenerales, tola zona del distritu de Bergancia que queda ente la oriella izquierda del [[ríu Sabor]] y el [[ríu Dueru]]. D'esti xeitu, otres fales llioneses caltuviérense hasta va poco na zona fronteriza del [[conceyu de Bergancia]], concretamente en [[Riudenore]], [[Guadramil]], [[Deilon]] y [[Petisqueira]].