Diferencies ente revisiones de «Clima tropical»

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
m -as >> -es
Llinia 1:
[[Archivu:Taman-Negara.jpg|thumb|Monte tropical de Malaisia. El clima tropical dexa una crecedera espectacular de la vexetación, non comparable con nengún otru clima.]]
El '''clima tropical''' ye un tipu de [[clima]] habitual de la [[zona intertropical]], nuna banda qu'arrodia al [[Ecuador terrestre|ecuador]] dende los 23º latitud norte hasta los 23º latitud sur. La [[Clasificación climática de Köppen|clasificación llargamente reconocida]] de [[Wladimir Peter Köppen]] definir como clima non [[Clima grebu|grebu]] nel que los dolce meses tienen [[temperatura|temperatures]]s medies cimeres a los 18&nbsp;[[Grau Celsius|°C]]. Otros autores definir como'l clima que tien determináu puntu del planeta onde enxamás se producen xelaes,<ref name="Papadakis80">Papadakis, Juan, 1980.El clima; Con especial referencia a los climes d'América Llatina, Península Ibérica, Ex colonies Ibériques, y les sos potencialidaes agropecuaries. 377 p. Editorial Albatros.</ref><ref>Papadakis, Juan. 1951. Mapa ecolóxicu de la República Arxentines. 158 pp. Anuariu 78. Rural Fiat.</ref><ref>Papadakis, Juan. 1978. Mapa ecolóxicu embrivíu de la República Arxentines. 79 pp. Ministeriu d'Agricultura y Ganadería. Bonos Aires.</ref><ref>{{cita llibro|apellíu=Papadakis|nome=J.|título=Ecología. Posibilidaes Agropecuaries de les Provincies Arxentines. Fascículu 3: n'Enciclopedia Arxentina d'Agricultura y Xardinería|otros tomu II|edición=segunda|añu=1974|editorial=Acme SACI|allugamientu=Bonos Enrites|páxines=1-86}}</ref> esto ye, nunca baxa la temperatura per debaxo de los 0&nbsp;°C, ensin importar si ye grebu o húmedu. Sicasí, estes clasificaciones nun tienen en cuenta un fechu palmario: la esistencia d'altos montes na zona intertropical, onde hai [[pandoriales]] y, inclusive, nieves perpetues.
 
El clima tropical deber al [[ángulu d'incidencia de la radiación solar]] que se produz nestes rexones (casi perpendicular al suelu tol añu). Esto fai que la temperatura sía alta y que les variaciones diurnes sían tamién bien altes. Ante esto'l fluxu de evaporación dende'l suelu tamién ye alto polo que'l mugor suel ser alta. A esto añedir que l'ecuador ye la rexón terrestre onde s'atopen los vientos fríos d'un hemisferiu (que ta pel hibiernu-seronda) colos del so opuestu, que van ser más templaos (por tar pel branu-primavera), lo cual produz un estáu de baxes presiones constantes llamáu [[zona de converxencia intertropical]] lo que produz precipitaciones constantes ya intenses mientres la mayor parte del añu.
Llinia 10:
 
=== Temperatures ===
Los climes tropicales amás de tener una temperatura medio mensual de 18&nbsp;°C caracterizar por nun sufrir [[xelada|xelades]]s. Poro, los términos branu o iviernu nun tienen significáu nestes zones, polo que se suel dicir que nun tienen iviernu. La diferencia de temperatura medio añal (tamién llamada [[oscilación térmica]] media añal) ye pequena, y dellos díes la mesma oscilación térmica diaria puede superar a l'añal. Estes característiques faen que se diga de cutiu que «la nueche ye l'iviernu de los trópicos». La oscilación ye entá menor cuanto más averamos a rexones ecuatoriales. En zones tropicales grebes estes riegles varien, polo qu'éstes suelen arrexuntase como desérticas.
 
=== Presión atmosférica y vientu ===