Diferencies ente revisiones de «Xeografía de los Emiratos Árabes Xuníos»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 28:
}}
 
Los '''[[Emiratos Árabes Xuníos]]''' tán asitiaos nel Suroeste d'Asia, bordiando'l [[Golfu de Omán]] y el [[Golfu Pérsicu]], ente [[Omán]] y [[Arabia Saudita]]. Ye una localización estratéxica a lo llargo del [[Estrechu de Ormuz]], un puntu vital pal tránsitu mundial de crudu [[petróleu]]. Ta consideráu como unu de los quince estaos pertenecientes a la supuesta "[[Trubiecu de la Humanidá]]." Los EAU atopar ente 22°50' y 26° latitud norte y ente 51° y 56°25' llargor esti. Comparte diecinueve kilómetro de frontera con Qatar pol Noroeste, unos 530-kilómetros de frontera con Arabia Saudita pel Oeste, Sur y Sureste, y unos 450-kilómetros de frontera con Oman pol Sureste y Nordés. El terrén fronterizu con [[Qatar]] ye nel qu'en 1993 los EAU caltuvieron un conflictu na zona Khawr al Udayd. La área total de los [[EAU]] ye aprosimao de 77.700 [[kilómetru cuadráu|km²]]. Desconozse'l tamañu esactu del país por cuenta de les continues demandes apostaes por delles isla del Golfu Pérsicu, por cuenta de la falta d'información esacta sobre'l tamañu de munches islesislles, y porque permanecen na mayoría de les sos llendes, especialmente con Arabia Saudita, siguen ensin tar claramente delimitados. El mayor emiratu, [[Abu Dabi]], cuenta col 87 per cientu de la área total de los EAU (67.340 km²). El menor emiratu, [[Ajmán]], abarca solamente 259 km².
 
El territoriu de [[Emiratos Árabes Xuníos]] yera conocíu enantes como la "Mariña de los [[Pirata|Pirates]]". Y mientres la dómina del Protectoráu británicu, como los Estaos de la tregua.
Llinia 35:
 
== Descripción fisiográfica ==
Los EAU estender a lo llargo de más de 650 km pola mariña Sur del Golfu Pérsicu. La mayor parte de la mariña ta formada por banzaos salaos que s'estiende dellos kilómetros al interior. El puertu natural más grande atopar en Dubái, anque otros puertos fueron construyíos en [[Abu Dabi]], [[Sharjah]], y otros sitios más. Numberoses islesislles atopar nel golfu, munches de les cualos son oxetu de disputes internacionales con [[Qatar]] y [[Irán]] ([[Abu Musa]], [[Tumb Mayor y Menor]]). Les islesislles más pequenes, munches de les cualos son petones de coral y cambiantes bancos de sable, son una amenaza pal saléu na zona. Les importantes marees y los fuertes vientos enzanquen entá más el saléu cercanu a la mariña.
 
Los EAU tamién s'estienden mientres noventa kilómetro a lo llargo del Golfu de Omán, nun área tamién conocida como la mariña Al Batinah. Los montes Al Hajar el Gharbi (Al Hajar occidentales), que lleguen a algamar en dellos llugares los 2.500 m, dixebren la mariña Al Batinah del restu del país. Empezando na frontera con Omán na mariña del Golfu Pérsicu de la península Musandam (Ras Musandam), Los montes Al Hajar el Gharbi estender en dirección sureste mientres 150 km hasta'l puntu más meridional de la frontera con Omán. El cordal continuu como Al Hajar ash Sharqi (Al Hajar oriental) mientres 500 km dientro de [[Omán]]. Los montes tienden a romper abruptamente al averase a la mariña. Aun así, hai pequenos puertos en Diba al Hisn, Kalba, y Khawr Fakkan nel Golfu de Omán. Alredor de [[Al Fujayrah]], onde los montes nun s'averen a la mariña, hai sableres de sable.