Diferencies ente revisiones de «Festival de Cannes»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Reinu Uníu +Reinu Xuníu)
Llinia 73:
L'empiezu de la década de los ochenta tuvo marcáu pola torna del llexendariu director [[Akira Kurosawa]]. [[George Lucas]] y Francis Ford Coppola financiaron ''[[Kagemusha]]'', que se partió los honores en [[1980]] con ''[[Empieza l'espectáculu]]'' de [[Bob Fosse]]. A estes altures al festival fixérase-y pequeñu'l Palais Croisette, asina que l'edificiu foi baltáu y empecipiáronse les obres del faraónicu Palais deas Festivals. La nueva see foi inaugurada en [[1983]] y compartiría la so vocación cinematográfica cola organización de congresos. Esi añu la ciudá de Cannes convidó a les mayores estrelles del momentu por que dexaren les buelgues de les sos manos alredor del que sería conocíu dende entós como ''el bunker''.
 
En [[1997]] el festival cumplió mediu sieglu. Pa celebralo, el ganadores d'una Palma d'Oru fueron convidaos p'apaecer nuna gran semeya de familia y asina rindir tributu a los 50 años de películes en Cannes. [[Ingmar Bergman]] foi especialmente homenaxáu cola entrega d'una especial Palme deas Palmes (''Palma de Palmes'') en reconocencia a la so carrera. A midida que avérase'l 2000, se internacionalizan los premios: a China ([[Chen Kaige]] por ''[[Adiós al mio concubina]]''), Xapón ([[Shohei Imamura]] por ''[[L'anguila]]'', Irán ([[Abbas Kiarostami]] por ''[[El sabor de les cereces]]''), y el Reinu UníuXuníu ([[Mike Leigh]] por ''[[Secretos y mentires]]'').
 
Los últimos años vieron una gran variedá de películes, col musical rodáu en DV ''[[Dancer in the Dark|Baillando na escuridá]]'', de [[Lars von Trier]]; ''[[L'habitación del fíu]]'', de [[Nanni Moretti]]; ''[[El pianista]]'', de [[Roman Polański]]; ''[[Elefante (película)|Elephant]]'', de [[Gus Van Sant]] o ''[[Fahrenheit 9/11]]'', de [[Michael Moore]].