Diferencies ente revisiones de «Asia Central»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Robó: Troquéu automáticu de testu (-\[\[\b([a-zA-ZáéíóúÁÉÍÓÚñÑ]+)(u\b)\]\]s\b +\1os)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Cazayistán +Kazakstán)
Llinia 1:
{{Rexón}}
'''Asia Central '''ye una de los ventidós [[Subregión|subregiones]] en que la [[ONU]] estrema'l [[mundu]]. Ta compuesta por cinco paísesː [[CazayistánKazakstán]], [[Kirguistán]], [[Tayikistán]], [[Turkmenistán]] y [[Uzbekistán]]. Les sos mayores ciudaes son [[Taskent]] (Uzbekistán), [[Almatý]] (CazayistánKazakstán), [[Asjabad]] (Turkmenistán) y [[Biskek]] (Kirguistán).
 
Llinda al norte con [[Asia del Norte]], al este con [[Asia Oriental]], al sur con [[Asia del Sur]] y al oeste y noroeste cola parte europea de [[Rusia]]. Con 64 370 000 hab. en 2013 ye la segunda rexón menos poblada —per delantre d'Asia del Norte—, con 4 millones de km², la menos estensa, y con 16.1 hab/km² la segunda menos [[Densidá de población|densamente poblada]], nuevamente per delantre d'Asia del Norte.
Llinia 6:
Asia Central caracterizóse históricamente polos sos pueblos [[nómada]]s y pola [[Ruta de la Seda]].<ref>[http://www.allempires.com/article/index.php?q=Central_Asia Steppe Nomads and Central Asia]</ref> Como resultancia foi la vía pola que se movieron persones, bienes, ya idees, ente [[Europa]], [[Oriente Mediu]], [[Asia del Sur]], y [[Asia Oriental]].<ref>[http://www.silk-road.com/artl/srtravelmain.shtml Travelers on the Silk Road]</ref>
 
Esisten delles definiciones de lo que constitúi Asia Central. Anguaño síguese la definición de la [[subregión de la ONU]] que la compon de cinco repúbliques ex-[[Unión Soviética|Soviétiques]] [[CazayistánKazakstán]], [[Kirguistán]], [[Tayikistán]], [[Turkmenistán]] y [[Uzbekistán]]. N'ocasiones, por razones étniques inclúyense [[Mongolia]], [[Afganistán]], [[Territorios del Norte (Pakistán)|Pakistán del Norte]], [[Jorasán|Irán del Nordés]], [[Jammu y Caxmir|Noroeste d'India]] y el [[Xinjiang|China del Oeste]]. N'ocasiones s'amplia entá más p'acoyer otres partes de China como [[Qinghai]], [[Tíbet]], [[Gansu]] y [[Mongolia Interior]] según el sur de [[Siberia]]. El fechu de que los cinco repúbliques ex-soviétiques terminen col sufixu "[[-stán]]" (qu'en [[persa]] significa "llugar de") fai qu'a esta rexón conocer coloquialmente como '''los Stans'''.<ref>{{cite web |author=Paul McFedries |url = http://www.wordspy.com/words/stans.asp |title=stans |publisher = Word Spy |date=25 d'ochobre de 2001 |accessdate = 16 de febreru de 2011}}</ref>
 
