Diferencies ente revisiones de «Asia Central»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Caspio +Caspiu)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-llínea +llinia)
Llinia 19:
Suelen considerase tamién como parte de la zona, por venceyos xeográficos, hestóricos y culturales, la [[Mongolia Interior|Rexón Autónoma de Mongolia Interior]] de la República Popular China, y entidaes federales integrantes de la [[Rusia|Federación de Rusia]]: la [[Kalmukia|República Kalmyk]], la [[Tartaristán|República de Tatarstán]], la [[Bashkortostán|República de Bashkortostán]], la [[República de Altái]], la [[Tuvá|República de Tuvá]], la [[Buriatia|República de Buriatia]], y parte de la [[República de Saja]].<ref>Soucek, S. ''A History of Inner Asia''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 2000, ISBN 0-521-65704-0 (p. xi)</ref> Esta delimitación tien sentíu na dómina actual, pero en términos históricos ye habitual estender la denominación pa entender [[Afganistán]], partes de [[Irán]], [[Pakistán]], [[Siberia]], [[Caxmir (rexón)|Caxmir]] y el [[Tíbet]] y les actuales repúbliques de [[Armenia]], [[Azerbaixán]] y [[Xeorxa]], anque estos trés últimes suelen incluyise tamién dientro del [[Cáucaso]].
 
Xeográficamente, la llende meridional d'Asia Central ta señaláu per una llíneallinia casi ininterrumpida de cadenes montascoses, d'unos 6.500&nbsp;km de llargor, que llega dende la China hasta'l mar Negru, enzancando l'accesu escontra l'interior dende Asia del Sureste, el subcontinente indiu y Oriente Mediu. Eses cadenes montascoses son, d'este a oeste, el [[Nan Shan]], el [[Altyn-Tagh]], los [[Karakórum]], el [[Hindu Kush]] y el [[Paropamisus]], el [[Elburz]] y les [[montes del Cáucaso]].
 
Al sur d'esta llíneallinia topen dos estenses planicies que la so historia tuvo estrechamente rellacionada cola de la mesma Asia Central; felicidaes planicies son la [[pandu del Tíbet]], cerrada al sur pol Himalaya, y la [[pandu d'Irán]], flanqueada pol sureste poles [[montes de Kirthar]] y de [[Montes Suleimán|Suleimán]] y al suroeste polos [[montes Zagros]].
 
Les llendes oriental y occidental d'Asia Central son más difíciles de definir. Nel este puede trazase una llíneallinia a lo llargo de la [[Gran Muralla China]] que sigue dempués, en dirección norte, dende Jehol, siguiendo'l final de la zona de montes de Manchuria; nel oeste, sicasí, les praderíes d'Ucrania, que s'estienden hasta Rumania y Hungría, constitúin una continuación xeográfica y hestórica de la zona de les estepes d'Asia Central.
 
A pesar de que predomina la estepa, Asia Central, que s'atopa asitiada aprosimao ente los 35º y los 55º de llatitú, ufierta una amplia variedá de traces físiques, yá que contien dalgunes de la cadenes montascoses más altes del mundu xuntu con delles de les depresiones más notables como son les esistentes al nordés del Caspiu y alredor de Turfan, en Sinkiang; los mesmos estremos amuesen tamién les temperatures.