Diferencies ente revisiones de «Pontecesures»

Contenido eliminado Contenido añadido
mSin resumen de edición
m papes, reis, etc
Llinia 18:
Nel [[sieglu XII]], l'obispu de la catedral de Santiago, [[Diego Gelmírez]], utiliza la mesma zona del ríu pa crear un estelleru xacobéu, y empezar la construcción de tres naves artilladas so la dirección del maestru carpinteru Paolo de Nápoles, coles que combatir a los [[Piratería|pirates berberiscos]] asitiaos nes isles [[Ons]], y que faíen estragos ente los barcos procedentes d'Inglaterra, cargaos con [[Camín de Santiago d'el Ingleses pelegrinos pa Santiago]]. Construyéronse tres naves y darréu otres dos.
 
Estes embarcaciones darréu participen a pidimientu de [[AlfonsoAlfonsu VII]], nel ataque contra la plaza fuerte musulmana de [[Coimbra]], siendo tomada al nun esperar un ataque per mar, según rellata Gelmírez na ''[[Historia Compostelana]]''.
 
Ye mientres l'ataque a Coímbra cuando se produz una visión en Santiago de Compostela, nun pelegrín, y eso da llugar na iconografía a la imaxe del [[Santiago'l Mayor|Santiago Matamoros]], antes inesistente.
Llinia 36:
Publicáronse equí dos periódicos. ''La Verdá de Cesures'', so la dirección de Victoriano Llerena Braña, que la so redacción taba en casar esquinera de la Rúa Nova cola Rúa San Lois. Entamu la so tirada'l 6 de mayu de 1900 y dexó de publicar n'avientu de 1900. ''La Razón de Cesures'' publicar nos meses d'ochobre y payares de 1900 mientres la suspensión temporal de ''La Verdá de Cesures''.
 
En [[1881]] [[AlfonsoAlfonsu XII]] concedió a la parroquia de San Xulián de Requeixo el títulu de Villa de San Luis de Cesures, anque daquella pertenecía al conceyu de Valga, del cual consiguió darréu la segregación.
 
== Corporación Municipal ==