Diferencies ente revisiones de «Chulilla»

Contenido eliminado Contenido añadido
m papes, reis, etc
m Bot: Orotografía habitual na wiki
Llinia 6:
El pueblu allugar na falda d'un altu puexu, apoderáu pol castiellu árabe que caltien torrexones y muralles del llau de la población, yá que pela parte que da al ríu esiste un impresionante cañón que lo fai inexpugnable polo que, nesi llau, escarez de construcciones defensives.
La mayor parte del términu estiende sobre terrenal cretácicu. Nesti pandu caliar, la erosión del ríu [[Turia]] creó un focete y el Saltu de Chulilla, de 160 metros de fondura y 10 metros d'anchor. La vexetación ta formada por pinares (carrasco) y monte baxu mediterráneumediterraneu. Tocantes a la fauna, les especies más importantes son los rapazos, tantu diurnes como nocherniegues, la perdiz, el coneyu, la llebre, foín, melandru, foina, gineta y xabalín. Nel Turia habiten barbos y truches.
 
Aportar a esta localidá dende [[Valencia]] al traviés de la [[CV-35]], tomando depués la [[CV-394]].
Llinia 94:
== Patrimoniu ==
[[Archivu:Ilesia Chulilla.JPG|thumbnail|Ilesia de la Virxe de Los Ánxeles.]]
* [[Abrigu de Falfiguera|Pintures rupestres del ribayu de Falfiguera]]. Tratar d'un conxuntu que representaciones antropomorfas y zoomorfes alcontraes nun abrigu asitiáu a escasos venti metros sobre'l llechu del regueru estacional tributariu del [[ríu Turia]]. L'abrigu foi afayáu en 1998 y dende 2011 atópase protexíu tantu pola lexislación nacional como pola autonómica formando parte del [[Patrimoniu de la humanidá]] [[arte rupestre del arcu mediterráneumediterraneu de la Península Ibérica]].<ref>{{Cita publicación
| autor =
| títulu = Alcuerdo de 21 d'ochobre de 2011, del Consell, pol que s'aprueba la relación de cueves, abrigos y llugares con arte rupestre de la provincia de Valencia, y alcuérdase la so inscripción na sección primera del Inventariu Xeneral del Patrimoniu Cultural Valencianu |