Diferencies ente revisiones de «Jean-Paul Sartre»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Robó: Troquéu automáticu de testu (- namá + namái )
Sin resumen de edición
Llinia 27:
}}
{{Multimedia|archivo=Reflexones de Jean Paul Sartre sobre la guerra y la llibertá.ogg|títulu=Cavilgues de J. P. Sartre|descripción=Cavilgues de Jean Paul Sartre sobre la guerra y la llibertá.}}
'''Jean-Paul Charles Aymard Sartre''' ([[París]], [[21 de xunu]] de [[1905]] – [[París|ibíd.]], [[15 d'abril]] de [[1980]]), conocíu comúnmente como '''Jean-Paul Sartre''', foi un [[Filosofía|filósofu]], [[escritor]], [[novelista]], [[dramaturgu]], [[activista políticu]], [[biógrafu]] y [[críticu lliterariu]] [[Francia|francés]], esponente del [[esistencialismu]] y del [[marxismu humanista]]. Foi'l décimu escritor francés escoyíu como [[Anexu:Premio Nobel de Lliteratura|PremioPremiu Nobel de Lliteratura]], en [[1964]], pero refugar esplicando nuna carta<ref>{{cita web |url=http://cultura.elpais.com/cultura/2015/01/05/actualidá/1420480227_638327.html | títulu=Sartre pidió per carta que nun-y dieren el Nobel que finalmente ganó en 1964 | fechaacceso=5 de xineru de 2015 | apellíu=El País | fecha=5 de xineru de 2015l}}</ref> a la [[Academia Sueca]] qu'él tenía por riegla tornar toa reconocencia o distinción y que los llazos ente l'home y la cultura teníen de desenvolvese directamente, ensin pasar poles instituciones. Foi pareya de la tamién filósofa [[Simone de Beauvoir]].
 
== Biografía ==
Llinia 37:
Estudió en París na "elitista" [[École Normale Supérieure]], graduándose en 1929 con un Doctoráu en Filosofía. Ye mientres los sos estudios que conoció a [[Simone de Beauvoir]] y a [[Raymond Aron]]. Sartre y de Beauvoir volviéronse compañeros indixebrables mientres el restu de les sos vides.
 
Foi soldáu conscripto del [[Exércitu Francés]] ente [[1929]] y [[1931]]. Declaró darréu en 1959, que cada francés yera responsable colectivamente de los crímenes mientres la [[Guerra d'Independencia d'Arxelia]] (que yera una colonia francesa).<ref>{{cita llibrollibru| títulu=Uncivil War: Intellectuals and Identity Politics During the Decolonization of Algeria| autor=James D. -y Sueur, y Pierre Bourdieu|añu=2005| editorial=University of Nebraska Press | id = ISBN 0-8032-8028-9 | páxines=8=178 }}</ref>
 
En 1939 Sartre sirvió como meteorólogu nel Exércitu Francés mientres la [[Segunda Guerra Mundial]].<ref>{{citecita llibrollibru|autor=Adrian Van dean Hoven, y Andrew N. Leak |títulu=Sartre Today: A Centenary Celebration |añu=2005 |editorial=Berghahn Books |id= ISBN 1-84545-166-X}}</ref> Foi prindáu por tropes alemanes en 1940 en [[Padoux]], pasando 9 meses como prisioneru de guerra en [[Nancy]] y depués en [[Stalag]]. Nun abandonó la filosofía mientres esi periodu y escribía a diariu, según el so testimoniu, apuntes nuna llibreta que caltuvo mientres la so vida en prisión
<!--After the war ended Sartre established ''[[-yos Temps Modernes]]'' (''Modern Times''), a quarterly literary and political [[review]], and started writing full-time as well as continuing his political activism. He would draw on his war experiences for his great trilogy of novels, ''-yos Chemins de Llibertar'' (''[[Los caminos de la llibertá]]'') (1945–1949).-->
 
En [[1964]] refugó'l [[Anexu:Premio Nobel de Lliteratura|PremioPremiu Nobel de Lliteratura]], alegando que la so aceptación implicaría perder la so identidá de filósofu.
 
La so vida caracterizar por una actitú militante de la filosofía. Solidarizar colos más importantes acontecimientos de la so dómina, como'l [[Mayu Francés]], la [[Revolución Cultural]] [[china]] —na so etapa d'acercamientu a los maoístes, a la fin de la so vida— y cola [[Revolución Cubana]]. A pesar de la so apolmonante fama mundial, Sartre caltuvo una vida senciella, con poques posesiones materiales y viviegamente comprometíu a delles causes hasta'l final de la so vida.
Llinia 174:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}
 
== Enllaces esternos ==
Llinia 188:
* [http://www.theoria.eu/nomaes/36/adolfovrocca_2.pdf Jean Paul Sartre: Esquisa d'una teoría de les emociones; conciencia y mundu UCM - PDF]
*[http://www.literalia.es/PDF-Les Manos Puerques-de-Sartre-Jean-Paul-1-21839.html Les manos puerques. Reseña] En castellán.
{{socesión
{{sucesión
| títulotítulu=[[Imaxe: Nobel prize medal.svg|25px|center]] [[Anexu:Premio Nobel de Lliteratura|PremioPremiu Nobel de Lliteratura]]
| periodu=[[1964]] (Refugáu pol autor)
| predecesor=[[Yorgos Seferis]]
| sucesorsocesor=[[Mijaíl Sholojov]]
}}
 
{{NF|1905|1980|Sartre, Jean-Paul}}
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
{{Tradubot|Jean-Paul Sartre}}
Línea 234 ⟶ 217:
[[Categoría:Militares franceses de la Segunda Guerra Mundial]]
[[Categoría:Persones que refugaron la Lexón d'Honor]]
 
 
[[Categoría:TB15]]