Diferencies ente revisiones de «Calendariu chinu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Moviendo 1 enlaces interlingúisticos, ahora proporcionado(s) por Wikidata en la página d:q134032.
mSin resumen de edición
Llinia 7:
Les cases llunares o ''[[shǔ]]'' son caúna de les 28 constelaciones del zodiacu llunar. Dependiendo del día y hora de nacencia de la persona, la [[lluna]] va tar en dalguna de les cases llunares, que, según l'astroloxía china, determina a cada persona.
 
Dalgunos atribúin l'orixe del calendariu chinu tradicional a la civilización [[Xia]], qu'ocupaba la rexón mientres el [[sieglu II a. C.|sieglu XXII a. C.]], ente qu'otros atribuyir directamente al míticu [[Huangdi]], unificador y primer emperador de la China, que vivió nel [[sieglu III a. C.|sieglu III a. C.]]
 
El historiadores asitien los sos oríxenes escontra la metá de la dinastía Shang ([[1300 a. C.|1300 a. C.]]), cuando se tien primer constancia documental del usu de les cuentes cícliques pa los díes.
 
El problema pa los sabios astrónomos chinos foi'l mesmu que pal restu de los pueblos antiguos: intentar combinar los movimientos de la lluna y del sol, ciclos siempres difíciles de congeniar. El calendariu chinu tradicional yera llunar, pero ello causaba graves problemes a'l llabradores porque nun había forma d'afitar les estaciones nél.
 
Como pal restu de cultures, la busca d'un calendariu que reflexara correchamente les estaciones yera fundamental pa l'agricultura, polo cual los pueblos buscaron maneres de reparar el movimientu de los astros y reflexalo nun sistema cronolóxicu de díes completos.
 
Pasaron los sieglos y escontra l'añu 104 a. C., per mediu de sistemes d'observación y de midida de les solombres proxectaes por un palu vertical (gnomon), los antiguos astrónomos chinos llegaron a envalorar la duración del añu en 365,2509 díes, un aproximamientu escelente pa la dómina. Yá sobre l'añu 480 de nuesa yera, el gran sabiu Ju Chongzchi establecer en 365,2428 díes, con un escesu de tan solo 52 segundos sobre'l valor vixente (365,2422). Pero hai variaciones.
Llinia 27:
Anguaño, los díes estremar col sistema. hora-minuto-segundu y arrexuntar en selmanes de 7 díes y los díes de la selmana marcar col númberu ordinal quitando'l domingu.<ref name="Needham"/>
{| class="wikitable"
|+ Díes de la selmana en chinu<ref name="astru">http://www.newsmth.net/bbsanc.php?path=/groups/sci.faq/Astronomy/bw/all2/bk37k/M.1275291864.z0&ap=353</ref><ref name="xi">http://www.math.nus.edu.sg/aslaksen/calendar/ChineseNewYear1000.nb</ref>
|-
! rowspan="2" {{diagonal split header|Castellanu<br />equivalente&nbsp;&nbsp;|Estilu }} !!colspan=3| Estilu 1!!colspan=6| Estilu 2
|-
|+
|-
!
Llinia 43:
!Domingo |
|Día icónico de la selmana |Xīngqī/qí
|[[:ja:日曜日|日曜日]]
|Día del sol
Llinia 54:
|
|Primer día de la selmana |Xīngqī/qí
| [[:ja:月曜日|月曜日]]
|Día de la lluna |
げつ よぅび
| ''Getsu yōbi''
| [[:ko:월요일|월 요일]]
| ''Wol yoil''
|- align="center"
!Martes
|
|Segundu día de la selmana |
Xīngqī/qí èr
| [[:ja:火曜日|火曜日]]
|Día del fueu (Marte)
| か よぅび
| ''Ka yōbi''
| [[:ko:화요일|화 요일]]
| ''Hwa yoil''
Llinia 76:
|
|Tercer día de la selmana |Xīngqī/qí
sān
|[[:ja:水曜日|水曜日]]
|Día de l'agua (Mercuriu)
| すい よぅび
| ''Sui yōbi''
| [[:ko:수요일|수 요일]]
| ''El so yoil''
Llinia 87:
|
|Cuartu día de la selmana |Xīngqī/qí
|[[:ja:木曜日|木曜日]]
| Día de la madera (Xúpiter)
| もく よぅび
| ''Moku yōbi''
| [[:ko:목요일|목 요일]]
|''Mog yoil''
Llinia 98:
|
|Quintu día de la selmana |Xīngqī/qí
|[[:ja:金曜日|金曜日]]
| Día del metal (Venus)
| きん よぅび
| ''Kin yōbi''
| [[:ko:금요일|금 요일]]
|''Geum yoil''
|- align="center"
!Sábadu |
 
|Sestu día de la selmana |Xīngqī/qí
liù
| [[:ja:土曜日|土曜日]]
| Día de la tierra (Saturno)
| ど よぅび
| ''Do yōbi''
|[[:ko:토요일|토 요일]]
|''To yoil''
Llinia 119:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref|2}} mamelo
 
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Earthly Branches}}