Diferencies ente revisiones de «Arteria»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Robó: Troquéu automáticu de testu (-\[\[\b([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+)(u\b)\]\]s\b +\1os)
Llinia 33:
# '''Interna''' o '''íntima''': Constituyida pol [[endotelio]] (un [[epiteliu]] simple planu), una llámina basal y una capa conxuntiva subendotelial. La íntima ta presente en tolos vasos (arteries o venes) y la so composición ye idéntica en toos. La clasificación de los vasos depende por tantu de la descripción histolóxica de les otres dos capes.
# '''Media''': Compuesta por fibres musculares llises dispuestes de forma concéntrica, fibres elástiques y fibres de [[coláxenu]], en proporción variable según el tipu d'arteria. Nes arteries, la media ye una capa d'aspeutu compactu y d'espesura regular.
# '''Esterna''' o '''adventicia''': Formada por [[texíu conxuntivo]] laxo, compuestu fundamentalmente por [[fibroblastu|fibroblastos]]s y coláxenu. N'arteries de diámetru cimeru a 1 mm, la nutrición d'estes túniques o capes cuerre al cargu de los ''vasa vasorum''; el so inervación, de los ''nervi vasorum'' (fenómenos vasomotores).
 
Les llendes ente los trés capes tán xeneralmente bien definíos nes arteries. Les arteries presenten siempres una '''llámina elástica interna''' dixebrando la íntima de la media, y (sacante les arterioles) presenten una '''llámina elástica esterna''' que dixebra la media de la adventicia. La llámina elástica esterna síguese de cutiu coles fibres elástiques de la adventicia.
Llinia 100:
Ente los griegos clásicos, les arteries considerábense como "tubos buecos" responsables del tresporte d'aire a los texíos, conectaes a la [[gorgoberu]]. Esta interpretación deber a que, nos organismos muertos, les arteries atópense vacíes, porque toa'l sangre pasa al sistema venosu.
 
Na edá media, considerábase que les arteries tresportaben un fluyíu, denomináu "sangre espiritual" o "espíritu vital", distintu del conteníu de les venes. Esta teoría remontar hasta [[Galeno]]. Nel periodu medieval tardíu, la [[gorgoberu]],<ref>Oxford English Dictionary.</ref> y los [[lligamentu|lligamentos]]s tamién se denominaben "arteries".<ref>Shakespeare, William. Hamlet Complete, Authoritative Text with Biographical and Historical Contexts, Critical History, and Essays from Five Contemporary Critical Perspectives. Boston: Bedford Books of St. Martins Press, 1994. pg. 50.</ref>
 
[[William Harvey]] describió y popularizó el conceutu modernu del sistema circulatoriu y les funciones d'arteries y venes nel sieglu XVII. Anque l'español [[Miguel Servet]] describió la circulación pulmonar un cuartu de sieglu primero que Harvey naciera, escribir nun llibru de Teoloxía (Christianismi Restitutio, publicáu en 1553), que foi consideráu como [[herejía]] y conduciólu a la foguera. Arriendes d'ello, casi toles copies del mesmu fueron quemaes sacante trés, que fueron descubiertes décades más tarde.