Previu a la nacencia de Mahoma y mientres la Edá Media la rexón taba compuesta de [[pueblos iranios]]<ref name="ReferenceA">Encyclopædia Iranica, "CENTRAL ASIA: The Islamic period up to the mongols", C. Edmund Bosworth: "In early Islamic times Persians tendéi to identify all the lands to the northeast of Khorasan and lying beyond the Oxus with the region of Turan, which in the Shahnama of Ferdowsi is regarded as the land allotted to Fereydun's son Tur. The denizens of Turan were held to include the Turks, in the first four centuries of Islam essentially those nomadizing beyond the Jaxartes, and behind them the Chinese (see Kowalski; [[Vladimir Minorsky|Minorsky]], "Turan"). Turan thus became both an ethnic and a geographical term, but always containing ambiguities and contradictions, arising from the fact that all through Islamic times the lands immediately beyond the Oxus and along its lower reaches were the homes not of Turks but of Iranian peoples, such as the Sogdians and Khwarezmians."</ref><ref>C.Y. Bosworth, "The Appearance of the Arabs in Central Asia under the Umayyads and the establishment of Islam", in ''History of Civilizations of Central Asia'', Vol. IV: The Age of Achievement: AD 750 to the End of the Fifteenth Century, Part One: The Historical, Social and Economic Setting, edited by M. S. Asimov and C. Y. Bosworth. Multiple History Series. Paris: Motilal Banarsidass Publ./UNESCO Publishing, 1999. excerpt from page 23: "Central Asia in the early seventh century, was ethnically, still largely an Iranian land whose people used various Middle Iranian languages.". [http://books.google.com/books?id=lodSckjlNuMC&pg=PA23&lpg=PA23&dq=The+Appearance+of+the+Arabs+in+Central+Asia+under+the+Umayyads+and+the+establishment+of+Islam&source=bl&ots=OMseLQZtu0&sig=_K6knxMsp4dHH5_-rPayBlDXgDo&hl=en&ei=gZS7StbnJ8SQlAfI-dT-Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=The%20Appearance%20of%20the%20Arabs%20in%20Central%20Asia%20under%20the%20Umayyads%20and%20the%20establishment%20of%20Islam&f=false]</ref> qu'incluyía a [[sogdiano]]s y [[Corasmia|corasmios]] sedentarios y a [[escita]]s y [[alano]]s semi-nómades. La población sedentaria xuega un importante papel na hestoria de la zona, asina los [[tayikos]], [[pastunes]], [[pamiri]]s y otros [[pueblos iranios]] siguen presentes na zona. Pero tres la espansión de los [[pueblos túrquicos]], convirtióse tamién en patria de [[uzbekos]], [[cazacos]], [[Kirguís (etnia)|kirguís]] y [[güigures]] de forma que en ocasión Asia Central recibe'l nome de [[Turquestán]].
Llinia 15:
[[Archivu:Central Asia Ethnic ye.svg|thumb|250px|derecha|Composición llingüística.]]
 
El '''Asia Central''' ye la rexón que engloba a les naciones que s'atopen na parte central de [[Asia]]. Nun esiste un alcuerdu unánime sobre qué territorios formen esta rexón. Sicasí esiste un consensu xeneral sobre delles árees xeográfiques definíes qu'ensin dulda pertenecen a esta zona; ye'l casu de les actuales repúbliques de [[CazayistánKazakstán]], [[Kirguistán]], [[Tayikistán]], [[Turkmenistán]] y [[Uzbekistán]].
 
Suelen considerase tamién como parte de la zona, por venceyos xeográficos, hestóricos y culturales, la [[Mongolia Interior|Rexón Autónoma de Mongolia Interior]] de la República Popular China, y entidaes federales integrantes de la [[Rusia|Federación de Rusia]]: la [[Kalmukia|República Kalmyk]], la [[Tartaristán|República de Tatarstán]], la [[Bashkortostán|República de Bashkortostán]], la [[República de Altái]], la [[Tuvá|República de Tuvá]], la [[Buriatia|República de Buriatia]], y parte de la [[República de Saja]].<ref>Soucek, S. ''A History of Inner Asia''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2000, ISBN 0-521-65704-0 (p. xi)</ref> Esta delimitación tien sentíu na dómina actual, pero en términos históricos ye habitual estender la denominación pa entender [[Afganistán]], partes de [[Irán]], [[Pakistán]], [[Siberia]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]] y el [[Tíbet]] y les actuales repúbliques de [[Armenia]], [[Azerbaixán]] y [[Xeorxa]], anque estos trés últimes suelen incluyise tamién dientro del [[Cáucaso]].