Diferencies ente revisiones de «Meritocracia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m us os
m -as >> -es
Llinia 28:
Na China antigua esistía un [[Sistema d'exame imperial chinu|sistema d'exames imperiales]] pal reclutamiento de los [[Mandarín (burócrata)|mandarinos]]. Los estudiantes yeren preparaos al traviés del estudiu obligatoriu d'obres clásiques de les cualos les más antigües atribuyir a [[Confucio]] (551 - 479 aC), maestru de los lletraos, que privilexó la enseñanza y los ritos pa la formación del "home bonu" destináu a sirvir al Estáu. El métodu, utilizáu por casu na [[Academia Hanlin]], yera meritocrático en principiu: consistía na selección de "talentos" más bien pol esfuerzu personal que pol orixe social de los candidatos<ref>{{Cita noticia|títulu=La méritocratie, xune affaire aristocratique|url=http://www.laviedesidees.fr/La-meritocratie-xune-affaire-aristocratique.html|fechaacceso=2018-01-23|idioma=fr}}</ref>. Esti sistema, xeneralizáu nel sieglu XIV so la [[dinastía Ming]] pa lluchar contra la [[aristocracia]], foi abolíu en 1905, escontra'l final de los [[Dinastía Qing|Qing]]. Dellos investigadores sostienen que'l métodu inspiraría directamente la introducción de "los procedimientos psicolóxicos pa la selección y evaluación de los funcionarios n'Inglaterra y otros países europeos".<ref>{{Cita noticia|títulu=La méritocratie, xune affaire aristocratique|url=http://www.laviedesidees.fr/La-meritocratie-xune-affaire-aristocratique.html|fechaacceso=2018-01-23|idioma=fr}}</ref>
 
En [[Francia]], el reclutamiento por competencia nel serviciu públicu y les [[Grandes Escueles (Francia)|grands écoles]] inspirar nel sistema d'exames imperiales, traíos de China polos [[xesuita|xesuites]]s, que lo adoptaren nes sos escueles<ref>{{Cita llibro|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Jean-Pierre Duteil, -y Mandat du ciel : -y rôle deas jésuites en Chine, de la mort de François-Xavier à la dissolution de la Compagnie de Jésus, 1552-1774, Paris, Arguments, 1994.|url=|fechaacceso=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|página=|idioma=|capítulu=}}</ref>. De 1704 a 1711, [[Voltaire]] foi estudiante nos Xesuites, nel [[Licéu Louis--y-Grand|colexu Louis--y-Grand]]. Escribió en 1770: "la mente del home nun puede imaxinar un gobiernu meyor qu'el de China, onde tolos poderes tán en manos d'una burocracia que los sos miembros fueron almitíos dempués d'exames bien difíciles"; "China ye un país que premia la virtú y afala el méritu: un llabrador honestu y probe faise mandarín".
 
Pa Murat Lama, autor de ''Llee Kuan Yew, Singapur y la renacencia de China'' (2016), ye al traviés del so compromisu cola meritocracia mandarina como Voltaire influyó más na [[revolución francesa]].<ref>{{Cita llibro|apellíos=|nome=|enlaceautor=|títulu=Murat Lama, Llee Kuan Yew, Singapour et -y renouveau de la Chine, Manitoba, mai 2016, 368 p.|url=|fechaacceso=|añu=|editorial=|isbn=|editor=|ubicación=|página=|idioma=|capítulu=}}</ref> En 1794, el Conservatorio Nacional d'Artes y Oficios, la Escuela Normal y l'Escuela Politécnica, creada pola Convención, abrir pa "reclutamiento competitivu sobre la base del méritu individual". Pa tar "en llínea col ideal republicanu".