Diferencies ente revisiones de «Consonante»

Contenido eliminado Contenido añadido
m idega --> idea (Cons. Bot-Andeches)
Sin resumen de edición
Llinia 1:
{| align="right" cellpadding="1" style="width: 10em; border: 1px solid #8888aa; background-color: #f7f8ff; ldpadding: 5px; font-size: 90%; margin: 0 0 10px 10px;"
Una '''consonante''' ye un soníu de la [[llingua]] oral orixináu pol pieslle o estrenchamientu del tractu vocal por averamientu o contautu de los muérganos d'articulación de tala mena que faiga una torbelina audible. El términu ''consonante'' remanez del [[llatín]] y orixinalmente referíase a "sonar xunto con" o "sonar con" siendo la idea de que les consonantes nun teníen soníu en sí mesmes, darréu qu'en llatín ya apaecíen namái xunto a una [[vocal]]. Esta sicasí, ye una conceición poco afortunada de les consonantes (darréu qu'hai llingües au les pallabres llargues nun tienen nenguna vocal). En llingüística moderna defínense les consonantes en términos de constricción del tractu vocal.
| style="background-color: #ccccff; text-align: center;" | '''[[Puntu d'articulación|Punto d'articulación]]'''
 
=== L' '''alfabetu llatín''' ===
 
 
{| align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="8" bgcolor="#EFEFEF" style="font-size:20px; text-align:center;"
|-
| style="line-height: 1.2em;" |[[Consonante llabial|Llabial]]
| [[B]] || [[C]] || [[D]] || [[F]] || [[G]] || [[H]] || [[J]] || [[K]] || [[L]] || [[M]] || [[N]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante billabial|Billabial]]
| [[P]] || [[Q]] || [[R]] || [[S]] || [[T]] || [[V]] || [[W]] || [[X]] || [[Y]] || [[Z]] ||
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante llabiu-velar|Llabiu-velar]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante llabiu-alveolar|Llabiu-alveolar]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante labiodental|Labiodental]]
|-
| style="line-height: 1.2em;" | [[Consonante coronal|Coronal]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante linguolabial|Linguolabial]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante interdental|Interdental]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante dental|Dental]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante alveolar|Alveolar]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante apical|Apical]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante postalveolar|Postalveolar]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante alveolu-palatal|Alveolu-palatal]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante retrofleja|Retrofleja]]
|-
| style="line-height: 1.2em;" | [[Consonante dosal|Dorsal]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante palatal|Palatal]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante llabiu-palatal consonant|Llabiu-palatal]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante velar|Velar]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante uvular|Uvular]]
|-
| style="padding-left: 2em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante uvular-epiglotal|Uvular-epiglotal]]
|-
| style="line-height: 1.2em;" | [[Consonante radical|Radical]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante faringal|Faringal]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante epigloto-faringal|Epigloto-faringal]]
|-
| style="padding-left: 1em; line-height: 1.2em;" | [[Consonante epiglotal|Epiglotal]]
|-
| style="line-height: 1.2em;" | [[Consonante glotal|Glotal]]
|-
| style="font-size: smaller; line-height: 115%; border-top: 1px solid #cccccc; padding-top: 0.5em;" | Esta páxina contien información [[fonética]] del [[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI (IPA)]], que puede nun amosase correchamente en dellos navegadores. [[Alfabetu Fonéticu Internacional|[Help]]]
|}
{{otros usos|Consonancia|intervalo musicales}}
Una '''consonante''' (del llatín ''consŏnans, -antis'', participiu activu de ''consonāre'', tar n'harmonía) ye un [[fono|soníu]] de la [[lenguaje|lengua]] oral aniciáu pol zarru o estrechamientu del tracto vocal por acercamientu o contactu de los órganos d'articulación de tal manera que cause una turbulencia oyible. El términu ''consonante'' provien del [[llatín]] y originalmente referir a "sonar xuntu con" o "sonar con" siendo la idea de que les consonantes nun teníen soníu en sí mesmes, yá en llatín que namá apaecíen al pie de una [[vocal]]. Esta sicasí ye una concepción pocu afortunada de les consonantes, yá que güei día esisten llingües onde hai palabres llargues qu'escarecen por completu de vocales. Sicasí, esta resultancia deber al desenvolvimientu llingüísticu a lo llargo del tiempu. Dellos estudios ya inclusive diccionarios etimolóxicos acoten esti conceutu, facilitando les formes de palabres anteriores a dichu desenvuelvo. Poro, el fechu de que ciertes palabres contemporanees, por casu n'idiomes eslavos, paezan escarecer de vocales, nun quier dicir qu'éstes non -yos sían intrínseques. En llingüística moderna defínense les consonantes en términos de constricción del tracto vocal.
 
