Diferencies ente revisiones de «Asia Central»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Azerbaiyán +Azerbaixán)
Llinia 17:
El '''Asia Central''' ye la rexón que engloba a les naciones que s'atopen na parte central de [[Asia]]. Nun esiste un alcuerdu unánime sobre qué territorios formen esta rexón. Sicasí esiste un consensu xeneral sobre delles árees xeográfiques definíes qu'ensin dulda pertenecen a esta zona; ye'l casu de les actuales repúbliques de [[Cazayistán]], [[Kirguistán]], [[Tayikistán]], [[Turkmenistán]] y [[Uzbekistán]].
 
Suelen considerase tamién como parte de la zona, por venceyos xeográficos, hestóricos y culturales, la [[Mongolia Interior|Rexón Autónoma de Mongolia Interior]] de la República Popular China, y entidaes federales integrantes de la [[Rusia|Federación de Rusia]]: la [[Kalmukia|República Kalmyk]], la [[Tartaristán|República de Tatarstán]], la [[Bashkortostán|República de Bashkortostán]], la [[República de Altái]], la [[Tuvá|República de Tuvá]], la [[Buriatia|República de Buriatia]], y parte de la [[República de Saja]].<ref>Soucek, S. ''A History of Inner Asia''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2000, ISBN 0-521-65704-0 (p. xi)</ref> Esta delimitación tien sentíu na dómina actual, pero en términos históricos ye habitual estender la denominación pa entender [[Afganistán]], partes de [[Irán]], [[Pakistán]], [[Siberia]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]] y el [[Tíbet]] y les actuales repúbliques de [[Armenia]], [[AzerbaiyánAzerbaixán]] y [[Xeorxa]], anque estos trés últimes suelen incluyise tamién dientro del [[Cáucaso]].
 
Xeográficamente, la llende meridional d'Asia Central ta señaláu per una llínea casi ininterrumpida de cadenes montascoses, d'unos 6.500&nbsp;km de llargor, que llega dende la China hasta'l mar Negru, enzancando l'accesu escontra l'interior dende Asia del Sureste, el subcontinente indiu y Oriente Mediu. Eses cadenes montascoses son, d'este a oeste, el [[Nan Shan]], el [[Altyn-Tagh]], los [[Karakórum]], el [[Hindu Kush]] y el [[Paropamisus]], el [[Elburz]] y les [[montes del Cáucaso]].