Diferencies ente revisiones de «Chilluévar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: De plantía:Ficha de localidá d'España a Plantía:llocalidá
m papes, reis, etc
Llinia 8:
Los testimonios más antiguos topaos nel so términu municipal remóntense a tiempu de los iberos, na aldega de les Almansas, y a dómina romana, na que tuvo una intensa ocupación per mediu de villes rústiques. D'esta dómina caltienen un conxuntu d'inscripciones funeraries nel Muséu Provincial.
 
En dómina musulmana identificóse Chilluévar con Alcoray, localidá mentada per primer vegada en 1256, y que tien de ser la Alcorahe citada en 1384 nun documentu del rei JuanXuan I.
 
L'impulsu y afitamientu del núcleu de Chilluevar arrinca de 1231, fecha na qu'estes tierres pasaron a formar parte del "Adelantamientu de Cazorla", patrimoniu del arzobispáu de Toledo. Dos circunstancies contribuyeron al florecimientu d'esta aldega, per un sitiu les obres promovidas pol Cardenal de Toledo, Don Rodrigo Ximénez de Rada, nel so enfotu d'arrobinar la nueva fe cristiana nes tierres conquistada a'l musulmanes y por otru, el trasiegu de ganaderos por esti llugar, al quedar Chilluévar como pasu obligáu de la Mesta nel camín que xunía Andalucía y Llevante. En "Chilluévar la Vieya", como güei conozse al primitivu allugamientu, construyóse una ermita, una hostería, un campusantu y un banzáu. Ganaderos, pelegrinos y comerciantes visitaben la ermita, atopaben descansu en hospedería y pensiones, y faíen abebentar al ganáu.