Diferencies ente revisiones de «Diéresis»

Contenido eliminado Contenido añadido
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Llinia 36:
:* Coles formes d'infinitivu, xerundiu, futuru y condicional de los verbos acabaos en vocal + ''-ir'': ''tra'''i'''r'' (traicionar), ''tra'''i'''nt'' (traicionando), ''tra'''i'''ré'' (traicionaré), ''tra'''i'''ria'' (traicionaría)
:* Nes pallabres qu'apiencen colos prefixos ''anti-'', ''co-'', ''contra-'', ''re-'', y otros, más vocal: ''re'''u'''nió'' (aconceyamientu), ''anti'''i'''mperialisme'' (antiimperialismu), ''contra'''i'''ndicació'' (contraindicación)...
 
==Usu pa pronunciaciones específiques==
===N'albanés===
Nel alfabetu albanés, la lletra '''ë''' ye independiente y sirve pa representar el soníu [ə]. Asítiase depués de la lletra '''''e'''''.
===N'alemán===
L'alemán presenta les grafíes '''ä''', '''ö''' y '''ü''' pa representar respectivamente les vocales [ ɛ ]/[ ɛː ], [ œ ]/[ øː ], [ ʏ ]/[ yː ]. Nun se consideren lletres independientes. Puen sustituyise na escritura polos grupos ''ae'', ''oe'' y ''ue''.
===N'húngaru===
Nel alfabetu húngaru '''ö''' y '''ü''' son lletres independientes, y asítiense tres de la ''o'' y de la ''u'' respectivamente. Representen los soníos vocálicos de [ ø ] y [ y ].
===En suecu===
Nel alfabetu suecu ''' ä''' y ''' ö''' son lletres independientes, y asítiense al final del alfabetu. La so pronunciación ye [ ɛ ]/[ ɛː ] y [ œ ]/[ øː ] respectivamente.
===En vascu===
El dialectu suletín poseye una sesta vocal, '''ü''', pronunciada [y], que ye o bien una evolución llocal de "u", o ben una asimilación de "i" (cf. vascu estándar "du" > suletín "dü", y vascu estándar "ditu" > suletín "dütü").
 
==Artículos rellacionaos==
Línea 41 ⟶ 53:
*[[Tilde]]
*[[Alfabetu llatín]]
 
==Referencies==
{{llistaref}}