Diferencies ente revisiones de «Gramática del asturianu»

Contenido eliminado Contenido añadido
Xariegu (alderique | contribuciones)
Nun soi falante d'asturianu estándar.
 
Xariegu (alderique | contribuciones)
Outra vez tentéi escribrir en central
Llinia 1:
'''Xéneru y númberu del nome'''
''
 
El neutru de materia''
 
N'asturllïonés, a diferencia del castellanu, inda se caltien el xéneru neutru. El neutru apaez nel artículu, nos axetivos y nos pronomes personales qu'entren en concordancia con un sustantivu non cuntable en posición pospuesta o atributiva. Nos axetivos hai tres tres terminaciones: -U, -A, -O (pal neutru). Los axetivos en -E, -A o en consonante que nun seya -N nun amuesen neutru.
Llinia 7:
La madera ta moyado; el ganáu ye ruino, peru esti xatu nun ye ruin
Día aciar, selmana aciar, esto ye aciar; xente drechista
''
Formantes de númberu''
 
El morfema de plural ufre cuatru posibilidaes: -S, -ES, -OS, -NES
(1) Formante -S: en delles pallabres que terminen en -E, en diptongu o triptongu acabáu en -I, o singular en vocal tónica: el monte llibre - los montes llibres, fonte - fontes, rei - reis, llei - lleis, esquí - esquís
(2) Formante -ES: en delles pallabres que en singular finen en -A (masculines y femenines), en pallabres acabaes en consonante, y en pallabres con singular en vocal tónica: lloba - llobes, cura - cures, socialista - socialistes, animal - animales, canal - canales, llagar - llagares, señardá - señardaes, amistá - amistaes
(3) Formante -OS: en delles pallabres con singular en -U, -O, -ÍN, -ÁN, -ÓN, o n'axetivos en -Z: deu - deos, amigu - amigos, auto - autos, camín - caminos, ayerán - ayeranos, rapazón - rapazonos (o rapazones), bonaz - bonazos
(4) Formante -NES: namái en dellos sustantivos cultos: orixe - orixenes, resume - resúmenes, virxe - vírxenes