Diferencies ente revisiones de «Vitus Bering»

Contenido eliminado Contenido añadido
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Limotecariu (alderique | contribuciones)
Llinia 22:
[[Archivu:1966 CPA 3446.jpg |thumb|270px|widthpx| right| Descubrimientu de les islles del Comandante (sellu de correos de l'antigua URSS, 1966). Reproduzse la ruta de Bering na segunda espedición a Kamchatka y una recreación del so barcu, el ''Sviatoi Piotr'']]
 
Bering volvió ser escoyíu pa liderar una [[segunda espedición a Kamchatka]], esta vegada pola emperatriz [[Ana de Rusia]] (1693-1740), sobrina del zar PedroPedru, qu'aportara al tronu en 1730. Yera esta vegada una gran empresa que los sos oxetivos yeren esquizar una parte de Siberia, les mariñes ruses del norte y les rutes marítimes ente OjotskOkhotsk y América del Norte y Xapón. Bering volvió a la rexón de Kamchatka en [[1735]]. Cola ayuda de los [[Artesanía|artesanu]] locales Makar Rogachev y Andrey Kozmin construyó dos navíos: el ''Sviatoi Piotr'' (''San PedroPedru'') y ''Sviatoi Pavel'' (''San PabloPablu''), colos que partió en [[1740]]. Fundó [[Petropavlovsk]] en Kamchatka, y dende ende, lideró una espedición a Norteamérica en 1741. Una nube dixebró los dos barcos y Bering acabó na mariña sur de d'[[Alaska]], nel [[mar de Bering]], desembarcando cerca de la [[islaislla Kayak]]. El segundu barcu, encabezáu por [[Alekséi Chírikov]], desembarcó nel [[archipiélagu Alexander]], na Alaska suroriental. Estos viaxes de Bering y Tchirikov ocuparon un llugar central nos esfuerzos de Rusia por esquizar el Pacíficu norte y son anguaño conocíos como la «Gran Espedición del NordésNordeste».
 
Les dures condiciones de la rexón obligaron a Bering a tornar. Nel camín de regresu, afayó dalguna de les islles del archipiélagu de les [[islles AleutianasAleutianes]], a les que llamó [[islles Shumagin]] n'honor a un marineru del so barcu que morrió y foi soterráu ellí. Bering careció y al nun poder gobernar el so navío, tuvo qu'abelugase nes [[islles del Comandante]] (''Komandorskiye Ostrova''), al suroeste del mar de Bering. El 19 d'avientu de 1741 Vitus Bering morrió de [[escorbuto]] na [[IslaIslla de Bering|islaislla que lleva'l so nome]], una isla onde tamién morrieron 28 de los miembros de la so tripulación.
 
Una nube causó'l naufraxu del ''Piotr Sviatoi'', pero l'únicu carpinteru superviviente, S. Starodubstev, cola ayuda de la tripulación llogró construyir un pequeñu buque de lo que se fuera recuperáu nel momentu del fundimientu. El nuevu barcu tenía namái 12,2 metros y foi tamién llamáu ''Sviatoi Piotr''. De los 77 homes del ''Sviatoi Piotr'', namái 46 llograron sobrevivir a les dificultaes de la espedición. La última víctima finó'l día enantes de la llegada. El ''SviatoiPiotr'' continuu en serviciu mientres 12 años, saleando ente la península de Kamchatka y OjotskOkhotsk hasta 1755. El so fabricante, Starodubtsev, tornó'l so llar cubiertu d'honores y más tarde construyó otres embarcaciones.
 
Ente les resultancies tanxibles de la espedición, incluyíu'l descubrimientu d'Alaska, les islles AleutianasAleutianes, les islles del Comandante ya islaislla de Bering, destaquen la precisa cartografía de la mariña norte y nordésnordeste de Rusia, la refutación de la lleenda sobre llexendarios habitantes del Pacíficu norte y la realización d'un estudiu etnográficu, hestóricuhistóricu y biolóxicu de Siberia y Kamchatka. La espedición tamién punxo fin al suañu de la esistencia d'un pasu del Nordeste buscáu dende principios de sieglu XVI- que pudiera comunicar Asia y América.
 
La segunda espedición de Kamchatka colescolos sos 3 000 participantes, directos ya indirectos, foi una de les mayores espediciones de la hestoriahistoria. El costu total de la empresa, financiada pol Estáu rusu, tuvo un costu de la increíble suma pal periodu de 1,5 millones de rublos, más o menos una sesta parte de los ingresos de Rusia en 1724.
 
== Reconocencia de les sos espediciones ==