Diferencies ente revisiones de «Astrodinámica»

Contenido eliminado Contenido añadido
m -as >> -es
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 17:
Les [[Lleis de Kepler|lleis de Kepler del movimientu planetariu]] pueden derivase de les lleis de Newton, cuando se supon que'l cuerpu n'órbita ta suxetu solamente a encomalo gravitacional del atractor central. Cuando un emburrie del motor o la fuerza propulsor ta presente, les lleis de Newton inda s'apliquen, pero les lleis de Kepler son invalidaes. Cuando l'emburrie detiense, la órbita resultante va ser distinta, pero una vegada más va ser descrita poles lleis de Kepler. Los trés lleis son:
# La órbita de cada planeta ye una elipse col sol n'unu de los focos.
# Una llíneallinia que xune un planeta y el sol barre árees iguales mientres intervalos iguales de tiempu.
# Los cuadraos de los períodos orbitales de los planetes son directamente proporcionales a los cubos de la exa semi-mayor de les órbites.
 
Llinia 27:
Les órbites de tresferencia suelen ser órbites elíptiques que dexen que les naves espaciales mover d'una órbita (xeneralmente circular) a otra. Polo xeneral, riquen una quemadura de primeres, una quemadura a la fin, yá vegaes una o más quemadures nel mediu.
* La órbita de [[Órbita de tresferencia de Hohmann|tresferencia de Hohmann]] rique un mínimu delta-v.
* Una [[tresferencia bielíptica]] puede riquir menos enerxía que la tresferencia de Hohmann, si la relación d'órbites ye 11,94 o mayor,,<ref>{{cita llibrollibru|apellíu=Abarganáu|nombre=David Anthony|títulu=Fundamentals of Astrodynamics and Applications|páxina=317|editorial=Springer|fecha=2001|isbn=0-7923-6903-3|url=https://books.google.com/books?id=PJLlWzMBKjkC&printsec}}</ref> pero produzse a cuenta de un aumentu del tiempu de disparu mientres la tresferencia de Hohmann.
* Les tresferencies más rápides pueden utilizar cualquier órbita que crucie les órbites orixinales y de destín, a cuenta de un mayor [[delta-v]].
* Utilizando motores d'emburrie baxu (como la [[Retropropulsión espacial eléctrica|propulsión eléctrica]]), si la órbita inicial ye supersincrónico a la órbita circular deseyada final entós la órbita de tresferencia óptima algámase emburriando de cutio na dirección de la velocidá nel apoxéu. Esti métodu, sicasí, toma muncho más tiempu debíu al baxu emburrie.<ref>{{cita llibrollibru|apellíu=Spitzer|nome=Arnon|títulu=Optimal Transfer Orbit Trajectory using Electric Propulsion|editorial=USPTO|fecha=1997|url=http://www.google.com/patents/US5595360}}</ref>
Pal casu de la tresferencia orbital ente órbites non coplanares, l'emburrie de cambéu de planu tien de faese nel puntu onde los planos orbitales se intersectan (el "nodo").{{multiple image|direction=horizontal|align=center|width1=190|width2=239|width3=190|width4=190|width5=192|image1=Orbital Hohmann Transfer.svg|image2=Bi-elliptic transfer.svg|image3=Orbital Two-Impulse Transfer.svg|image4=Orbital Xeneral Transfer.svg|image5=Optimal Transfer Orbit using Electric Propulsion.png|caption1=Una tresferencia de Hohmann d'una órbita circular baxa a una órbita circular más alta|caption2=Una tresferencia bi-elíptica d'una órbita de partida circular baxa (azul escuro), a una órbita circular más alta (colorada)|caption3=Tresferencia xenérica de dos impulsos elípticos ente dos órbites circulares|caption4=Una tresferencia xeneral dende una órbita circular baxa a una órbita circular superior|caption5=Una secuencia óptima pa tresferir un satélite d'una órbita supersynchronous a una órbita geosynchronous usando la propulsión eléctrica}}{{clear}}
 
Llinia 48:
 
== Referencies ==
{{listarefllistaref}}