Diferencies ente revisiones de «Axedrez»

Contenido eliminado Contenido añadido
m renomar nomes de reis a -u
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-edC +e.C.)
Llinia 1:
{{1000}}
[[Archivu:ChessStartingPosition.jpg|thumb|right|300px|Un tableru del xuegu d'Axedrez.]]
L''''axedrez''' ye un [[xuegu]] d'orixe [[india|indiu]] datáu del [[sieglu V edCe.C.]] qu'evolucionó del primitvu chaturanga gracies al amestamientu con otru xuegu d'orixe [[Grecia|griegu]], la ''[[petteia]]'', tres la invasión d'[[Alexandru Magnu]] per estes tierres, foi dempués practicáu pel [[oriente próximu]] en [[Persia]] y darréu estendíu a [[Europa]] polos [[musulmanes]]. N'[[Asturies]] conocióse per primer vegada tres la invasión musulmana a la [[península ibérica]] y entamó a practicase gracies al rei [[Alfonsu X ''el sabiu'']] en [[1283]] col actual nome d''axedrez'', datu que conozse gracies a les sos tablines d'axedrez.
 
Anguaño practícase abondo en tol mundu, siendo [[Rusia]] l'actual potencia mundial nesti sen dende fai yá 100 años, cuntando con más d'una cuarta parte de ''Grandes Mayestros'' ente los 100 meyores xugadores del planeta, cabe destacar que namái 2 xugadores d'orixe non [[soviéticu]] fueron campeones del mundiu dende [[1948]], [[Bobby Fisher]] y [[Anand Viswanathan]] (en [[tamil]]: விஸ்வநாதன் ஆனந்த்).
Llinia 15:
=== El chaturanga ===
[[Archivu:Chaturanga.png|thumb|250px|Disposición inicial de les pieces del [[chaturanga]], precedente del axedrez actual.]]
El chaturanga ye un antiguu xuegu orixinariu de la [[India]] y del cual provién l'axedrez tal y como se conoz güei en día. Les referencies más antigües al chaturanga qu'esisten alcuéntrense nel <<Mahabharata>> escritu haza l'añu [[500 edCe.C.]] mientres que la versión moderna d'esti xuegu prautícase dende'l [[Sieglu VII]] polo que se-y considera la forma más antigua del axedrez. El chaturanga ye l'antecesor direutu del shatranx, que fo la forma na que l'axedrez arribó a la [[Europa medieval]].
 
=== Orixe ===
Llinia 56:
 
=== Del chaturanga al axedrez ===
Inda postúlase que'l chaturanga fo l'orixe del shatranx, y darréu ésti del axedrez, dalgunos investigadores creen que pa que l'axedrez pudiera llegar a tresformase nel xuegu que conocemos güei en día, el chaturanga tuvo que fusionase con otru xuegu más vieyu qu'elli; el llamáu <<petteia>>, n'onde col pasu'l tiempu'l xuegu fusionáu tresformaráse nel axedrez. Esti xuegu arribó a la India dende l'[[antigua Grecia]], debíu a la conquista qu'[[Alexandru Magnu]] fizo a esti país haza l'añu [[327 edCe.C.]] Siendo los soldaos griegos los que llevaben el xuegu dándo-ylo a conocer al pueblu hindú. Una vez na India, la petteia fusionó col chaturanga al dexar de llau el factor suerte y amestá-y la reflexón.
 
Puen apreciase xarrones griegos au muestren a [[Aquiles]] y a [[Áyax el Grande]] xugando una partida de ''petteia''; tamién [[Platón]] na so obra <<La República>> fai referencia a esti xuegu de mesa. N'escavaciones arqueolóxiques feches en [[Troya]] alcontráronse fragmentos d'un tableru de ''petteia''.