Diferencies ente revisiones de «Gerardo de Cambrai»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
Llinia 1:
{{Tradubot|Gerardo de Cambrai}}
{{Infobox persona}}
'''Gerardo de Cambrai''' o '''de Florennes''' (ca. 975 - 14 marzu 1051) foi obispu de [[Cambrai]] dende 1012 hasta la so muerte, y unu de los intelectuales europeos más influyentes de la redolada del [[añu mil]].<ref>Erik Van Mingroot, art. "Gérard Ier de Florennes, évêque de Cambrai », dans ''Dictionnaire d’histoire et de géographie ecclésiastiques'', t. 20, Paris, 1984, col. 742-751</ref>
 
Línea 8 ⟶ 9:
Oponer a [[Adalberón de Laon]] sobre la tema de la [[Paz de Dios]], nun discutiniu que caltuvieron escontra l'añu mil. Dambos tuvieron ente los que desenvolvieron la idea del [[triestamentalismo]] como xustificación del sistema social feudal, na tradición del [[agustinismo políticu]].<ref>Alain Demurger, ''L'anicie des ordres religieux militaires'', [http://www.clio.fr/BIBLIOTHEQUE/l_anicie_deas_ordres_religieux_militaires.asp Clio.fr]</ref>
 
Foi capellán del emperador [[Enrique II del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Enrique II]], que-y nomó obispu'l 10 de febreru de 1012; tres lo que foi consagráu en [[Reims]] el 27 d'abril.<ref>Erik van Mingroot, ed. ''-yos chartes de Gérard {{Ier}}, Liébert et Gérard II, évêques de Cambrai'' 2005, p. 2.</ref> Sofitó a Enrique nes sos negociaciones con [[Roberto'l Piadosu]], rei de Francia. Tamién intervieno na [[querella de les investiduras]].
 
En 1024 Gerardo convocó un sínodu en [[Arrás]] pa combatir la herejía de [[Gundolfo]], que negaba la eficacia de la [[eucaristía]]. Nel ''Acta Synodi Atrebatensis''<ref>''[[Patrologia Llatina]]'' 142, cols. 1269–1312.</ref> recoyóse un sumariu de la doctrina cristiana tal como se concebía nel sieglu XI. Ente otres cuestiones, citábase la práctica de les paces. Según el testu, los herexes quedaron convencíos col maxisteriu de Gerardo, arrenunciaron a la herejía y reconciliáronse cola Ilesia.
Línea 14 ⟶ 15:
Nel mesmu añu de la so consagración, 1012, siendo inda [[canónigu]] de Reims, fundó la [[abadía de San Juan Bautista de Florennes]]; frente a la que punxo como primer abá a [[Ricardo de Verdún]], un reformador monásticu al que Gerardo sofitaba.<ref>Diane Reilly, ''Art of Reform in Eleventh-Century Flanders: Gerard of Cambrai, Richard of Saint-Vanne and the Saint-Vaast Bible'', Studies in the history of Christian traditions '''128''' (Leiden) 2006.</ref> En 1015, xuntu col so hermanu Godofredo, fixo donación del monesteriu de Florennes a la ilesia de [[Lieja]].<ref>''L'église impériale : de Baldéric II à Otbert'' [http://perso.infonie.be/liege06/05cinq.htm]</ref> Los testos realizaos nesi ''[[scriptorium]]'' mientres esa dómina amuesen una técnica d'escritura innovador: la separación de les palabres por aciu espacios.<ref>Paul Saenger, ''Space Between Words: the origins of silent reading'' 2000, p 192, and note 78.</ref>
 
== NotesReferencies ==
{{llistaref}}
<references />
 
{{NF|975|1051|Gerardo de Cambrai}}
 
[[Categoría:Obispos de Francia]]
[[Categoría:Obispos de Cambrai]]
[[Categoría:Escritores en llatín]]
[[Categoría:Politólogos de Francia]]