Diferencies ente revisiones de «Ganimedes (lluna)»

Contenido eliminado Contenido añadido
Llinia 71:
[[Image:Map of temparatureof ganymede.jpg|thumb|200px|right|Mapa colloreáu de temperatures de Ganimedes.]]
 
Pesie a estos datos, el [[telescopiu espacial Hubble]] alcontró en [[1995]] evidencies d'una llixera exosfera atmosférica con oxíxenu en Ganimedes, perasemeyada a la qu'alcontrara darréu n'Europa<ref name="Hall1998">{{cite journal |last=Hall |first=D.T. |last2=Feldman |first2=P.D. |last3=McGrath |first3=M.A. |last4=Strobel |first4=D. F. |display-authors=2 |title=The Far-Ultraviolet Oxygen Airglow of Europa and Ganymede |journal=The Astrophysical Journal |date=1998 |volume=499 |issue=1 |pages=475–481 |doi=10.1086/305604 |bibcode=1998ApJ...499..475H }}</ref><ref name="JPLAtmosphere">{{cite web |archiveurl= https://web.archive.org/web/20090504072525/http://www2.jpl.nasa.gov/galileo/hst7.html |url= http://www2.jpl.nasa.gov/galileo/hst7.html|title=Hubble Finds Thin Oxygen Atmosphere on Ganymede |work=Jet Propulsion Laboratory |publisher=NASA |date=1996-10-23 |accessdate= 2017-02-17 de febreru de 2017 |archivedate= 2009-05-04}}</ref>. El ''Hubble'' alcontró [[airglow]] d'oxíxenu atómicu nel espectru ultravioleta llonxanu, nes llonxitúes d'onda de 130,4 nm y 135,6 nm. L'airglow obsérvase cuando l'oxíxenu molecular ye disociáu pol impactu d'electrones, lo que representa la evidencia d'una atmósfera neutra significativa compuesta principalmente por molécules de O<sub>2</sub>. La so densidá numbérica na superficie probablemente ta nel rangu de (1,2–7)×10<sup>8</sup> cm<sup>−3</sup>, lo que correspuende con una presión na superficie de 0,2-1,2 micropascales<ref name="Hall1998" />. Estos valores son congruentes cola llende superior establecíu poles observaciones de la ''Voyager'' en [[1981]]. L'oxíxenu, sicasí, nun ye una evidencia de qu'haiga vida; créyese que se produz cuando l'agua xelao de Ganimedes ye dixebrada n'hidróxenu ya oxíxenu pola radiación. L'hidróxenu, entós, afuxe primero de l'atmósfera pola mor de la so perbaxa masa atómica<ref name="JPLAtmosphere" />.L'airglow observáu sobro Ganimedes nun ye espacialmente homoxéneu como'l d'Europa. El ''Hubble'' oxetivó dos manches brillantes asitiaes nos hemisferiu norte y sur, alredor de los 50º de llatitú, mesmo na llende ente les llínies de campu abiertes y zarraes de la magnetosfera ganimedina(ver más abaxu)<ref name="Feldman2000">{{cite journal |last=Feldman |first=Paul D. |last2=McGrath |first2=Melissa A. |last3=Strobell |first3=Darrell F. |last4=Moos |first4=H. Warren |last5=Retherford |first5=Kurt D. |last6=Wolven |first6=Brian C. |display-authors=2 |title=HST/STIS Ultraviolet Imaging of Polar Aurora on Ganymede |journal=The Astrophysical Journal |date=2000 |volume=535 |issue=2 |pages=1085–1090 |doi=10.1086/308889 |bibcode=2000ApJ...535.1085F |arxiv=astro-ph/0003486 }}</ref>. Les manches son, probablemente, aurores secundaries a la precipitación de plasma a lo llargu de les llínies de campu abiertes<ref name="Johnson1997">{{cite journal |last=Johnson |first=R.E. |date=1997 |title=Polar "Caps" on Ganymede and Io Revisited |journal=Icarus |volume=128 |issue=2 |pages=469–471 |bibcode=1997Icar..128..469J |doi=10.1006/icar.1997.5746 }}</ref>.
 
La esistencia d'una atmósfera neutra implica que tien d'haber una ionosfera, porque les molécules d'oxíxenu son ionizaes pol impactu d'electrones de la magnetosfera<ref name="Paranicas1999">{{cite journal |last=Paranicas |first=C. |last2=Paterson |first2=W. R. |last3=Cheng |first3=A. F. |last4=Mauk |first4=B. H. |last5=McEntire |first5=R. W. |last6=Frank |first6=L. A. |last7=Williams |first7=D. J. |display-authors=2 |title=Energetic particles observations near Ganymede |journal=J.of Geophys. Res. |date=1999 |volume=104 |issue=A8 |pages=17,459–17,469 |doi=10.1029/1999JA900199 |bibcode=1999JGR...10417459P }}</ref> y pola radiación ultravioleta estrema solar<ref name="Eviatar2001">{{cite journal |last=Eviatar |first=Aharon |last2=Vasyliunas |first2=Vytenis M. |last3=Gurnett |first3=Donald A. |display-authors=2 |title=The ionosphere of Ganymede |journal=Planet. Space Sci. |date=2001 |volume=49 |issue=3–4 |pages=327–336 |doi=10.1016/S0032-0633(00)00154-9 |url=http://www.tau.ac.il/~arkee/ganymop.ps |format=ps |bibcode=2001P&SS...49..327E }}</ref>. Sicasí, la naturaleza de la ionosfera de Ganimedes ye tan controvertida como la de la atmósfera. Delles midiciones de la sonda Galileo atoparon una alta densidá d'electrones cerca de Ganimedes, suxiriendo la esistencia de ionosfera, mentantu qu'otres midiciones nun foron a alcontrar daqué<ref name="Eviatar2001" />. La densidá d'electrones cerca de la superficie estímase, según diferentes estudios, ente 400 y 2.500 cm<sup>−3</sup>.<ref name="Eviatar2001" />.