Diferencies ente revisiones de «Mar de les Hébrides»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Uníu +Xuníu)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- isles + islles )
Llinia 31:
| golfos_badees =
| cabos =
| estrechos = Sound of Eriskay (col Atlánticu, al oeste, ente les islesislles de Eriskay y Sout Uist)
| accidentes =
| superficie = -
Llinia 54:
 
== Xeografía ==
[[Archivu:Isle of Canna Panorama 2.jpg|thumb|250px|left|Panorama de [[Sanday]] (dende la llomba de la Boussole, na isla de [[Canna (Escocia)|Canna]]). Al fondu, la isla de [[Rùm]]. Toes estes islesislles tán bañaes pel mar de les Hebridas.]]
 
El mar de les Hébridas comunica directamente col océanu Atlánticu pel sur, y, indirectamente, tamién lo fai pel oeste al traviés de los distintos estrechos esistentes ente les distintes islesislles del grupu meridional de les Hébridas Esteriores. Pel norte, al traviés del estrechu llamáu [[El pequeñu Minch]] conecta con otru mar epicontinental del océanu Atlánticu, [[El Minch]].
 
Les llendes del mar de les Hébridas nun tán claramente definíos, pero davezu suelse considerar como llende suroccidental la llínea que xune'l castru de [[Solan]], nel oeste, y l'isla de [[Tiree]], nel sureste; como llende oriental, la mariña occidental de la [[isla de Mull]], una pequena parte de la mariña noroccidental de la isla de Gran Bretaña y la mariña suroccidental de la [[isla de Skye]]; como llende occidental, el grupu d'isles meridionales de les Hébridas Esteriores, [[Barra (Escocia)|Barra]], [[South Uist]] y [[Benbecula]]; y, el llende norte, ye l'entamu de la canal del pequeñu Minch, ente la isla de [[Grimsay]] y la punta oriental de la isla de Skye.
 
Nel interior del mar de les Hébridas tán alcontraes delles islesislles importantes, como [[Isla de Rum|Rum]] (104,62 km²), [[Eigg]] (30,49 km²), [[Tiree]] (78,2 km²), [[Coll]] (76,92 km²), [[Canna (Escocia)|Canna]] (11,30 km²), [[Muck]] (5,59 km²).
 
Nel mar de les Hébridas empresten serviciu delles compañíes de ferries que comuniquen les isles, con llínees como Castlebay-Oban, Bag a Chaisteil-Maillag, Eigg-Maillag o Lochboisdale-Oban.
Llinia 67:
La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares, la [[Organización Hidrográfica Internacional]] («International Hydrographic Organization, IHO), nun considera'l mar de les Hébridas como un mar independiente, sinón formando parte de los «mares interiores de la mariña oeste d'Escocia» (''Inner Sías off the West Coast of Scotland'') al que, na so publicación de referencia mundial, «Limits of oceans and sías» (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asigna'l númberu d'identificación 18 y definir de la forma siguiente:
 
{{cita|Nel Oeste y Norte. <br /> Una llínea que va dende Bloody Foreland (55º10'N, 8º17'W) n'Irlanda, hasta l'oeste de la isla Tory, a Barra Head, al puntu suroeste de les islesislles Hébridas, y dende ellí al traviés d'estes isles, de tal manera que les mariñes occidentales de les principales islesislles pertenecen al océanu Atlánticu (23) y toles agües del estrechu pertenecen a los Mares Interiores, hasta Butt of Lewis (North Point), y dende ellí hasta'l [[Cabu Wrath (Escocia)|cabu de la Roxura]] (''Cape Wrath'') (58º37'N) n'Escocia. <br /> Nel Sur. <br /> Una llínea que xune l'estremu sur de Mull of Galloway (54º38'N) n'Escocia y punta Ballyquintin (54º20'N), n'Irlanda.|Limits of oceans and sías, pág. 12.<ref>«On the West and North.<br /> A line running from Bloody Foreland (55º10'N, 8º17'W) in Ireland to the West point of Tory Island, on to Barra Head, the Southwest point of the Hebrides, thence trough these islands, in such a manner that the West coasts of the main islands appertain to the Atlantic Ocean (23) and all the narrow waters appertain to the Inner Sías, as far as the Butt of Lewis (North Point), and thence to Cape Wrath (58º37'N) in Scotland. <br /> On the South.<br /> A line joining the South estreme of Mull of galloway (54º38'N) in Scotland and Ballyquintin Point (54º20'N) in Ireland».<br /> La traducción al español ye propia. La versión orixinal, n'inglés, ta disponible en linea nel sitiu oficial de la «International Hydrographic Organization» en: {{enllaz rotu|1=http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf |2=http://www.iho.int/publicat/free/files/S23_1953.pdf |bot=InternetArchiveBot }}.</ref>}}
 
== Vease tamién ==