Diferencies ente revisiones de «Centaurus»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Orotografía habitual na wiki
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-\b(P|p)erío(d|os) +\1erio\2)
Llinia 65:
En [[2016]] anuncióse'l decubrimiento d'un [[Exoplaneta|planeta]] en redol a Próxima Centauri; el planeta tien siquier 1,3 vegaes la [[masa terrestre]] y completa una [[órbita]] cada 11,2 díes.<ref name="nature_paper">{{Cita publicación|apellido=Anglada-Escudé|nome=Guillem|apellíos2=Amáu|nome2=Pedro J.|apellíos3=Barnes|nome3=John|apellíos4=Berdiñas|nome4=Zaira M.|apellíos5=Butler|nome5=R. Paul|apellíos6=Coleman|nome6=Gavin A. L.|apellíos7=de la Cueva|nome7=Ignacio|apellíos8=Dreizler|nome8=Stefan|apellíos9=Endl|nome9=Michael|títulu=A terrestrial planet candidate in a temperate orbit around Proxima Centauri|publicación=Nature|fecha=25 d'agostu de 2016|volume=536|númberu=7617|páxines=437–440|doi=10.1038/nature19106|url=http://www.nature.com/nature/journal/v536/n7617/full/nature19106.html|idioma=en|issn=0028-0836}}</ref>
 
[[Alfa Centauri]] o [[Rigel Kentaurus]], cuarta estrella más brillosa del cielu nocherniegu, ye una [[estrella binaria|binaria]] cola que Próxima Centauri paez tar gravitacionalmente amestada. Los dos estrelles que formen Alfa Centauri son una estrella [[análoga solar]] y una [[nana naranxa]], que'l so [[períoduperiodu orbital]] alredor del [[centru de mases]] común ye de d'unos 80 años. Próxima Centauri atopar a 13&nbsp;000 ua ([[unidaes astronómiques]]) de la binaria.<ref name="kervella2017">{{cite journal |title=The radii and limb darkenings of α Centauri A and B. Interferometric measurements with VLTI/PIONIER |journal=Astronomy & Astrophysics |first1=P. |last1=Kervella |first2=L. |last2=Bigot |first3=A. |last3=Gallenne |first4=F. |last4=Thévenin |volume=597 |at=A137 |date=January 2017 |doi=10.1051/0004-6361/201629505 |bibcode=2017A&A...597A.137K}}</ref>
 
[[Beta Centauri|β Centauri]], llamada [[Hadar (estrella)|Hadar]] o Agena, ye otra estrella na constelación de primera [[magnitú visual|magnitú]].
Ye un [[Estrella múltiple|sistema estelar triple]] formáu por trés estrelles blancu-azulaes.
Sígen-y en rellumu [[Menkent]] ([[theta Centauri|&theta; Centauri]]), [[xigante naranxa]] con un radiu 11 vegaes mayor qu'el del Sol,<ref>[http://stars.astro.illinois.edu/sow/menkent.html Menkent (Stars, Jim Kaler)]</ref> y [[Gamma Centauri|γ Centauri]], binaria con dos estrelles idéntiques de [[tipu espectral]] A1 clasificaes como [[subgigante]]s o [[estrella xigante|xigantes]].<ref>[http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol=html&Ident=gamma+cen&NbIdent=1&Radius=2&Radius.unit=arcmin&submit=submit+id Gamma Centauri] ([[SIMBAD]])</ref> La separación ente los dos estrelles de γ Centauri varia ente 8 y 67 ua mientres l'intre del so períoduperiodu orbital de 84,5 años.<ref name=JimKalerMuhilfain>[http://stars.astro.illinois.edu/sow/muhlifain.html Muhlifain (Stars, Jim Kaler)]</ref>
 
[[Épsilon Centauri|ε Centauri]] ye una caliente estrella azul de [[tipu espectral]] B1 y 23&nbsp;900 [[Kelvin|K]] de [[temperatura efectivo|temperatura superficial]]; ye una [[variable Beta Cephei]] con una variación de rellumu d'apenes 0,02 magnitúes.<ref name=JKEpsCen>[http://stars.astro.illinois.edu/sow/EpsCen.html Epsilon Centauri (Stars, Jim Kaler)]</ref>
Llinia 106:
| url = http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?1978IBVS.1436....1K&db_key=AST&nosetcookie=1
}}</ref> prototipu de les [[estrella Ap|estrelles Ap]] d'oscilaciones rápides (roAp).
Otru oxetu notable ye la [[Estrella de Krzeminski]] ([[V779 Centauri]]), [[binaria eclipsante|sistema binariu eclipsante]] compuestu por una [[estrella de neutrones]] ([[Centaurus X-3]]) y una caliente [[xigante azul]]. La estrella de neutrones ye un [[pulsiar de rayos X]] con un períoduperiodu de 4,84 segundos.<ref name=Naik>{{cita publicación
| autor = Naik, Sachindra; Paul, Biswajit; Ali, Zulfikar
| títulu = X-Ray Spectroscopy of the High-mass X-Ray Binary Pulsiar Centaurus X-3 over Its Binary Orbit
Llinia 152:
* [[2 Centauri]], [[xigante colorada]] y [[variable semirregular]] de magnitú media 4,19.
* [[3 Centauri]], binaria que les sos componentes tán dixebraes 8 segundos d'arcu; la más brillosa ye una [[estrella químicamente peculiar]].
* [[R Centauri]], [[variable Mira]] que'l so rellumu bazcuya ente magnitú 5,3 y 11,8 nun períoduperiodu de 546,2 díes.
* [[T Centauri]], variable semirregular al norte de la constelación que la so magnitú varia ente 5,90 y 9,0.
* [[O Centauri]], variable Mira de rellumu variable ente magnitú 7 y 14 con un períoduperiodu de 220,28 díes.
* [[V Centauri]], [[variable cefeida]] que la so magnitú bazcuya ente 6,40 y 7,20 nun ciclu de 5 díes y 11 hores.
* [[RR Centauri]], [[binaria de contactu]] y binaria eclipsante de magnitú 7,45.
Llinia 160:
* [[SV Centauri]], [[estrella variable W Ursae Majoris|variable W Ursae Majoris]] compuesta por dos estrelles calientes de tipu B.
* [[SZ Centauri]], binaria eclipsante de magnitú 8,89 compuesta por dos estrelles blanques.
* [[TT Centauri]], variable Mira con un períoduperiodu de 462 díes.
* [[UY Centauri]], variable semirregular y prototipu de les [[Estrella de tipu S|estrelles SC]].
* [[XX Centauri]], igualmente una cefeida que la so magnitú varia ente 7,30 y 8,31.