== Signos consonánticos del alfabetu ==
L'[[alfabetu llatín]] tenía orixinalmente 23 lletres, pero delles creaes na edá media como [[V]], [[W]], [[J]] foron incorporaes en gran parte de les llingües.
 
Magar queAnque cada llinguaidioma tien les sos propies consonantes, munches d'esteséstes coinciden perpor aciucuenta de la influyenciainfluencia del Imperiu[[griegu Romanu. Asinaantiguu]], endel rusucual surdieron los alfabetos [[alfabetu llatinu|llatinu]] y [[Alfabetu cirílicu|cirílicu]] y les sos variantes pa cada idioma (alfabetu del tenemoscastellán):
 
Β Γ Δ Ζ Θ Κ Λ Μ Ν Ξ Π Ρ Σ Τ Φ Χ Ψ
{| align="center" border="1" cellspacing="0" cellpadding="8" bgcolor="#EFEFEF" style="font-size:20px; text-align:center;"
 
|-
B C D F G H J K L M N Ñ P Q R S T V W X Y Z.
| [[Б]] || [[В]] || [[Г]] || [[Д]] || [[Ж]] || [[З]] || [[К]] || [[Л]] || [[М]] || [[Н]] || [[П]]
 
|-
Б В Г Д Ж З К Л М Н П Р С Т Ф Х Ц Ч Ш Щ
| [[Р]] || [[С]] || [[Т]] || [[Ф]] || [[Х]] || [[Ц]] || [[Ч]] || [[Ш]] || [[Щ]] || ||
 
|}
Cuidao que el númberu de consonantes nes llingües del mundu ye enforma mayor que'l númberu de lletres pa consonantes disponibles en cualquier alfabetu, los [[llingüista]]s plantegaron sistemes como'l [[Alfabetu fonéticu internacional]] o AFI (IPA) p'asignar un únicu signu a cada consonante identificaes nes llingües del mundu.
Abondo asemeyaes a les llatines polo mesmo.
 
== Clasificación fonética de les consonantes ==
Toa consonante queda caracterizada [[fonética]]mente por un conxuntu de '''[[traza distintiva|traces distintives]]'''. Nes llingües del mundu atopáronse toos estes traces distintives (anque non en toles llingües toes estes traces son siempres relevantes):
 
* El '''[[manera d'articulación]]''', acordies con como ye apexada la corriente d'aire; según esta traza les consonantes estremar en [[consonante nasal|nasales]], [[obstruyente]]s ([[consonante fricativa|fricatives]], [[consonante africada|africaes]] y [[consonante oclusiva|oclusives]]) y [[consonante aproximante|aproximantes]].
* El '''[[puntu d'articulación]]''' según el llugar del tracto bucal onde se produz la obstrucción de la corriente d'aire. Según esta traza estremar en llabiales, coronales, dosales, radicales y glotales.
* El '''[[manera de fonación]]''' que tien que ver con como les [[cuerdes vocales]] cimblen mientres l'articulación del soníu, acordies con esta traza les consonantes pueden ser [[consonante sonora|sonores]] o [[consonante sorda|sordes]].
* El '''VOT ("''voice onset time''")''' que tien que ver col tiempu de retrasu de la fonación, d'alcuerdu a esta traza tenemos [[consonante aspirada|aspiraes]] y non aspiraes.
* El '''mecanismu de la corriente d'aire''', que clasifica a les consonantes en pulmonares egresivas, [[eyectiva]]s, [[click consonánticu|clics]] y [[Consonante implosiva|implosivas]].
* La '''llargor''' o '''xeminación''', qu'afecta especialmente a la duración de les mesmes.
* La '''fuerza articulatorio''' que les estrema en tirantes o laxas.
 
== Referencia ==
* {{cita llibro|apellíos=Ladefoged|nombre=Peter|títulu=Vowels and Consonants|url=http://www.phonetics.ucla.edu/vowels/contents.html|fechaacceso=5 de payares de 2008|fecha = xineru de 2005|editorial=Wiley-Blackwell|idioma=inglés|isbn=978-1405124591}}
 
== Vease tamién ==
* [[Vocal]]
 
 
 
 
== Enllaces esternos ==
{{RAE|consonante}}
{{Tradubot|Consonante}}
 
[[Categoría:Fonoloxía]]
[[Categoría:Fonética]]
[[Categoría:Consonantes| ]]
 
[[es:Consonante]]
[[Categoría:TBVsuarezp]]