Diferencies ente revisiones de «Cuestión social»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Uníu +Xuníu) |
|||
Llinia 5:
A lo llargo del sieglu XIX foi cada vez más evidente la incapacidá del sistema socioeconómico ''lliberal'' p'ameyorar les condiciones de vida de les clases trabayadores. Foi según foise abriendo pasu la idea de la necesidá de la intervención del Estáu pa solucionar la qu'empezó a llamase «cuestión social» poniéndose en cuestión el principiu del [[lliberalismu]] clásicu de que l'individuu yera l'únicu responsable de la so propia condición moral y material. A ello tamién contribuyeron les crítiques del [[movimientu obreru]], l'espardimientu del [[socialismu]] y el desenvolvimientu del [[positivismu]] y de les [[ciencies sociales]].<ref name=suarez>{{cita llibro |apellido=Suárez Cortina |nome=Manuel|enlaceautor=Manuel Suárez Cortina|título=La España Lliberal (1868-1917). Política y sociedad |año=2006 |editorial=Síntesis|ubicación=Madrid |isbn=84-9756-415-4 |páxines=326-327 |cita=}}</ref>
Na segunda metá del sieglu XIX yá esistía una conciencia xeneralizada de que la probeza de les clases trabayadores deber a les condiciones ambientales, sociales y económiques que namá la intervención del Estáu podría correxir. El pioneru foi'l [[Imperiu alemán]] cola política social aplicada pol canciller [[Otto von Bismarck]], al que siguieron [[Reinu
[[File:L'arbañil mancáu - Rafael Romero de Torres.JPG|thumbnail|right|200px|''L'arbañil mancáu'' o ''Los últimos sacramentos'' (1890), de [[Rafael Romero de Torres]]. Nesti cuadru repara la forma d'encetar la ''cuestión social'' per parte de los sectores ideolóxicos opuestos a la intervención del Estáu y que foi denunciada, ente otros munchos, pol presidente del gobiernu español [[Antonio Cánovas del Castillo]].]]
|