Diferencies ente revisiones de «Carole Lombard»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
mSin resumen de edición
Llinia 7:
== Biografía ==
[[Archivu:Carole Lombard in Nothing Sacred 2 cropped.jpg|thumb|left|150px|Carole Lombard protagonizando la película de 1937 ''La Reina de Nueva York'']]
Nació como '''Jane Alice Peters''', en Fort Wayne, Indiana. Los sos padres divorciáronse en 1916 y la so madre llevar a la familia al oeste. Decidió establecese na área de [[Los Angeles]], [[California]].
 
Dempués de que'l direutor de cine [[Allan Dwan]] ver xugando al béisbol na cai colos neños del barriu, Carole robló un contratu pa la película ''A Perfect Crime'' en [[1921]] con namái 12 años d'edá. Anque intentó consiguir otros trabayos d'interpretación, nun sería vista otra vegada hasta cuatro años dempués.
 
Tornó a la so vida normal, diendo a la escuela y practicando l'atletismu. A los 15 años, Carole abandonara los estudios, xunir a una compañía teatral y actuó en dellos espectáculos que nun tuvieron grandes repercusiones nos medios. En [[1925]], pasó una prueba cinematográfica y robló un contratu cola [[20th Century Fox]].
 
En [[1926]], Carole resultó gravemente mancada nun accidente d'automóvil que-y dexó una repulgu nel llau esquierdu de la cara. Una vegada que s'hubo recuperáu, Fox atayó'l so contratu.
Llinia 25:
Atopó trabayu en dellos curtiumetraxes mientres [[1928]], pero volvió a la Fox pa rodar una película llamada ''Me, Gangster''.
[[Archivu:Safety in Numbers promo crop.jpg|thumb|Carole Lombard al pie de Josephine Dunn nuna fotografía promocional de la película ''Safety in Numbers''.]]
Por aquella dómina, la industria del cine pasaba de la era muda al cine sonoru. Mientres dalgunos terminaron les sos carreres debíu al soníu, Carole fixo una transición ensin problemes. La so primer película con soníu foi ''High Voltage'' con [[Pathe]], el so nuevu estudiu, en [[1929]].
 
En [[1931]], Carole formó pareya con [[William Powell]] en ''Man of the World'', col que se casaría darréu. ''Casada por azar'' (''Non Man of her Own'', 1932) xunió a Carole y a [[Clark Gable]] por primer y única vegada. Entós daquella taba nos estudios [[Paramount]] y yera una de les sos estrelles.
Llinia 38:
 
=== ''Ser o nun ser'' ===
La so última película ''[[Ser o nun ser (película)|Ser o nun ser]]'' (''To Be or Not to Be''), dirixida por Ernest Lubitsch, na qu'interpretó a la ficticia actriz de teatru polaca Maria Tura, foi'l so postreru gran ésitu y según la crítica, el meyor de los sos films. La película una de les poques comedies desenvueltes nuna redolada en principiu tan pocu cómicu como la Polonia acabante invadir por Hitler-, ye una de les más conocíes de la hestoriahistoria del cine.
[[Archivu:Carole Lombard in Indianopolis 1.jpg|thumb|left|350px|<small><center>En [[Indianápolis]], el 15 de xineru de [[Añu 1942|1942]].</center></small>]]
Foi estrenada en febreru de [[Añu 1942|1942]], en plena [[Segunda Guerra Mundial]], con gran ésitu de crítica y públicu; lamentablemente, Carole nun vivió pa ver el so estrenu. Rematáu'l rodaxe n'avientu de 1941, xustamente cuando Estaos Xuníos entraba na Segunda Guerra Mundial dempués del [[Ataque a Pearl Harbor|ataque xaponés a Pearl Harbor]], el gobiernu solicitó a los más importantes actores americanos que collaboraren cola causa. Carole foi a Indiana pa un actu de promoción de los bonos de guerra. El 16 de xineru de 1942, Carole, la so madre, la so [[Mánager|apoderáu]] y otres 20 persones tornaben a [[California]] cuando l'avión, un [[Douglas DC-3]], NC1946 de la [[Trans World Airlines|Trans Continental and Western Air]], cayó nes contornes de [[Les Vegues]] ([[Nevada]]). Tolos ocupantes perecieron.
 
El presidente Roosevelt declaró que foi la primer muyer que cayó na [[Segunda Guerra Mundial]], y premiar cola medaya de la llibertá. El so home [[Clark Gable]], totalmente estrozáu, xunir a les tropes estaunidenses esplegaes en [[Europa]]. Cuando él morrió, en [[1960]], soterróse-y nuna tumba al pie de la d'ella. Llegaron a modificar dellos diálogos de ''[[Ser o nun ser (película)|Ser o nun ser]]'', en post producción, como cuando ella preguntaba ''¿Qué te puede pasar nun avión?''.
Llinia 48:
== Filmografía selecta ==
[[Archivu:HollywoodWalkofFameCaroleLombardsStar.jpg|thumb|Estrella de Carole Lombart nel [[Paséu de la Fama de Hollywood]]]]
* ''[[Ser o nun ser (película)|Ser o nun ser]]'' (1942)
* ''[[Matrimoniu orixinal]]'' (1941)
* ''Nueche de congoxa'' (1940)
* ''Dos mujer y un amor'' (1939)
* ''Llazu sagráu'' (1939)
* ''La Reina de Nueva York'' (1937)
* ''Empezó nel Trópicu'' (1937)
* ''[[Al serviciu de les dames]]'' (1936)
* ''Candidata a millonaria'' (1935)
* ''Rumba'' (1935)
* ''La novia allegre'' (1934)
* ''Agora y siempres'' (1934)
* ''La comedia de la vida'' (1934)
* ''Música sobre les nales'' (1934)
* ''Boleru'' (1934)
* ''La águila y el ferre'' (1933)
* ''Acepto esta muyer'' (1931)
* ''Bandíu por excelencia'' (1930)
* ''Dinamita''(1929)
* ''La mio moza preferida'' (1927)
* ''Águiles triunfantes'' (1927)
* ''Camín de la gloria'' (1926)
* ''Díes d'escolín'' (1925)
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}
 
== Enllaces esternos ==