Diferencies ente revisiones de «Ahhotep»

Contenido eliminado Contenido añadido
m -as >> -es
Llinia 42:
Cuando Ahmose foi lo suficientemente mayor como pa gobernar por sigo solo, Ahhotep retirar al templu de Karnak y ellí paez ser que vivió hasta que-y llegó la muerte, a bien avanzada edá. Dexaba un Exiptu dafechu distintu al que viera al nacer, y una pareya real bien carismática y eficaz cola descendencia asegurada.
 
Reinar madre foi soterrada na necrópolis familiar de [[Dra Abu el-Naga]] onde, n'ausencia de [[Auguste Mariette]], foi atopada la so tumba en 1859, col sarcófagu y la so momia según munchos oxetos de la so dote, como xoyes con [[perlla|perlles]]s de [[lapislázuli]], piedres semipreciosas, un puñal d'oru y les famoses mosques del valor. Reconociendo'l nome de la reina, Mariette ordenó per carta detener la escavación hasta la so llegada. Desgraciadamente, antes de llegar el mensaxe'l gobernador local yá abriera'l sarcófagu y l'ansiedá d'el descubridores fixeron que la momia de Ahhotep quedara amenorgada a polvu. Tiraron vender y güesos mientres de la dote funeraria dieron avisu al virrei, qu'ordenó fóra-y unviáu a palaciu. Mariette partió tres el barcu que lu tresportaba y n'amenaciando a los tripulantes, recuperó les xoyes. La so escepcional calidá y guapura fixo que fueren unviaes a la Esposición Universal de París en 1867. Ellí la emperatriz [[Eugenia de Montijo]] quedó prindada d'elles y suxurió que-y fueren regalaes pol virrei d'Exiptu, del que sabía la gran almiración que-y profesaba. Ante'l peligru de volver perdeles, Mariette abandonó'l so país natal pa devolveles al llugar al que pertenecíen: el Muséu d'El Cairo.<ref>{{cita web|url=http://www.egiptologia.com/historia/3347-la reina-ahhotep.html|títulu=Les xoyes de la reina Ahhotep}}</ref>
 
== La Reina Llibertái ==