Diferencies ente revisiones de «Truru»

Contenido eliminado Contenido añadido
Plantía: {{Correxir}}, usando FastButtons
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-llínea +llinia)
Llinia 20:
A lo llargo d'estos tiempos de prosperidá Truru yera un centru social y munches persones importantes #atopar nél. Unu de los residentes más notables foi Richard Lander, un esplorador qu'afayó la fonte del Ríu Níxer n'África y foi galardonáu cola primer medaya d'oru de Royal Geographical Society. Henry Martyn estudió matemátiques en Cambridge, dempués ordenóse sacerdote y convirtióse en misioneru, y dedicóse a traducir el Nuevu Testamentu a Urdu y Persa. Otros personaxes importantes son Humphry Davy, educáu en Truru ya inventor de la llámpara Daby, y Samuel Foote, actor y dramaturgu de la cai Boscawen.
 
La importancia de Truru aumentó muncho más nel sieglu XIX yá que tenía les sos propies fundiciones, [[Alfarería|alfareríes]], y curtiembres. El Great Western Railway llegó a Truru na década de los 60 con una llíneallinia directa dende Paddington, y l'obispáu de Truru en 1876 dio a la ciudá un obispu y dempués una catedral. Al tener catedral, l'añu siguiente la [[Victoria del Reinu Xuníu|Reina Victoria]] concedió'l estatus de ciudá a Truru.
 
Al entamu del [[sieglu XX]] produció un descensu de l'actividá minera, sicasí la ciudá permaneció próspera y pasó de ser namá una ciudá de mercáu a ser el centru alministrativo y comercial de Cornualles, con esto la ciudá vio un desenvolvimientu sustancial. Anguaño, Truru sigue'l so papel como'l centru comercial de Cornualles, pero, al igual que munches otres ciudaes, #enfrentar a les esmoliciones sobre la sustitución de los sos pequeños comerciantes poles franquicies, a la gastadura de la so identidá, y tamién sobre cómo afaese a la crecedera esperada nel sieglu XIX.