Diferencies ente revisiones de «Chelín kenianu»
Páxina creada con «{{Ficha de divisa | nome local= Kenyan shilling | tipu =1 | ISO =KES | img1=Kenyan_20_Shilling_Note.jpg | img2=KSh10b.JPG | desc1=Billete de 20 chelines de 1994 | desc2=Mon…» |
(Nun hai diferencies)
|
Revisión a fecha de 17:41 18 mar 2018
El chelín queñanu ye la moneda de cursu llegal en Queña, que sustituyó en 1966 al chelín d'África del Este.
Chelín kenianu | ||||
---|---|---|---|---|
País | Kenia | |||
Entidá emisora | Bancu Central de Kenia | |||
Primer emisión | 1964 | |||
Símbolu | Ksh | |||
Códigu ISO 4217 | KES | |||
| ||||
Les monedes actuales circulen nel país dende 1995. Les ediciones anteriores fueron en 1985 y 1966.
Bancos
Pueden camudase divisas nos principales bancos, oficines de cambéu o en hoteles que tean autorizaos pa realizar dicha operación. Los bancos del aeropuertu internacional Jomo Kenyatta y del aeropuertu internacional Moi tienen servicios de cambéu de moneda abiertos les 24 hores. Les meyores divises pa camudar son los dólares estadounidenses, les llibres esterlinas y los euros. Hai más de 140 caxeros automáticos. Tarxetes de creitu y débeda.
Acéptense American Express, Diners Club, MasterCard y Visa. Los principales hoteles tamién acepten el pagu por aciu tarxeta de creitu, al igual que les empreses d'organización de safaris, axencies de viaxe y restoranes. Aconséyase verificar cola compañía emisora de la so tarxeta la posibilidá d'utilizala en comercios, según les facilidaes a les que puede tener accesu nel país.
Camudar en bancos. Pa evitar cargos adicionales, aconséyase llevar cheques de viaxe en dólares americanos, llibres esterlinas o euros.
Nun esisten llendes na importación o esportación de moneda local o estranxera. Sicasí, ríquese una autorización del Bancu Central pa cantidaes cimeres a 500.000KES.
Divisiones
Esta moneda subdividir en 100 centavos. Hai billetes de 1.000, 500, 200, 100 y 50 chelines. Les monedes son de 0,50 centavos 1, 5, 10 y 20 chelines queñanos, tamién hai monedes de 5 y 10 centavos qu'a pesar de tar estos dos monedes en cursu llegal, yá casi nin s'utilicen.
Les monedes de 5,10, 50 centavos y 1 chelín son de níquel. les monedas de 5, 10 y 20 chelines son bimetálicas.
Monedes
Estes son les característiques principales de les monedes anguaño en circulación:
Denominación | Emisión | Metal | Forma !
rowspan="2" | Diámetru ! rowspan="2" | Cantar |
Diseñu anverso | Diseño aviesu |-
style="text-align:center; border-bottom:2px solid gray;" bgcolor="lightsteelblue" |
Aníu !
Centru |- bgcolor="#efefef" | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10 Cents | 1994 | Cobre depositáu en Aceru | Escudu de Queña.
Valor facial. | |||||
50 Cents | 2005 | Latón depositáu en Aceru | Escudu de Queña.
Valor facial. | |||||
1 Chelin | 2005 | Aceru inoxidable | 23.9 mm | Estriáu discont. | ||||
5 Chelines | 2005 | Cupro-Níquel | Latón | 21 mm | Ficheru:Keña05shillingbmrev.jpg | |||
10 Chelines | 2005 | Latón | Cupro-Níquel | 24 mm | ||||
20 Chelines | 2005 | Cupro-Níquel | Latón | 27 mm | Estriáu discont. | Ficheru:Keña20shillingbmobv.jpg | Ficheru:Keña20shillingbmrev.jpg | |
40 Chelines | 2003 | Latón | Cupro-Níquel | 29 mm |
Vease tamién
Referencies
Enllaces esternos
- Heiko Otto (ed.): «Billetes históricos y actuales de Queña». Consultáu'l 8 de febreru de 2018. (n'inglés) (n'alemán)