Diferencies ente revisiones de «Rugat»
Páxina creada con «{{Ficha de localidá d'España | nome = Rugat | bandera = Bandera de Rugat.svg | escudo = Escut de Rugat.svg |imagen=Ayuntamiento de Rugat.jpg | m…» |
(Nun hai diferencies)
|
Revisión a fecha de 19:23 7 mar 2018
Plantía:Ficha de localidá d'España Rugat ye un conceyu de la provincia de Valencia, na Comunidad Valenciana, España, perteneciente a la contorna del Valle de Albaida.
Xeografía
Asitiar en partir sureste de la contorna. El so perímetru presenta una forma allargada de norte a sur. Nel estremu meridional álcense delles estribaciones de la Sierra de Benicadell, con altores cimeros a los 400 m.. El centru constituyir una enllanada aluvial formada polos arrastres de los ribayos de Llopis y del Llop, que dan llugar a les poques güertes que tien esta población. La metá septentrional vuelve ser accidentada per nidies llombes cubiertes de viñeos, ente les que destaquen el cuetu de Rugat y les llombes de Arnet y el Alberón. Nel estremu norte l'altitú vuelve menguar na Foia del Peu y en Els Fondons, travesáu pol ribayu del mesmu nome. Tamién equí predominen los viñeos.
El clima ye mediterráneu.
Dende Valencia, aportar a esta localidá al traviés de la A-7 pa enllazar cola CV-40 y la CV-60 pa rematar na CV-619.
Localidaes estremeres
El términu municipal de Rugat parte con les siguientes localidaes: Ayelo de Rugat y Castellón de Rugat, dambes de la provincia de Valencia.
Hestoria
Despoblado pola espulsión de los moriscos en 1609. A partir de 1960 sufrió la emigración rural.
Administración
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | ||
1983-1987 | ||
1987-1991 | ||
1991-1995 | ||
1995-1999 | ||
1999-2003 | ||
2003-2007 | Raúl Martínez Fuster | PSPV-PSOE |
2007-2011 | ||
2011-2015 | Jordi Escrivà García | PP |
2015-2019 | n/d | n/d |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
Demografía
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
198 | 195 | 194 | 199 | 194 | 207 | 200 | 196 | 186 |
Economía
La so economía d'antiguo descansava fundamentalmente na riqueza agrícola, siendo la vide el cultivu más estendíu. Na actualidá la vide dio pasu a los árboles frutales, les naranxales y hortolices. tresformándose gran parte del secanu en regadío por pinga. Anque l'agricultura sigue siendo un importante factor de la economía, cada vez más tienen más importancia'l sector industrial(cerámica en poblaciones estremeres) y sobremanera el sector servicios (turismu rural), pos magar ser una pequena localidá, esta población dispon d'un camping con un llagu, un hotel rural, y tres restaurantes onde comer.
La ganadería carede d'importancia.
Monumentos
Palaciu de Rugat. (Sieglu XIV)Caltien la forma orixinal, la bodega y la prisión nel soterrañu, la cocina vieya na planta baxa, y nel pisu cimeru guardar l'antigua andana pa la cría del vierme de seda.
Ilesia Parroquial. (Sieglu XIV)Estilu renacentista. Tien dos naves que paecen ser los restos d'una ilesia anterior a la qu'añedió una nave paralela p'ampliar les dimensiones del templu. Destaca nel so interior el retablu renacentista de doce tables, dedicáu a la Verge de la Gràcia, obra de Nicolau Borràs (alumnu de Joan de Joanes) de finales del 1500, concebíu pal monesteriu de la Valldigna.
Fiestes locales
- Fiestes Patronales. Celebra les sos fiestes mayores a finales de xunetu, teniendo'l so entamu estes nel últimu xueves del mes, y enllargándose hasta'l sábadu. n'honor a San Bernardo, el Cristu de les Maravíes y la Divina Aurora.
Enllaces esternos
- Institutu Valencianu d'Estadística
- Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.