Diferencies ente revisiones de «Comunidá d'Estaos Independientes»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Uzbekistán +Uzbequistán)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Cazayistán +Kazakstán)
Llinia 45:
Yá en [[1991]] la [[disolución de la Unión Soviética]] yera daqué inevitable, a pesar de que los [[Referéndum|referendos]] habíos na mayoría de les sos repúbliques amosaben un claru sofitu a caltener la constitucionalidá y institucionalidad de la XRSS. El [[8 d'avientu]], los líderes de [[Rusia]], [[Bielorrusia]] y [[Ucrania]] axuntar na reserva natural de [[Monte de Białowieża|Belavézhskaya Pushcha]], 50 kilómetros al norte de la ciudá de [[Brest (Bielorrusia)|Brest]], en [[Bielorrusia]], onde roblaron el [[Tratáu de Belavezha]]. Naz asina la idea de la Comunidá d'Estaos Independientes (CEI), coles mesmes qu'anuncien que la nueva confederación va tar abierta a toles repúbliques soviétiques, según a toes aquelles que compartan los mesmos oxetivos.
 
L'entós [[Anexu:Gobernantes de la Unión Soviética|Presidente de la Unión Soviética]], [[Mijaíl Gorbachov]], describió la xunta como daqué "illegal y peligrosu" y "un golpe constitucional a la nación". Pero puestu foi claro que pocu o nada había por faer. El [[21 d'avientu]], los líderes de 11 de les 15 [[ex repúbliques soviétiques]] axuntar en [[Almatý|Alma-Arreya]], en [[CazayistánKazakstán]], y roblaron el tratáu. D'esta manera, la CEI quedaba ratificada y la XRSS oficialmente disuelta.
 
El [[25 d'avientu]] de [[1991]] Gorbachov arrenunciu a la presidencia d'un país que yá nun esistía. Los trés Estaos bálticos ([[Estonia]], [[Letonia]] y [[Lituania]]) nun roblaron el tratáu, de la mesma manera que [[Xeorxa]]: los cuatro países argumentaben que fueren por fuerza incorporaos a la [[XRSS]].
 
Los once Estaos orixinales fueron [[Armenia]], [[Azerbaixán]], [[Bielorrusia]], [[CazayistánKazakstán]], [[Kirguistán]], [[Moldavia]], [[Rusia]], [[Tayikistán]], [[Turkmenistán]], [[Uzbequistán]] y [[Ucrania]]. En [[avientu]] de [[1993]], finalmente, [[Xeorxa]] xunir a la CEI tres una guerra civil na que tropes ruses intervinieron a favor del gobiernu de [[Eduard Shevardnadze]], cercanu a [[Moscú]]. El [[26 d'agostu]] de [[2005]] [[Turkmenistán]] abandonó l'organismu pa convertise en miembru asociáu. En [[agostu]] de [[2008]] [[Xeorxa]] anuncia la so retirada total de la CEI tres la [[Guerra d'Osetia del Sur de 2008|Guerra d'Osetia del Sur]], y dexa de ser miembru formal del órganu en [[agostu]] de [[2009]].
 
== Papel y organización de la CEI ==
Llinia 80:
* '''Conseyu de Ministros de Relaciones Esteriores'''
* '''Conseyu de Ministros de Defensa'''
* '''Asamblea Interparlamentaria''': Establecida en [[marzu]] de [[1992]] como una institución de consulta, los primeros participantes fueron [[Armenia]], [[Bielorrusia]], [[CazayistánKazakstán]], [[Tayikistán]], [[Uzbequistán]], [[Kirguistán]] y [[Rusia]]. Ente [[1993]] y [[1996]] [[Azerbaixán]], [[Xeorxa]] y [[Moldavia]] tamién se xunieron. [[Ucrania]] aportó a xunise en [[1999]].
 
L'Asamblea Interparlamentaria tien les sos sesiones en [[San Petersburgu]] dos veces al añu, y ta compuestu por delegaciones parlamentaries de cada unu de los sos Estaos miembros. L'Asamblea Interparlamentaria cuenta con comisiones permanentes: Asuntos llegales, Economía y finances, Política social y Derechos humanos, Ecoloxía y Recursos naturales.