Diferencies ente revisiones de «Dinastía Pahlaví»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Robó: Troquéu automáticu de testu (-siete año\b +siete años) |
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Teherán +Teḥrán) |
||
Llinia 19:
|lema_nacional = {{rtl-lang|fa|مرا داد فرمود و خود داور است}}<br />''Mara dái farmud va Khod Davar Ast''<br />(«Él diome'l poder de la xusticia y Él ye'l xuez»)
|himnu_nacional = {{rtl-lang|fa|سرود شاهنشاهی ایران}}<br />''Sorude Šâhanšâhiye Irân''<br />«[[:en:Imperial Anthem of Iran|Saludo Imperial d'Irán]]»[[Archivu:Former imperial Iranian national anthem, performed by the United States Navy Band.oga]]
|capital = [[
|idioma_principal = [[Idioma persa|Persa]]
|idioma_non_oficial =
Llinia 93:
=== Reináu de Mohammad Reza Pahlaví (1941-1979) ===
El nuevu monarca Mohammad Reza Pahlaví nomó primer ministru a [[Mohammad Alí Forughí]] y espulso a los técnicos alemán y austriacu. El [[9 de xineru]] de [[1942]] roblóse la [[Alianza tripartita]], pola cual les tropes estranxeres retirar en seis meses, pero tendríen accesu total al país. Como parte del alcuerdu teníase que reforzar l'exércitu, polo que se pidió ayuda a [[Estaos Xuníos]]. [[Irán]] declaró la guerra a [[Alemaña]] el [[9 de setiembre]] de [[1943]], n'avientu tuvo llugar la [[Conferencia de
Na seronda de [[1945]] la [[Unión Soviética]] negar a sacupar les sos tropes de [[Azerbaiyán]], onde'l partíu comunista [[Tudeh]] caltenía una república con gobiernu propiu. Por cuenta de la influencia del Tudeh declaróse una fuelga xeneral na refinería de [[Abadán]], de la [[Anglu-Iranian Oil Company]] (enantes [[Anglu-Persian Oil Company]]). El gobiernu caltuvo firme y n'ochobre de 1946 cayía [[Azerbaiyán]]. En xineru de [[1948]] suspendióse la [[llei marcial]] tres siete años d'aplicación. El [[4 de febreru]] de [[1949]] prohibióse'l Tudeh en sufriendo un atentáu'l sah.
Llinia 105:
En marzu de [[1975]] eslleir tolos partíos políticos y créase el partíu únicu "Resurdimientu d'Irán", una fuerte represión torga toa oposición. La represión ta liderada pola Organización de Seguridá ya Información d'Irán ([[SAVAK]]), nesti contestu surden dellos grupos de guerrilla urbana nel país. En [[1976]] la [[Comisión Internacional de Xuristes]] y [[Amnistía Internacional]] acusen a la [[SAVAK]] de caltener un réxime de terror. El [[6 d'agostu]] de [[1977]] Hoveida ye reemplazáu por [[Yamshid Amuzegar]] como primer ministru.
El clima de protestes estender por tol país y nel branu de [[1978]] prodúcense graves incidentes en [[
El regresu de [[Ruhollah Jomeini|Jomeini]] el [[1 de febreru]] aceleró la desintegración del gobiernu y del [[Conseyu de Rexencia]] (órganu de llegalidá de la monarquía creáu pol sah antes de dir al esiliu), y el [[12 de febreru]] ye ganada la [[Guardia Imperial]] y sométense les fuerces armaes completando'l trunfu de la revolución y el final de la dinastía Pahlaví.
|